Tossa ha recuperat les projeccions regulars de cinema després d’un any i mig sense. La setmana passada va reobrir l’històric Montserrat amb l’estrena de la segona part d’Space Jam i la intenció de l’empresa que gestiona aquest negoci familiar és continuar programant durant tot l’estiu, almenys fins a finals d’agost. Les recaptacions són les que són (la taquilla a Espanya continua sense aixecar cap i els títols que funcionen es poden comptar amb els dits d’una mà), però tot i això Carles Samada ha decidit mantenir viva la flama d’un dels últims exemples de cine de poble que queden a Girona. El Montserrat, que va obrir el 1978, té una capacitat per a 485 espectadors en una única sala que manté l’encant dels vuitanta.
No s’hi feia cine des del diumenge 22 de desembre de 2019, quan s’hi projectava Star Wars, El ascenso de Skywalker. El Montserrat, en els bons temps, programava tot l’any però darrerament només obria a l’estiu, per les vacances de Nadal i per Setmana Santa. El març de 2020 va arribar la pandèmia i en tot l’any passat la sala va romandre tancada. Primer per les restriccions, que així hi obligaven. I després, com confessa Carles Samada, que ha agafat el relleu del seu pare, «perquè tampoc hi havia prou pel·lícules l’estiu passat per garantir una bona programació. Molts títols han anat canviant de data d’estrena, com l’últim James Bond, o Viuda negra, que ha arribat amb un any de retard, i vaig decidir no obrir. Aquest any la cosa és una mica diferent i ens hi hem arriscat, tot i que no és gens fàcil perquè a vegades les distribuïdores no t’ho posen gens fàcil».
Un any i mig tancat, aviat està dit, per a un cine que evoca el passat però que està equipat amb tota la tecnologia del present, projector digital, so d’última generació, i pantalla nova. Aquest cap de setmana a Tossa s’hi pot veure A todo tren, la comèdia de Santiago Segura, i a partir de l’agost el cinema obrirà cada dia i té en cartera títols com El escuadrón suicida o Cuestión de sangre, amb Matt Damon.
Tossa ha tingut una notable tradició cinematogràfica, més enllà de la seva condició de plató històric. El Montserrat és l’últim cine que hi queda però abans també hi havien existit el Gaspar i l’Estrella. La família Samada, que també gestiona negocis hotelers, ha estat sempre vinculada al cine. «El negoci el va començar un familiar del meu pare, i ell el va assumir tot seguit. Recordo quan era petit que el dia de Nadal, després de dinar, s’havia d’anar ràpid a obrir el cine», explica l’ara responsable.
Poc en queda, ja, d’aquells temps de platees plenes, tot i que l’empresari no es resigna i assegura que malgrat els obstacles «mai» s’ha plantejat un tancament definitiu i que seguirà «lluitant» per mantenir-lo. «Tenim clients habituals i també gent que està aquí de vacances i aprofita per veure pel·lícules d’estrena», afageix Samada, que s’encarrega de fer de porter mentre la seva dona ven les entrades a la taquilla i el seu fill, setze anys acabats de fer, ha debutat aquest estiu d’encarregat del bar. L’essència no ha canviat, tot i els anys. «I la gent del poble agraeix que poguem mantenir-nos oberts i hi puguin seguir venint amb els seus fills».
