El Caixaforum Girona explora la petjada que la mitologia clàssica ha deixat en la història de l’art amb Art i mite. Els déus del Prado. L’exposició, que es podrà veure fins al 28 d’agost, s’acosta a la representació que l’art ha fet dels mites grecoromans a partir de la col·lecció del Museu del Prado de Madrid.

En total, inclou 42 peces entre pintures, escultures i objectes com ara medalles que van del segle I abans de Crist fins a la primera meitat del segle XVIII, amb obres d’artistes de la talla de Rubens, Francisco de Zurbarán o Jan Carel van Eyck. El discurs clàssic d’aquestes peces es contraposa, a més, amb la vigència dels mites en l’actualitat, a través d’un audiovisual i preguntes que interpel·len el visitant durant el recorregut.

«La mitologia és eterna, perquè les històries teixides entorn dels mites retraten les passions humanes», ha assegurat aquest dimecres Miguel Falomir, el director del Museu del Prado, institució amb la qual la Fundació La Caixa manté una aliança estratègica des del 2011. Aquesta col·laboració s’ha traduït en set exposicions i un projecte educatiu, ha recordat Isabel Salgado, directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Caixa.

Per la seva banda, el el cap del departament d’Escultura del museu madrileny, Manuel Arias, destaca com els artistes han sabut donar, al llarg de la història, «una forma plàstica» a aquesta manera «d’explicar l’inexplicable, les passions de déus que actuaven i sentien com els homes».

Dividida en vuit àmbits temàtics, la mostra arrenca amb un bust d’Homer i un arbre genealògic per guiar el públic pel panteó clàssic i la duplicitat de noms dels déus segons la cultura grega i romana. Més enllà de les divinitats, però, l’exposició s’acosta també a figures com les tres gràcies o els sàtirs, evocats en una pintura de Nicolas Poussin; i als herois, com Aquiles, Perseu o Hèrcules, amb una obra de Francisco de Zurbarán que representa un dels dotze treballs de l’heroi.

Temes centrals dels relats mitològics, com l’amor i el desig o els càstigs són altres àmbits de l’exposició. Així, s’hi recullen composicions fetes per Rubens i executades per alguns dels seus deixebles per a representar Narcís o Ariadna, per exemple.

Les Metamorfosis d’Ovidi han servit durant segles de referència pels artistes, per la qual cosa no és estrany que un altre dels apartats estigui dedicat a les transformacions i a mites com el rapte d’Europa.

L’exposició culmina amb la guerra de Troia, «un final apoteòsic», segons Arias.

La mostra inclou també un audiovisual en què escriptors com Raül Garrigasait o Bel Olid; la il·lustradora Rocío Quillahuaman o el músic David Carabén reflexionen sobre la pervivència dels mites en la cultura contemporània.

Art i mite. Els déus del Prado es complementa amb un programa d’activitats per a tota classe de públic, explica la directora del Caixaforum Girona, Anna Colomer. Destaca Els mites i la seva contemporaneïtat, un cicle d’humanitats per rellegir els mites en relació amb l’art i la literatura actuals i del passat; les visites comentades, una visita en família o activitats per a escolars adaptades a tres nivells educatius.