27 de setembre de 2020
27.09.2020
Diari de Girona

Tomàs Molina: «Aprendre a mirar és aprendre el llenguatge del cel»

El meteoròleg acaba de publicar "Meteocuriositats" (Editorial Montena), un llibre divulgatiu que anima els nens a mirar el cel

27.09.2020 | 17:23
Tomàs Molina: «Aprendre a mirar és aprendre el llenguatge del cel»

Si hi ha un meteoròleg que explica el temps de manera senzilla, clara i divertida, aquest és el cap de Meteorologia de TV3, Tomàs Molina, que acaba de publicar "Meteocuriositats" (Editorial Montena), un llibre divulgatiu que anima els nens a mirar el cel. "Aprendre a mirar és aprendre el llenguatge del cel", explica en una entrevista amb Efe.

Una graciosa il·lustració del propi Molina (Badalona, 1963) amb paraigües, botes d'aigua i un huracà al palmell de la seva mà és la portada del llibre, que el popular home del temps català acompanya amb il·lustracions de Roger Simó.

El meteoròleg revela 50 secrets perquè els més petits entenguin què és una borrasca, un huracà o un isòbara, i en el qual aconsella tres paraules: observar, sentir i recordar.

Molina, de qui tothom destaca que té l'habilitat d'explicar de manera senzilla el que és difícil, recorda en la seva conversa amb Efe una anècdota d'un viatge amb la seva família als Alps.

"A la llunyania es veien uns núvols impressionants, havia de caure una de bona. Els meus fills van observar els núvols i van predir on i quan es deslligaria la tempesta. No van fallar perquè havien après a mirar", somriu Molina, llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona, casat i amb tres fills.

En el seu últim llibre, el meteoròleg, que va ser president de l'Associació Internacional de Professionals de Meteorologia i també del Climate Broadcasters Network, explica com evitar que un núvol faci malbé una excursió o una sortida a la platja.

"Un secret: si els núvols tenen la cúspide arrodonida i brillant, millor que tinguin un paraigua a prop. Aprendre a mirar és aprendre el llenguatge del cel", repeteix, després d'aclarir que de totes les coses que cal aprendre per ser home o dona del temps, aquesta és la primera i més important.

Per entrenar-se en l'observació, Molina proposa un experiment: posar un mirall a terra -en ple camp o a l'ampit de la finestra de casa- i buscar el reflex d'un núvol. Un cop escollit, cal fer una marca al vidre que anirà indicant com es mou, en quina direcció bufa el vent i si hi ha altres núvols a diferents altituds. Estar atents també servirà per observar si canvia de color i cal sortir corrent.

Per als que ja tenen experiència en l'observació, el meteoròleg explica quins instruments són necessaris per tenir una estació meteorològica pròpia: un termòmetre, un higròmetre per calcular la humitat, un pluviòmetre per mesurar les precipitacions, i per al vent recomana un penell -per la direcció- i per mesurar la força, un anemòmetre.

No obstant això, puntualitza que sentir és una altra manera d'observar. "El cos ens diu molt del temps, però no parem prou atenció al que sentim", assegura Molina.

Alguns pateixen mal d'ossos quan plourà -l'increment de la pressió atmosfèrica provoca que l'aire faci més pressió sobre nosaltres, revela l'home del temps-; a d'altres la humitat els s'encrespa els cabells i fins i tot hi ha qui pateix canvis d'humor.

Una cosa semblant senten les formigues, que donen un pronòstic del temps, sense errors, just abans de ploure: "construeixen muntanyetes de sorra molt més altes del que és habitual a l'entrada del formiguer per protegir-lo de l'aigua", revela.

Més dur ho tenen els animals marins, "és molt freqüent que ploguin peixos a la costa de Maresme", recorda l'autor, que recomana: "Tapeu-vos bé, que per això no hi ha paraigua que valgui".

Molina, professor de Pronòstic Meteorològic del Màster de Meteorologia de la Facultat de Física de la UB, afirma que la meteorologia no serveix només per fer prediccions, "també li poden estalviar-se a un passejades innecessàries".

Als nens els adverteix en el llibre que mai es pot arribar al punt on comencen els arc de Sant Martí, ja que s'escapa com un miratge, i proposa un experiment per a crear-lo polvoritzant aigua donant l'esquena al sol, perquè les gotes vagin en la mateixa direcció que la llum.

Una vegada que s'entén el "llenguatge del cel" poden començar les prediccions. "És una qüestió de memòria, fa 5.000 anys les persones ja miraven al cel i sabien què passaria, i el refranyer popular n'és un testimoni", conclou l'especialista de el temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona