Afirmava Joan Pons aquesta setmana, en una entrevista a aquest diari, que el temps no el marca el rellotge sinó l’estat mental de les persones. El cert és que divendres a la nit, al Teatre Municipal, el temps poca importància va tenir. El músic de Guissona, al capdavant d’El Petit de Cal Eril, arribava a Girona per presentar N.S.C.A.L.H. (No sabràs com acaba la història), en un concert emmarcat dins el Temporada Alta i que, a la vegada, va servir per donar el tret de sortida del Festival NEU!
Amb temes com Cada dia surt el sol, Non tornerai, Ara o mai o Las cosas que creo, Joan Pons i els seus es van posar aviat el públic a la butxaca, exhibint una qualitat interpretativa damunt l’escenari que gairebé va fregar la perfecció i amb una posada en escena minimalista i efectiva, gràcies als quatre rellotges lluminosos, que anaven canviant de forma i color segons la cançó. «Toquem les mateixes cançons sempre i és curiós que a vegades el concert es fa llarg i d’altres passa ràpid» reconeixia Pons a la recta final d’un concert en el qual tothom es va oblidar de mirar el rellotge, tot i coincidir amb l’hora de sopar.
