Hi ha una teoria que diu que cada vegada que ens trobem sumits en una època de crisi econòmica o d'incertesa social, apareix una nova versió de King Kong. Així, la pel·lícula primigènia que instaura tota la mitologia, obra de Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, es va gestar després del crac de la borsa del 1929 que va donar lloc a la Gran Depressió, el remake de John Guillermin dels anys 70 va sorgir després de la crisi del petroli i el del director Peter Jackson va semblar augurar la gran recessió mundial que va seguir després de la caiguda de Lehman Brothers.

Casualitat o epifania? El cert és que el rei dels monstres torna a ressuscitar just enmig d'una pandèmia mundial i ho fa per demostrar que no hi ha hecatombe que pugui vèncer el cine, amb la necessitat d'entreteniment en el seu estat més pur per escapar-se de les misèries d'una situació que ens supera.

Així, Godzilla vs. King Kong s'ha encarregat d'aixecar la taquilla dels Estats Units durant aquesta Setmana Santa i s'ha convertit en la millor estrena d'una pel·lícula des de l'arribada de la Covid-19. La superproducció de Warner Bros ha aconseguit superar els 48 milions de dòlars (40,6 milions d'euros; una xifra rècord en tan sols cinc dies si tenim en compte que una altra superproducció, Tenet, va arribar als 58 milions des que es va llançar l'estiu passat), coincidint amb la reobertura de les sales als grans nuclis urbans de Nova York i Los Angeles.

Una dada que ens podria fer pensar que l'estratègia de Warner (estrenar les seves pel·lícules de forma simultània a la finestra de cine i a HBO Max) no hauria de tenir conseqüències catastròfiques per a les sales d'exhibició, sinó que es podria convertir en una forma de coexistència ben avinguda. Al cap i a la fi, ha sigut l'única major que s'ha atrevit a donar sortida als seus productes durant la pandèmia, de Tenet a Wonder Woman 1984, passant a Espanya per El verano que vivimos.

A escala global, Godzilla vs. King Kong també s'ha convertit en un fenomen. De moment acumula més de 237 milions d'euros i al nostre país s'ha situat sense problemes en el número u de la taquilla amb 1.470.940 euros en tan sols un cap de setmana, i s'ha convertit en el millor debut de l'any. Per què una pel·lícula de monstres ha ressuscitat la taquilla mundial? Aquestes són algunes de les claus que n'expliquen els motius:

Tornar a sentir l'espectacle en pantalla gran

S'ha parlat molt de la mort de les sales de cine aquest últim any i l'auge de l'streaming casolà. Però Godzilla vs. King Kong ha demostrat que l'únic que feia falta era la pel·lícula adequada que captés l'atenció del públic perquè sortís de la comoditat de casa i s'enfrontés de nou a l'experiència cinematogràfica en pantalla gran.

I és que la pel·lícula d'Adam Wingard només es pot veure d'aquesta manera, perquè tota la seva parafernàlia visual està enfocada a l'espectacle en mida XXL d'acord amb els monstres que hi apareixen.

El triomf del Monsterverse

A Warner Bros i Legendary els ha costat assentar les bases del que van denominar el Monsterverse, una franquícia que s'encarregaria de reunir totes les súper espècies clàssiques i modernes i que recuperaria el gènere kaiju-eiga nipó en tota la seva esplendor a través de les seves criatures mítiques. L'experiment va començar amb dos reboots: el Godzilla (2014) de Gareth Edwards i Kong: L'illa Calavera (2017), de Jordan Vogt-Roberts. La seva següent operació va ser començar a barrejar els bitxos a Godzilla: El rey de los monstruos (2019) i enfrontar el llangardaix radioactiu a bona part dels espècimens nascuts a la Toho (productora japonesa responsable de la primigènia Godzilla. Japón bajo el terror del monstruode 1954), és a dir, a Mothra (l'arna gegant), a Rodan (l'ocell prehistòric) i al drac de tres caps King Ghidorah.

Duel de carisma

Des que va aparèixer el Monsterverse, la trobada entre Godzilla i King Kong era la més esperada i totes les pistes semblaven indicar que el xoc entre aquests dos mascles alfa es produiria tard o d'hora ja que, al cap i a la fi, el seu carisma individual es multiplica per mil si apareixen junts en el mateix pla. El seu primer assalt va tenir lloc el 1962 a King Kong vs. Godzilla, d'Ishiro Honda. Des d'aquell moment es va perpetuar la idea que King Kong era bo i Godzilla dolent, però cada criatura ha tingut la seva legió de fans de forma independent. Per això, en aquesta ocasió, cada monstre té el seu propi equip.

Atracció per la destrucció

L'estètica de la destrucció servida a la gran pantalla va unida de forma irremeiable a les dues criatures, sobretot a Godzilla. El Japó s'ha vist arrasat pel monstre en innombrables ocasions, trepitjat i reduït a cendres pel seu alè atòmic. A Godzilla vs. King Kong, la ciutat elegida per al clímax final és Hong Kong.

Intèrprets amb ganxo

Des de l'inici del Monsterverse es va optar per compondre repartiments sòlids, amb bons actors i joves promeses. Aquí hi trobem Millie Bobby Brown, que ara es converteix en una de les màximes protagonistes, al costat d'Alexandre Skarsgård i Rebecca Hall, de Godzilla vs. King Kong.