La frase que millor defineix què va suposar The Velvet Underground per a la història de la música s’atribueix a Brian Eno: «El seu primer disc només va vendre 30.000 còpies, però tots els qui el van comprar van acabar muntant un grup musical». Sigui certa o no la cita, la veritat és que no li falta raó, i la banda apadrinada per Andy Warhol va deixar empremta en multitud d’artistes, de Patti Smith a David Bowie.

Un dels deutors de la Velvet, el músic Lee Ranaldo, cofundador d’un altre grup mític, Sonic Youth, va homenatjar ahir la banda de Lou Reed i John Cale en una actuació única a Banyoles amb el músic nord-català Pascal Comelade.

Ranaldo i Comelade van presentar a l’Auditori de l’Ateneu una peça inèdita i improvisada, d’uns tres quarts d’hora, per recrear l’esperit de la Velvet, però sense versionar-la. Així, no van repassar els temes clàssics de la banda nord-americana, sinó que van oferir una composició creada ex professo al públic que assistia a la presentació del nou llibre que el crític musical Ignasi Julià, resident a Banyoles, dedica a The Velvet Underground.

Julià, gran estudiós de la Velvet, ja va publicar el 1986 un llibre sobre el grup, i el va reeditar el 2008 amb material nou. Ara en prepara una nova entrega, resultat de 50 anys d’exploració i estudi del grup, amb més entrevistes a Lou Reed i John Cale i material inèdit, com un poema de Anne Waldman, artista de la Beat Generation.

L’antologia d’entrevistes portarà per títol Linger On The Velvet Underground i es publicarà a tot el món, tot i que es vendrà especialment al mercat anglosaxó, on arribarà en les pròximes setmanes. L’edita Ecstatic Peace Library, el segell de Thurston Moore.

Banyoles, Londres, Nova York

Per a la presentació a Banyoles, Ignasi Julià va pensar a unir la lírica de Comelade i el rock de Ranaldo per reproduir l’esquema dels inicis de The Velvet Underground i mostrar com «la seva substància es projecta cap al futur» amb «un enfrontament de dos móns, dues sensibilitats» per crear una peça «amb moments molt lírics i moments molt sorollosos».

«No m’interessava la nostàlgia ni fer versions, volia projectar-jo cal al futur i porar-ho un pas més enllà», va dir sobre l’actuació, que es va enregistrar en àudio i vídeo i de la que previsiblement se’n farà un disc.

Per la seva banda, el guitarrista novaiorquès, en declaracions recollides per l’ACN, va assegurar estar feliç de «reconèixer» Comelade, amb qui ja s’havia vist abans, per tocar plegats per primera vegada per celebrar una banda que forma part de la nostra existència». «No seríem aquí sense la Velvet», va continuar Ranaldo, mentre que Comelade es va mostrar molt satisfet de tornar a visitar la capital del Pla de l’Estany.

Els dos músics van arribar a Banyoles el dia abans de l’actuació i van destinar tot el temps a preparar la creació, que també interpretaran en les presentacions del llibre de Julià previstes a Londres i Nova York.

També va participar en la presentació del llibre el cineasta Manel Huerga, que va treballar amb John Cale al llargmetratge Antártida.

De fet, l’esdeveniment va començar amb la projecció del programa de TV3 Arsenal: The Velvet Underground (1986), escrit per Julià i dirigit per Huerga.