Martí Camós, històric director de la Cobla-Orquestra Montgrins els últims 33 anys, es jubila l’any que ve i aquest diumenge a Palamós, la seva localitat natal, l’Agrupació Sardanista Costa Brava i l’Ajuntament ja li han preparat un primer reconeixement. «Sé que a la primera part interpretarem les sardanes més emblemàtiques que m’han agradat des de petit, però poca cosa més, perquè ho volen mantenir tot en secret», explicava ahir l’homenatjat. Camós deixarà la formació a finals de febrer i serà rellevat pel calongí Ivan Juanals en la part de concert i ball. Des de fa un parell d’anys Jordi Molina ja exerceix de director de cobla.

L’acte es farà diumenge a les 6 de la tarda al Teatre La Gorga de Palamós. El Concert de Tardor es convertirà en un reconeixement al músic Martí Camós, director des de 1988 dels Montgrins, tot que abans havia iniciat la carrera d’instrumentista amb els conjunts Punto Rojo, Blue Star, i la cobla Principal de Palafrugell. El 1976 entrà a La Principal de Llagostera. El 1980 s’incorporà a la Cobla-Orquestra Miramar de Figueres, pas previa a la seva arribada als Montgrins. Ha tocat la tenora, el clarinet, el saxo i el piano, en una prolífica carrera artística. «Estar tants anys dirigint una orquestra no és habitual perquè a més requereix un esforç continuat per estar al dia. Durant tot aquest temps he pogut veure en primera persona com ha evolucionat tot el nostre sector. A més estic content que superat l’any passat, marcat per la pandèmia, m’hauré pogut acomiadar amb certa normalitat. Em feia molt por que acabar amb mal gust per culpa del coronarivus», va explicar ahir el músic.

Els Montgrins solen fer unes 120 actuacions anuals. Aquest any superaran el centenar. El mes que ve se’ls podrà veure a Reus, Calella, Riudarenes i Malgrat. Tot i que la gran majoria de concerts i audicions han sigut a Catalunya, Camós recorda que també han actuat als EUA (el 1996 a Atlanta, quan es va fer el traspàs dels Jocs de Barcelona 1992), Itàlia, França i Suïssa.

«A més he pogut trepitjar els millors escenaris, com el Liceu o el Palau de la Música, tot i que per a mi també ha sigut especial arribar als pobles més petits i veure la cara de felicitat de la gent per la Festa Major». També agraeix el suport del públic durant tots aquests anys: «encara ara em cau la baba quan una parella em diu que es va conèixer ballant amb els Montgrins... i ara ja són avis!».