Al teatre les coses en són més d'una alhora: un tros de cartró és un tros de cartró i al mateix temps, una espasa», diuen els mexicans Lagartijas Tiradas al Sol. La companyia, un clàssicdel festival Temporada Alta, radiografia des de fa anys la democràcia del seu país des del teatre perquè, diuen, és un «lloc especial des d'on mostrar la realitat». Ara han tornat a Girona amb Tiburón, un espectacle batejat com l'illa més gran del país, per abordar-hi la figura de José María de Barahona, el missioner sevillà que s'hi va establir al segle XVI per evangelitzar-ne els habitants. Entrellaçant la ficció i la realitat d'una història no prou documentada i el viatge de l'actor al territori aïllat, construeixen una interessant reflexió entorn de la fe, la submissió i l'entronització dels ídols, els passats i els presents.

Expliquen a l'espectacle que els tokariku, la tribu de Tiburón, no anomena les coses per com són, sinó per com haurien de ser. Com el seu teatre per remirar (i repensar) Mèxic, vaja.