Després de molts anys marcant el ritme de la bateria en diverses bandes de punk i rock, Jordi Serradell va decidir posar-se a la guitarra per emprendre el seu propi projecte. Ésser viu (Au! Records, 2019) és el primer fruit d'aquesta nova aventura en solitari en la qual el músic de La Bisbal d'Empordà declara a través del rock, el pop, el folk i la cançó d'autor, el seu amor per la natura i per la vida. Aquest divendres, a les 20 h, presentarà el seu debut en llarg a l'Auditori de La Mercè de Girona, dins de la programació del festival Strenes.
«Feia molts anys que tocava la bateria amb diferents grups fins que una tendinitis que se'm van fer una mica crònica em va impedir seguir tocant» explica Serradell sobre l'origen del seu projecte en solitari. «Després de passar un any i mig allunyat de la bateria, i ja pensava a deixar la música, però vaig començar a jugar amb una guitarra que tenia per casa. Amb un parell d'acords vaig crear els primers temes» afegeix el bisbalenc.
Sense ser estrictament un disc conceptual, a Ésser viu -que ha comptat amb la col·laboració d'Aleix Bou, Santi Careta, Guillem Callejon, Natán Arbó, Adrià Bravo Jaume Pla i Roger Canals- hi té un gran protagonisme el món natural. A banda del mateix títol, talls com Daina, Ritus i Cants o Mare Terra, Pare Cel, connecten amb un sentiment orgànic i pur. «La natura és com l'epicentre de la meva vida. Els meus avis de les dues bandes són de pagès i sempre he viscut envoltat d'animals i bosc» explica el músic empordanès. Aquí a l'Empordà visc sempre envoltat de natura» afegeix.
«Llaunes i fregits, llet de teta en un Tetra Brik. Jo vull dansar amb els salsafins. Nuclears a punta pala, Fukushima no els espanta. Mors a poc a poc, vius a batzegades» canta Serradell a Homo Demens, el tema més polític de tot l'àlbum, en el qual amb grans dosis d'ironia ofereix una crítica a la destrucció del planeta. «A molts músics no ens agrada ser massa previsibles i tenir lletres massa directes, però aquest tema va sorgir així. Sentia la necessitat de bolcar en alguna lletra una crítica al sistema, a la indústria dels fàrmacs, a l'alimentària i a com ens estem separant de la naturalesa» confessa Serradell, que també considera que l'ésser humà «fa uns quants segles que no se sent part de la natura i per això ens trobem en la situació actual», en referència al canvi climàtic.
Un confinament actiu
Com a tot el món de la cultura, Jordi Serradell també es va veure durament afectat pel confinament decretat l'any passat per frenar els contagis de la Covid-19. De fet, just aquell mes de març el músic havia d'iniciar la gira de presentació del disc i tenia tancades diverses actuacions. No obstant això, al costat del ganxó Xavier Calvet, va oferir una sèrie de vermuts musicals a través de les xarxes que van gaudir d'un notable èxit. «Va ser bonic. Estàvem en un punt tan tenebrós que feia falta. Em vaig sentir bé de poder compartir la meva música amb la gent per ajudar-los a connectar amb el present» explica.
Tanmateix, el cantautor considera que la pandèmia ha servit «per veure realment com som. Ara veiem quin paper ocupa la cultura en la nostra societat, per exemple. Si algú encara dubtava de si la cultura existia als ulls dels qui manen, de les institucions, ara ha quedat clar que no. Per Setmana Santa la Costa Brava estava plena i ara resulta que no podem fer en prou feines concerts o és complicat assistir-hi» afirma. Al seu parer, la pandèmia «ha posat en relleu les pors que tenim com a societat i que ens fixem més en la mort que en la vida».
Malgrat la situació, el bisbalenc es mostra optimista amb el futur més immediat. Després de passar per Girona, actuarà l'estiu vinent als festivalsVida de Vilanova i la Geltrú i al de Pedralbes de Barcelona, amb Alan Parsons.
