Diuen que les dones, especialment les que pugen a l'escenari, veuen com el seu horitzó s'enfosqueix quan creuen la barrera dels quaranta; però aquest no és el cas de Mónica Naranjo, que acaba de reeditar "Minage", un disc que va néixer fa 20 anys i sobre el qual ara torna "molt més lliure".

"Estic en un moment dolç, en un moment de plenitud total, molt millor que quan tenia 26 anys", ha dit en una entrevista amb Efe en què ha rememorat la publicació d'aquest disc de culte per als seus seguidors, que ara compleix dues dècades.

Per celebrar-ho, la pantera de Figueres (Alt Empordà) ha reeditat les cançons de l'àlbum que va néixer com un homenatge a la cantant italiana Mina, de qui Naranjo n'és una gran admiradora, amb versions en espanyol de les seves cançons que van aconseguir gran popularitat, especialment "Sobreviviré".

Tot i que el disc va suposar en el seu moment un descens de vendes respecte als seus dos primers àlbums, "Mónica Naranjo" (1994) i "Palabra de mujer" (1997), "el temps ho ha acabat col·locant en el seu lloc".

"Aquest disc té història -ha explicat- perquè vaig haver de mantenir una batalla oberta amb la discogràfica per gravar-".

"Cal entendre a la multinacional -afegeix-, veníem d'editar dos discos que havien estat grans èxits i no entenien per què havíem de canviar de registre i gravar alguna cosa que no anava a funcionar tan bé, però jo estava convençuda que a la llarga seria un supervendes i un disc de culte, i així va ser ".

Vint anys després, Naranjo segueix amb la mateixa discogràfica, "però amb altres condicions", i els directius també han canviat.

"Els que hi ha ara em van dir que volien reeditar el disc i jo els vaig dir, d'acord, però fem-ho com m'hagués agradat en el seu moment", és a dir, eliminant dos temes que no eren de Mina i afegint-ne dos que van quedar fora.

Aquests dos nous són "Amore, amore", que originalment va interpretar Mina amb Riccardo Cocciante i ara canta Naranjo amb Nek, i "Llévate ahora (Portati vía)".

El nou "Minage" es diu "Puro Minage" i compta amb una edició limitada de luxe, anomenada "Minage 20 aniversario", que inclou totes les remescles dels tres senzills editats i que no estaven disponibles des de fa anys, l'àudio i el vídeo del Tour Minage, un llibret de 36 pàgines i unes làmines de col·leccionista amb imatges inèdites.

"Minage" va suposar un gir en la carrera de Mónica Naranjo i durant tota la seva gravació es va sentir "molt sola, perquè ningú em donava suport, ni tan sols la meva manager".

"Però cal escoltar l'ànima i això és el que jo vaig fer, guiar-me per la intuïció, i ara 'Minage' és un disc molt valorat", ha dit orgullosa.

"Jo tinc el do de la interpretació, de la composició i de la producció -afirma-, i quan tens la fortuna de tenir un do cal treballar molt per millorar-lo i cal estar sempre aprenent, no et pots quedar estancat, i això és el que jo he fet sempre. No m'agrada fer dos discos iguals".

L'experiència de "Minage" va ser dura, recorda, però va treure bons ensenyaments: "Jo ja no em barallo amb les discogràfiques, perquè això menja molta energia. El que faig és pagar els meus discos i després anar a buscar la discogràfica per a la distribució, sense baralles, de bon rotllet".

"Avantatges de la maduresa -aclareix-. Ara estic millor que mai perquè sé el que vull i només em preocupa estar bé amb mi mateixa".

Ni tan sols el coronavirus ha pogut amb ella: "M'ha servit per descansar i estar amb els meus -explica-, que amb el ritme que jo porto normalment, és un luxe".

Per descomptat, "les agendes de concerts s'han traslladat a més endavant, però què hi farem: no es pot lluitar contra l'evidència".

"Cal saber adaptar-se i ser una mica camaleó", recomana aquesta reina de la reinvenció, que va començar sent la reina del pop i ara és també reina de la televisió.

No en va, la cançó més escoltada de "Minage" és "Sobreviviré", un tema del qual la mateixa intèrpret n'està "farta de tant sentir-lo durant el confinament", però que la defineix a ella i als seus seguidors perquè "qui no ha estat en el fang?. Però, al final, se'n surt".