Las niñas, òpera prima de la directora aragonesa Pilar Palomero, amb els premis més importants, i La vampira de Barcelona, primer llargmetratge de Lluís Danés, amb cinc estatuetes, van ser les triomfadores d'una atípica gala i, no obstant això, presencial, dels XIII Premis Gaudí del cinema català.

A la festa del cinema català, enguany marcada per la pandèmia, amb 700 persones a l'auditori del Fòrum, tots amb mascareta i en un horari de tarda-nit per respectar el toc de queda, es va sumar la també debutant Núria Giménez Lorang , que va guanyar amb My Mexican Bretzel els Gaudí a Millor documental, Millor guió i Millor muntatge.

En una vertiginosa cerimònia sense presentador, hi va haver moments reivindicatius com els protagonitzats per la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, Isona Passola, la guanyadora del Gaudí d'Honor, Carme Elías, o l'equip del telefilm La mort de Guillem, que van reivindicar la llibertat d'expressió, o altres intervencions d'artistes que lliuraven premis, com Leticia Dolera, amb al·lusions als desnonaments.

Com ja va passar amb els Goya, Pilar Palomero va col·leccionar estatuetes amb Las niñas, en la qual va bolcar les seves experiències i records com a alumna d'una escola religiosa a Saragossa.

Amb un 54% de candidatures nominatives per a dones professionals, els guardons van seguir la tendència premiant dotze dones davant de deu homes, al mateix temps que hi va haver reconeixements a dones en categories tradicionalment masculinitzades com el premi de fotografia, que va ser per a Daniela Cajías -també guanyadora del Goya- per Las niñas.

En l'apartat interpretatiu, l'Acadèmia de Cinema Català va reconèixer el treball de Candela Peña a La boda de Rosa, d'Icíar Bollaín, crònica d'un empoderament portat fins a les últimes conseqüències, en el que és el seu segon Gaudí després de l'aconseguit amb Una pistola en cada mano. També va repetir com a vencedora Verónica Echegui, i després de Katmandú, un espejo en el cielo, ahir va obtenir el Gaudí a millor actriu secundària pel seu visceral personatge a la tràgica La ofrenda, de Ventura Durall.

Quant als Gaudí a les millors interpretacions masculines, els dos guanyadors són debutants: Mario Casas es va emportar el Gaudí a millor actor protagonista pel seu descens als inferns urbans de No matarás, de David Victori, després d'haver estat nominat per El fotógrafo de Mauthausen fa dos anys; i Alberto San Juan va guanyar el Gaudí a millor actor secundari per Sentimental, de Cesc Gay.

Els Gaudí van consagrar així mateix la carrera de Carlos Marques-Marcet, guanyador del Gaudí a la millor pel·lícula de televisió per La mort de Guillem, amb el qual segueix augmentant la col·lecció d'estatuetes, després de les obtingudes per 10.000 km, Terra ferma, Els dies que vindran i 13 dies d'octubre.