El Museu del Joguet de Figueres ressegueix el mig segle de les videoconsoles

Si bé Bertie the Brain, dissenyat per Josef Cates als anys cinquanta en una enorme computadora de quatre metres d’alt, és considerat el primer videojoc de la història, no va ser fins dues dècades després, el 1972, quan es va donar a conèixer la primera consola. Magnavox Odyssey, obra l’enginyer alemany Ralph Baer i comercialitzada per la filial nord-americana de la companyia neerlandesa Philips, va marcar un abans i un després en el món de l’entreteniment. Més de mig segle després aquest sector es troba avui plenament tractat com un valor més del patrimoni cultural mundial. El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, ressegueix des d’aquest dijous, amb l’exposició 50 anys d’entreteniment digital, l’evolució dels videojocs de la mà de la col·lecció particular de Josep Maria Frigola.La mostra es podrà visitar fins al 30 de setembre.    

«Les primeres consoles daten de principis dels 70, i jo vaig néixer el 1979. Així que de petit vaig tenir les clàssiques de l’època, com poden ser la Game Boy, la Super Nintendo o la Play Station» explica Frigola, que afegeix que va començar a col·leccionar models antics al voltant del 2010. «Quan vaig acabar els estudis i el doctorat, i després de treballar de professor, vaig decidir començar a buscar les consoles que m’havia perdut. Avui dia la col·lecció de consoles ja la dono per tancada i estic més centrat en el que són les màquines d’Arcade. No la màquina pròpiament, sinó més aviat la placa del circuit que es troba al seu interior» assegura sobre una col·lecció que abraça cinquanta anys d’història.

L’exposició del Museu del Joguet permet fer un recorregut per la història de les videoconsoles, amb un recull de les imatges i noms de 130 de les principals consoles que han existit en diferents països fins a l’actualitat. Així mateix, exhibeix una acurada selecció d’exemplars de les 20 principals consoles de la història. I és que la col·lecció de Frigola reuneix exemplars únics, així com una excel·lent representació d’exemplars fabricats a Catalunya, atès que des de la dècada de 1980, considerada l’edat d’or dels videojocs, Catalunya ha estat un important centre de desenvolupament i fabricació de videojocs.

Complementen l’exposició del museu empordanès tres jocs de màquines recreatives amb els que les persones visitants podran jugar lliurement a clàssics com el Tetris, el Super Mario i l’Street Fighter. Així mateix, una selecció de 50 videojocs de la sèrie Game & Watch, les populars maquinetes portàtils, desenvolupades per la companyia japonesa Nintendo entre els anys 1980 i 1991. 

D’entre el més d’un centenar de models que inclou la seva col·lecció, l’expert en videojocs en destaca un: «una que m’agrada molt, que em té enamorat, és la Panasonic Q. És com la Nintendo Game Cub, però en format multimèdia i va ser llançada al mercat l’any 2001». 

Un patrimoni cultural

Per Josep Maria Frigola, és molt necessari conservar i valorar correctament el patrimoni que suposen aquestes velles consoles. «Avui dia s’associa molt el concepte de cultura amb el món del videojoc i jo hi estic plenament d’acord. Crec que són cultura i s’haurien de tractar com a tal. Tenen una narrativa i uns dissenys molt artístics» explica el col·leccionista. «Cada vegada és més necessari preservar aquest material, perquè en un futur formarà part de la història i pot desaparèixer si no es preserva correctament» puntualitza. Frigola també remarca que l’essència dels videojocs clàssics es troba «en les habilitats cognitives» que requerien, que contrasta, per exemple, amb els jocs «efímers» que avui es poden descarregar al mòbil. 

Subscriu-te per seguir llegint