Aquest cap de setmana s'estrena El niño de fuego, el documental que explica la vida d'Aleixo Paz, un jove gironí que va patir cremades al 91% del cos quan tenia vuit anys en un accident de camió. El documental, que es va endur una menció del jurat de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, presenta un jove a punt de complir 18 anys que no acaba de superar el que li va passar fins que acaba acceptant-se a si mateix composant lletres i melodies.

El niño de fuego comença amb tota una declaració d'intencions, quan la mare d'Aleixo Paz llegeix una carta que el jove nascut a Quart va escriure poc després de l'accident que li va cremar pràcticament tot el cos. S'havia amagat a l'interior del camió que conduïa el seu pare, que transportava una cisterna amb combustible, i després de xocar amb una furgoneta avariada a l'autopista, el camió es va encendre.

El seu director, Ignacio Acconcia, avisa que amb aquest inici volien transmetre la sensació als espectadors que estaven davant d'un documental «que toca». Per això alerta que «la primera impressió» en veure el protagonista pot ser impactant.

Tot i això, en els primers minuts es pot veure un Aleixo amb la cara apagada, apàtic, i que fins i tot renega del nen que era abans de l'accident. «Aquest nen ha mort», sentencia el protagonista en un moment del documental, després de veure un vídeo de quan era petit.

Però a poc a poc es descobreix com aquest jove de 18 anys, que en algun moment «fantasieja amb el suïcidi», troba la «sortida del pou». I ho fa a través de la música. Si bé ell havia escrit des de ben petit, de cop es proposa començar a fer rimes i cantar rap i hip-hop.

A través del documental, Aleixo Paz coneix al Chaca, un cantant de hip-hop de l'Hospitalet del Llobregat que l'ajuda a introduir-se en el món artístic. «Nosaltres vam intentar ajuntar l'Aleixo i el Chaca», Acconcia. A partir de les primers trobades, van veure com «sorgien projectes entre ells» i el Chaca convidava Aleixo Paz als seus concerts i, finalment, a pujar dalt de l'escenari per cantar algun dels seus temes.

El niño de fuego és un viatge de superació, de creixement i de maduració d'un jove que no té el vent a favor, però que no es cansa de remar fins arribar a bon port. El director del llargmetratge, Ignacio Acconcia afirma que el documental també «ha estat un vehicle» per al protagonista que «li ha permès créixer», i descriu el film com un viatge de 88 minuts que permet descobrir una «persona molt sensible» que s'amaga sota una cuirassa d'indiferència i rebuig per tot el dolor que ha patit.

Des d'aquest diumenge, el documental es podrà veure a Movistar+, fet que ha suposat l'estrena virtual del documental. De cara al 2022 es preveu que el llargmetratge també es pugui veure a Televisió Espanyola.

Per altra banda, el film ja ha rebut una menció del jurat de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci) que es va fer a l'octubre. Ara, la intenció és que es presenti a altres certàmens cinematogràfics al llarg d'aquest 2021.