Una experiència immersiva, en el fons i en la forma, és el que planteja el cantant Nico Roig al seu nou espectacle. El músic, que diumenge actua dins el festival Neu! de Girona, presenta el seu darrer treball, Yo siempre sueño que sí, en un format de concerts amb so binaural, és a dir, amb un so tridimensional que arriba a l'espectador a través d'uns auriculars i que «està pensat perquè acabis entrant dins la música».

«Crec que he trobat el format que s'adequa del tot com vull que se senti la meva música», assegura Roig, que presentarà un disc en el qual ha fet un recorregut personal d'autoconeixement en dues sessions a l'Auditori de la Mercè, a les 5 i a les 8.

«És un concert que sona com un disc, que se sent amb auriculars, però alhora veus com s'està fent. És molt màgic, i la música crec que justament hi acompanya molt. Amb heavy metal o música per ballar,crec que no tindria cap sentit, però en el meu cas, que el que faig és molt d'escoltar, va molt lligada la música i el format», assenyala sobre l'experiència, que permetrà que el públic gironí visqui el recital en 360 graus.

Per a captar totes les capes sonores, els músics actuen entorn d'un aparell en forma de cap que tradueix la profunditat del so imitant el comportament de l'orella humana i com el cervell processa la música.

«El so també ve del darrere i dels costats, per això et sents com si estiguessis al mig de l'escenari, és molt especial», continua. «Quan ho vius entens que forma part de l'experiència, que el so binaural no és una atracció de fira, i encara estem fent residències per treballar i treure més suc a l'eina, perquè és realment un sistema molt immersiu», apunta.

«Podem fer els concerts a qualsevol lloc, mentre hi hagi electricitat, tant li fa el zoo com una biblioteca. De moment ho estem fent en auditoris, però m'encantaria dur-ho a llocs ben estranys i especials», continua Nico Roig, que amb aquest espectacle ja ha actuat al Mercat de la Música Viva de Vic o l'Auditori de Barcelona.

«La resposta ha sigut increïble, ha sortit gent plorant i tot. Una plorera no de tristor, sinó de quan se t'obre el cor, de connectar amb el que se sent», afirma.

I és que, tant el format -pensat per un públic de com a màxim un centenar d'espectadors per sessió- com el disc lliguen perfectament amb els temps que corren. «Sembla mentida, perquè qualsevol diria que està fet expressament, però tot ha anat així!», bromeja el músic sobre un disc que va sortir a l'abril, en ple confinament.

Feia quatre anys que Roig no treia material nou, però va decidir no ajornar el llançament de l'àlbum. «És un disc pensat per escoltar sol a casa amb auriculars, i crec que la pandèmia n'ha afavorit l'escolta. Durant el confinament hi ha hagut un recolliment i molta gent s'ha plantejat moltes coses de qui és i cap a on va i això va molt en la línia del disc», assegura sobre un àlbum que, diu, l'ha fet «sortir de l'apatia».

«A vegades t'acostumes a no estar bé, i això no és normal, el normal és estar bé. Jo em pensava que el normal era estar pensant «ostres quin pal tot», i què carai, no ho és», subratlla, apuntant que el disc «és la prova de la sortida d'aquest estat d'indiferència; forma part del procés i per això és tan bonic».

Ara el presenta en aquest tipus de concerts que, per ara, ha pogut anar fent i reprogramant per adaptar-se a les restriccions de cada moment. El problema, explica, és que «no hi ha la continuïtat que suposaria tenir un concert cada setmana, i això es nota molt. Sempre és com si comencessis de zero i és molt pesat treballar així».