Personatges fantàstics que només es fan presents als pobles i les ciutats quan arriben les festes majors, com el gall de Ripoll o el Beatusaurus de Girona o éssers llegendaris com el drac de Banyoles han sortit de l’imaginari popular per convertir-se en personatges de llibres infantils. Editorials com Penguin Random House o Cruïlla s’han fixat en els personatges que poblen les llegendes i els elements del bestiari popular per a les seves noves publicacions.
Històries de l’any tirurany, de Núria Font i Anna Aparicio, és un recull de contes protagonitzats per personatges de la mitologia popular, com ara el dimoni escuat o el gegant del pi, però també té les característiques d’una guia de camp, perquè exposa els trets físics i de comportament de cadascun dels éssers fantàstics.
Així, per exemple, Font recull la història del Tarlà de Girona, creat per entretenir la gent del carrer Argenteria durant una plaga que, com la covid, va tancar tothom a casa; o del drac de Banyoles, que tenia tota la comarca espantada per les seves malifetes.
En el cas de Penguin Random House, estrena el seu nou segell de llibres infantils amb El gran llibre del bestiari català, signat per l’Agrupació del Bestiari, la federació que aglutina la major part de colles de bestiari dels territoris de parla catalana i part d’Occitània i Meritxell Bayarri.
És un recull de bèsties de foc, aigua i protocol que vol ser una petita mostra de les més de 2.000 figures que formen part del patrimoni cultural de Catalunya, el País Valencià i el sud de França.
Amb il·lustracions de Carles Arbat, el llibre recull els detalls de cada bèstia, poble i la tradició que l’envolta perquè els lectors més petits puguin conèixer els seus orígens màgics i entenguin perquè són importants per a les festes dels seus pobles i ciutats.
Les figures que recull el llibre es divideixen en dos grans grups: les històriques, amb segles d’història al darrere com àligues, bous o cucaferes, i les que van sorgir en l’últim terç del segle XX, quan es reinventen els models de festa i el bestiari festiu agafa embranzida. Seria el cas dels dracs, com el Torroella de Montgrí o el Beatusaurus de Girona, que s’inspira en el Beatus de la catedral. Es tracta d’un dels dracs més alts de Catalunya, perquè fa quatre metres d’alçada.
Pel que fa a les figures més antigues, destaca el drac de la Bisbal, un dels tres més veterans del país, ja que la primera referència data de 1704. L’original va ser declarat peça de museu i per això se’n va fer una rèplica el 1995.
L’any que ve, fades i dracs
Ja de cara a l’any vinent, La Galera té prevista la publicació de Dracs, fades i gegants, una aproximació a les criatures mitològiques dels Països Catalans a càrrec d’Oriol Canosa i amb il·lustracions de Cristina Bueno.
El peix Nicolau, la reina Flordeneu, el Papus o els simiots són algunes de les criatures del llibre, que està estructura en dues parts: una guia de camp pels buscadors de criatures mitològiques, com els gegants adormits que es confonen amb muntanyes, i un catàleg amb les criatures agrupades per categories.
LLIBRES. ‘A dalt, les portades dels tres llibres. A baix, il·lustració de Carles Arbat del drac de la Bisbal d’Empordà, tal com apareix a «El gran llibre del bestiari català».
