Assaborint el seu debut al capdavant de la Fundació Prudenci Bertrana, l’exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga va anunciar un nou guardó, que a partir de l’edició del 2022 se sumarà al múscul dels Premis Literaris de Girona. Es tracta del Premi Aurora Bertrana, que es convertirà en el setè que atorga l’entitat, a partir d’on volen «mostrar el reconeixement a una dona independent, tossuda, austera i convençuda de la seva vocació literària, que fins al final dels seus dies va portar amb exigència, sempre al costat dels premis». Més enllà del nom, l’entitat encara no en va voler revelar la modalitat que premiarà ni la dotació econòmica, però va assenyalar que «l’hem de donar al costat de Prudenci Bertrana».
Difondre la literatura catalana i defensar la llengua van ser els eslògans més aclamats de la nit literària, que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; a banda del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Aquesta edició, a més, ha batut rècords històrics de participació en dues categories. Es tracta del 54è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la, que ha rebut 124 originals; i el 44è Premi Miquel de Palol de Poesia, amb 170 obres.
TÀNIA JUSTE | PREMI PRUDENCI BERTRANA DE NOVEL·LA
Visiblement emocionada, Tània Juste palpava ahir per primera vegada un exemplar de la novel·la "Amor a l’art", reconeguda amb el 54è Premi Prudenci Bertrana i dotat amb 30.000 euros.
Des de la ficció, l’escriptora barcelonina se submergeix en una altra vida -que la retorna volgudament als seus orígens- per a trobar la resposta a algunes preguntes que van quedar sense resoldre. Aquesta és, de fet, la seva sisena novel·la, que confessa que és el seu projecte més personal perquè «recull els anhels i moltes incògnites que em van anar sorgint mentre estudiava Història de l’Art», sosté l’escriptora.
«Per què no apareix gairebé cap dona als llibres d’art?», es pregunta. Aquest és el punt de partida de la novel·la, que busca «reivindicar la dona artista en el món de l’art, no només com a objecte sinó com a subjecte». Per això, s’ha bolcat en un intens procés de documentació a la recerca de les veus pròpies de dones creadores que, més enllà de la figura de la musa, «van existir, existeixen i afortunadament existiran».
Amb 124 originals, el Premi Prudenci Bertrana de novel·la bat el rècord històric de participació
A través de relats simultanis a dos temps, la novel·la narra la història de l’Olivia, que viu en la Barcelona dels anys setanta i estudia Història de l’Art (aquí el mirall amb l’autora), i Valèria Sans, una pintora brillant i desconeguda de principis del segle XX resident a París, que es relacionava amb els grans artistes de l’escena parisina del moment. Però la seva mort prematura i el condicionant de ser dona la van enterrar en l’oblit.
El nexe d’unió entre les dues protagonistes i els dos marcs temporals són, precisament, les descobertes de l’Olivia, que la remeten a un Montparnasse dels anys vint concorregut per la pintora. «La historiadora barcelonina concebrà les troballes com una perla, com una peça d’un trencaclosques amb el que intenta fer justícia», subscriu l’autora.
Amb tot, Tània Juste assenyala que al llarg del procés de documentació ha descobert un filó per a estirar i «anar descobrint totes les dones de totes les èpoques que encara ens queda per rescatar». Fent broma, diu l’autora, «se’n podria fer una sèrie».
El jurat del guardó està format per Montse Barderi, Glòria Gasch, Gemma Lienas, Gerard Quintana i Care Santos.
SUSANNA RAFART | PREMI MIQUEL DE PALOL DE POESIA
Guanyadora el 2001 del premi Carles Riba amb el llibre "Pou de Glaç", l’escriptora i poetessa ripollesa Susanna Rafart ha rebut ara el 44è Premi Miquel de Palol de poesia gràcies a "D’una sola branca". «Aquest poemari presenta el recorregut metafòric d’un caminant a través de la natura boscosa i freda, presidida per la mort i pels records» segons indica el jurat integrat enguany per Lluís Calvo, Teresa Costa-Gramunt, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer i Víctor Obiols, que també destaca que el poemari es caracteritza per «la intensitat del pensament i de les imatges i per la qualitat formal en la construcció del vers».
Rafart, nascuda a Ripoll i que va cursar estudis de llatí a la Universitat de Girona, -on va tenir de professora a l’actual presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, Mariàngela Vilallonga- va explicar ahir que el seu poemari tracta, principalment, sobre la pèrdua. «El llibre parla de la pèrdua. És la història d’un caminant existencial. No es tracta d’un viatger sinó més aviat d’un caminant que, com a condició humana tots representem, a la recerca de la profunditat de la vida, que va prenent consciència de totes les nostres pèrdues. Per tant és un caminant pel qual no corre el temps» va destacar l’autora.
L’escriptora, que el 2018 va publicar la novel·la històrica La fugida d’Urània i que va rebre el premi Quima Jaume a la trajectòria literària, també va posar en relleu el símil del protagonista del seu poemari amb el Comte Arnau. Aquest comte es mou molt confús i desorientat , sense un objectiu clar» va puntualitzar.
JOSEP VICENT BOIRA | PREMI CARLES RAHOLA D’ASSAIG
"La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l’Espanya radial" de l’escriptor valencià Josep Vicent Boira va rebre ahir el 42è Premi Carles Rahola d’Assaig, dotat amb 6.000 euros.
Aquest és, de fet, un llibre sorgit d’efemèrides: la commemoració de l’Any Europeu del Ferrocarril, deu anys de la declaració del corredor mediterrani com a projecte estratègic de la Unió Europea i el 160è aniversari de la concessió ferroviària entre Castelló de la Plana i Tarragona.
«Europa està canviant les seves perspectives i vaig sentir que n’havia de fer alguna aportació», assenyala Boira. El volum, afirma, conté la seva experiència a tres bandes: com a acadèmic -exerceix de professor de Geografia a la Universitat de València-, sumat a la seva experiència política i finalment, tècnica, com a coordinador per al desenvolupament del corredor mediterrani de l’Executiu espanyol.
Des de la dècada ominosa a la dècada lluminosa, amb protagonistes tan eclèctics com José María Aznar, Eliseu Climent, Ana Pastor o Artur Mas. Aquest és el recorregut que teixeix l’autor, que reivindica el corredor mediterrani com «el gran instrument per a acabar amb l’Espanya radial».
POL CASTELLANOS | PREMI RAMON MUNTANER DE LITERATURA JUVENIL
Pol Castellanos (Barcelona, 1991) s’ha alçat amb el 36è Premi Ramon Muntaner amb "L’assassina de Venècia", una trepidant novel·la d’aventures amb un rerefons històric que dona consistència a les peripècies narrades, i les situa en un marc d’inestabilitat i violència que té el seu reflex perfecte en la perillosa situació en què es troben Carla, una adolescent de tot just tretze anys, i els seus amics en la seva fugida rocambolesca al llarg d’Europa. «És una novel·la que vaig escriure en aquest context de pandèmic» va comentar Castellanos, que va defensar també la necessitat d’atrapar al públic juvenil «des de la literatura contemporània».
MARIA ARNAL | PREMI CERVERÍ A LA MILLOR LLETRA DE CANÇÓ EN CATALÀ
«Com un meteorit lluminós creuo el cel, desbocada, capa a capa va cremant tota la meva cuirassa». Així comença "Meteorit ferit", el tema inclòs dins Clamor, l’aclamat darrer treball d’estudi de Maria Arnal i Marcel Bagés, que ahir es va endur el premi Cerverí a la millor lletra de cançó en català. «Meteorit ferit és una cançó que parla de la vulnerabilitat. El meteorit està ferit, però perquè ha de prendre una decisió complicada» va explicar Maria Arnal (Badalona, 1987). La cantant badalonina, que va citar Rododera i Verdaguer com dues grans fonts d’inspiració, va valorar positivament el fet de ser un premi que es decideix per votació popular. «Que la gent se senti interpel·lada i representada per unes paraules que jo vaig escriure un dia a casa meva és realment màgic i m’encanta», va afirmar.
CANAL MALAIA | PREMI LLETRA AL MILLOR PROJECTE DIGITAL
Fer atractiva la literatura catalana obligatòria. Aquest és l’objectiu del Canal Malaia, que ahir va rebre el 21è Premi Lletra, impulsat per la Fundació Prudenci Bertrana i la Universitat Oberta de Catalunya.
Amb aquesta premissa, les artífexs del projecte han volgut crear un espai per a acostar la literatura catalana clàssica als joves, des de "Tirant lo Blanc" a "La plaça del Diamant", a través del seu medi natural: les xarxes socials. Així, a través d’una formula lúdica que no posa èmfasi en el què, sinó en el com, els continguts relacionen «les darreres lectures de selectivitat» amb el món audiovisual per a combatre «la pèrdua d’interès», perseguint una fita: gaudir de la lectura.
