A priori era un dels títols que durant els dies previs a la seva projecció oficial es rumorejava que podien impactar en aquesta edició del Festival de Canes. I la realitat va confirmar totes les previsions: la jove directora francesa Julia Ducournau va sacsejar el festival amb la seva segona pel·lícula Titane. Un film que confirma tot el que ja havia apuntat amb Crudo. Amb múltiples referències sobretot al cinema de David Cronenberg, però també a clàssics del gènere fantàstic i de terror com Christine i Under the skin, Ducournau ha creat una obra absolutament personal, molt arriscada, que té tots els números per triomfar. La pel·lícula s’estrenarà a principis d’octubre. Titane té una arrencada contundent, amb una primera mitja hora ultraviolenta i amb un ritme endimoniat. Potser aquest inici fulgurant fa que el que ve després, que agafa un to més dramàtic i no tant explícit, pugui desconcertar. Però la directora francesa apunta cap a temes de pes com la identitat sexual, o la fusió home/màquina, per dibuixar una trama que permanentment juga amb les expectatives de l’espectador.
