En un món assolat per aquells efectes del canvi climàtic que, al llarg de molts anys, els científics van vaticinar una vegada i una altra, mentre les grans multinacionals i una part de la societat mirava de minimitzar, els governs més poderosos del món han decidit posar-se en mans d’un inquietant home. Es tracta de Fernando Lambert, un agent secret que sense gaires miraments traçarà un pla per confinar la població mentre els motors del capitalisme, autèntic culpable de la catàstrofe, s’apaguen. Sobre aquest escenari tant distòpic com real construeix l'escriptor i comunicador Hugo Scoccia (1992, San Remo, Itàlia) la seva tercera novel·la, Mr. Lockdown (Círculo Rojo, 2021).

«És un escriptor frustrat que treballa com a freelance pels serveis secrets espanyols i està considerat un geni dins el CNI. Els polítics, atrapats dins una gran crisi climàtica i ecològica, no troben cap altra solució que demanar-li a ell una bogeria, perquè és un artista frustrat, un boig, amb una personalitat extravertida» explica l’autor -Hugo García Pérez de nom real i resident a Cadaqués- sobre Fernando Lambert, conegut amb el sobrenom de Mr. Lockdown.

A més de parlar de les conseqüències que l’escalfament del planeta tindrà per a la societat en un futur no gaire llunyà, la història s’inspira directament amb el confinament viscut per frenar la propagació de la Covid-19. «Vaig passar el confinament a Itàlia i vivia en una casa en la qual hi havia una amiga que és conspiranoica. Cada dia defensava més que hi havia conspiració rere el virus, i a partir d’aquí vaig pensar a fer un llibre sobre la conspiració més gran mai explicada, a veure si algú és capaç de creure-ho» afirma Scoccia sobre l’origen d’aquest llibre, que arriba després de Je t’en: Diez historias cortas en París (2018) i La mariposa amarilla (2020).

Davant una situació extrema, com és el cas d’una pandèmia o qualsevol altra catàstrofe que posi en risc l’ordre i la salut, les autoritats han justificat l’aplicació de mesures excepcionals - toc de queda o confinament domiciliari - que comporten la limitació dels drets individuals, per allò que anomenem el «bé comú». Per l’autor, estem en el límit de fins a quin punt els polítics tenen dret a jugar amb els drets humans i les llibertats individuals». Scoccia reconeix que, com succeeix en la seva novel·la, «és evident que patim una crisi sanitària», tanmateix sosté que la crisi també es dona «en l’àmbit informatiu i polític». «Hi ha científics molt reconeguts que estan posant en dubte certes mesures. És molt perillós el terreny en el qual estem entrant perquè posar límit al poder és gairebé impossible».

Sobre l’efecte que la Covid-19 ha deixat en la societat, i passat ja un temps des d’aquells dies en els quals es deia que de tot plegat tots en sortiríem millors persones, Scoccia considera les conseqüències han estat negatives per gairebé tothom en molts aspectes. «Em fa la mateixa por el boig conspiranoic que el submís que no posa en dubte res» subratlla.

Canvi climàtic i capitalisme

Mr. Lockdown té com a teló de fons un escenari apocalíptic en el qual el canvi climàtic ha modificat la naturalesa de les estacions, ha elevat el nivell de la mar, fent desaparèixer un bon grapat de pobles costers, i ha frenat els corrents oceànics. La pregunta que molts encara es fan és si realment és possible aturar aquesta monstre invisible que, a poc a poc, es va endrapant aquell sistema planetari que sempre hem conegut. Per l’autor és tard. «El mal ja està fet, però sí que som a temps de posar tiretes més ben posades. El canvi climàtic és ja un fet, però darrerament s’ha donat la culpa a la gent del carrer, quan en realitat qui ha destruït el planeta són els Governs i les grans multinacionals» defensa.

A més d’un confinament domiciliari estricte que posa la població al límit, la història del llibre també aborda com, davant una emergència dramàtica, el món és capaç d’apagar els motors del capitalisme. Per l’autor es tracta d’un fet absolutament distòpic atès que «és impossible i tampoc crec que fos positiu. Estem en un sistema que està obsolet, però es poden fer canvis sense modificar gaire la forma de vida que tenim. Que el capitalisme es pari és una utopia, i tampoc ho desitjo» afirma.