«Quina merda la ciutat, però també em fa pal el camp», resa la tonada de La ciutat, el tema publicat aquesta mateixa setmana per Malson Atmosfèric, el projecte musical de Manel Vizcaíno (Girona, 1999). Combinant música urbana i rock, la cançó -molt inspirada per la pandèmia- reivindica les ganes de viure, enamorar-se, fer música i sortir de festa de tota una generació que, amb l’arribada del virus, ha vist truncada en part la seva joventut. «La cançó parla de com els meus amics i jo tenim ganes de menjar-nos el món i de com, al final, sembla que el món se’ns menja a nosaltres», explica el jove músic de Sant Julià de Ramis.

Amb un videoclip firmat per Yan Visuals, el tema produït per Geri i Zneakyboi i mesclat per Oriol de Ramon (membre del grup The Tyets) apel·la a aquesta fatiga pandèmica que, després de gairebé dos anys, senten milers de persones. Amb una lletra desenfadada, una tonada enganxosa, la bateria i el so d’una guitarra afilada, La ciutat esdevé la primera pedra del que, sense presses, serà el primer disc de l’artista, que en els últims anys ha llançat potents mixtapes a les xarxes per fer-se un lloc a l’emergent escena de música urbana de les comarques gironines.

El projecte de Manel Vizcaíno va néixer el 2017, després de conèixer a Senyor Oca, projecte liderat per l’MC barceloní Sergi Sala. «Jo començava a escriure cançons quan vaig conèixer Senyor Oca. Ell tenia una cançó que es diu Malsons Atmosfèrics. Ens vam fer col·legues i des d’aquell moment ell sempre deia que jo era com un Malson Atmosfèric. Com que és un tema que a mi m’agrada molt, aviat es va convertir en el nom del meu projecte artístic» explica el jove artista, que compta amb prop de mil oients mensuals a Spotify i gairebé 400 subscriptors al seu canal de la plataforma YouTube.

A principis de 2019, Malson Atmosfèric va començar a publicar temes que, a poc a poc, van anar donant forma al seu projecte. Amb lletres que parlen de temàtiques lligades a la seva generació i barrejant trap i hip hop, senzills com Laia, Poemes d’Acceptació, M.G.R.A (Make Girona Rage Again), Testament, Bistec de tarda o Cari han començat a posar llum a un projecte cridat a consolidar-se com un dels més interessant dins de l’escena de músiques urbanes gironina.

Papallones a l’estómac

Manel Vizcaíno està decidit a fer del seu un projecte musical amb cara i ulls. «Amb The Tyets, en Geri -el productor- i Zneakyboi hem començat a crear temes que creiem que tenen una nova direcció», explica. «Estem pensant en treure un disc, tot i que el volem fer sense cap pressa per tal que cada cançó soni bé. És un projecte que neix de fa anys i hi ha temes que hem refet perquè la meva veu ha canviat. La idea és que l’àlbum es tituli Papallones i que estigui relacionat amb els sentiments que vénen de l’estómac. L’estiu passat ja vam estar treballant amb una vintena de cançons, però encara toca anar decidint quins ens quedem i quins no» afegeix el jove artista sobre el futur del seu projecte.

L’artista, que al seu perfil d’Instagram afirma fer « la música que no faria el teu cantant preferit», creu que l’escena urbana es troba en un moment de creixement amb una onada de bandes que barregen el rock amb el trap.