«La manera que té Lorca d’entendre i plasmar el món és profundament actual. És un autor que parla de la condició humana i de tot el que ens remou i ens afecta, ja sigui l’amor, la mort, la por o la solitud; i ho posa en paraules d’una manera tan especial, tan terrenal però d’una forma tan poètica que s’arriba i et pren», assegura l’actriu Irene Escolar, que aquest dissabte torna al festival Temporada Alta amb l’espectacle Leyendo Lorca, construït a partir de personatges i versos del poeta.
Nascut ara fa quatre anys coincidint amb el centenari de la mort de Federico García Lorca, el muntatge és un recital poètic amb l’amor, la mort i la dona com a fil conductor.
«Els personatges femenins de Lorca són sempre dones que busquen la seva llibertat i la seva veu, tenen unes preocupacions totalment contemporànies», explica l’actriu.
«Encara em sorprèn com Lorca va ser capaç d’entendre tan bé la dona i què sent, perquè en la seva obra hi ha dones molt diferents i totes bellíssimes», assegura i diu que el muntatge li ha permès «treure’s l’espina» d’acostar-se a grans personatges, escollint a més els millors fragments.
I és que textos dramàtics com Bodas de sangre, Yerma o Doña Rosita la Soltera o El público, poesia i fragments de la biografia del granadí escrita per Ian Gibson vertebren un espectacle que Irene Escolar encara com «un petit viatge des d’un lloc lleuger». «No volia en cap cas que fos una cosa artificiosa o excessivament intensa, massa descarnada, sinó que fluís amb naturalitat de dins meu», diu.
En aquest sentit, subratlla que Leyendo Lorca és un espectacle amb què intenta ajudar a conèixer la persona rere el poeta, «perquè així el missatge arriba més» i que, a nivell personal, la connecta «directament amb la humilitat», perquè ha de captar l’atenció del públic estant totalment sola a l’escenari amb un faristol.
«També es un repte, perquè cada pàgina que giro soc un personatge diferent: en una pàgina soc la núvia de Bodas de sangre, passo a la següent i soc la mare», apunta una intèrpret que va debutar quan tenia nou anys precisament amb una peça lorquiana, Mariana Pineda.
«Tinc un record fantàstic d’aquella obra. Sortia de l’escola i me n’anava el teatre, era un temps en què es feien gires llarguíssimes per tot l’Estat i podíem estar setmanes en una mateixa ciutat», rememora l’hereva d’una de les nissagues més il·lustres del teatre espanyol, els Gutiérrez Caba.
També en línia
Leyendo Lorca és un espectacle que Irene Escolar ha fet girar per diferents països i que ara per primera vegada es veurà a Catalunya. Serà al Teatre de Salt, on l’actriu va debutar i en un festival que assegura que admira «com a actriu i espectadora».
L’any passat, durant el confinament, va interpretar l’espectacle en línia. «El Teatro de la Abadía de Madrid va organitzar una iniciativa solidària per recaptar fons contra el coronavirus i no vaig poder dir que no. Al final era un bàlsam fer Lorca cada dissabte», continua.
Després va repetir la proposta a l’Espai Zoom de Temporada Alta, una iniciativa que permetia veure monòlegs en directe a través de la plataforma de videoconferències.
L’experiència, explica, va ser «molt bona en aquell moment», però «no té res a veure amb interpretar davant d’un pati de butaques». «Era fantàstic poder compartir el moment amb la gent, però només tenia sentit en aquell context, perquè el més especial és poder connectar amb el públic i aquest espectacle per mi va d’això, de connectar amb el públic i sense tenir-lo al davant és molt difícil», explica.
