L’Escala recupera la memòria de la pel·lícula perduda sobre «Solitud»

El 30 de març de l’any 1944, el Club d’Amics del Cinema de Sabadell va programar la preestrena de la pel·lícula Adversidad, de Miquel Iglesias, una adaptació de la novel·la Solitud de Caterina Albert. L’escriptora escalenca, present en aquella primera projecció, va quedar «perplexa». No era per menys. El film, després d’haver passat pel sedàs de l’estricta censura franquista, distava molt del drama rural que ella havia escrit trenta anys enrere i, fins i tot, s’havia esborrat tot rastre de catalanitat, tant pel que fa a la llengua –era en castellà–, l’ambientació o el vestuari. Malgrat tot, Adversidad, que va comptar amb un pressupost de 350.000 pessetes i de la que avui no se’n conserva cap còpia, manté el privilegi de ser la primera adaptació al cinema d’una novel·la catalana durant el franquisme. Tota aquesta història i més es desgrana en el darrer número, el 107, dels Fulls d’Història Local, que edita l’Arxiu Històric de l’Escala, l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Escalencs, i en una exposició comissariada per la documentalista Eulàlia Badia, que s’inaugura divendres al Museu de l’Anxova i de la Sal. 

Era l’any 2017 quan el nebot de l’escriptora, el compositor Lluís Albert, va fer donació del ric fons Víctor Català a l’Arxiu Històric de l’Escala. Aleshores, Eulàlia Badia va entrar a formar part de l’equip del centre amb la tasca d’acabar de catalogar el contingut del fons que consta de més de cinc mil peces entre manuscrits, pintures, escultures, fotografies i cartes. Entre aquest ric material, Badia va descobrir un àlbum de fotografies en blanc i negre d’una pel·lícula d’època –era Adversidad– i la correspondència entre l’escriptora i el director Miquel Iglesias. La documentalista, animada per la directora del museu, Lurdes Boix, va començar a estirar el fil i, consultant els fons de la Filmoteca de Catalunya, va descobrir que la pel·lícula estava desapareguda, però que conservaven altres fotografies del rodatge, que no va tenir lloc a l’Escala, sinó a Rupit i Pruit i a l’ermita de Sant Joan de Fàbregues, a Osona, on es van rodar les escenes d’exteriors, i als estudis Orphea, a tocar el Poble Espanyol de Barcelona.

També conservaven dibuixos dels decorats i del vestuari i un recull de crítiques feta pel mateix director. La documentalista va ampliar la recerca a la Filmoteca Espanyola on va treure a la llum el cartell, la partitura musical que va anar a càrrec del prolífic compositor Joan Duran Alemany, dades de la producció de Javier Huelin per Helios Films i el guió tècnic i literari original, aquest darrer adaptat per Miguel Melgarejo. Va ser ell qui es va veure obligat a fer aquells canvis importants respecte a la novel·la original.

Alguns d’ells força sorprenents com ara canviar el nom dels personatges –Mila passa a anomenar-se Mónica–, eliminar la violació i, fins i tot, el mateix final. Tal com justifica Lurdes Boix «no podia ser que una dona abandonés el seu home i la muntanya, que és el que fa la Mila en el llibre. Així, en la pel·lícula, es reconcilia amb el marit». Els canvis eren tan substancials que Caterina Albert, fins i tot, va voler renunciar a les 15.000 pessetes que li pagaven des de producció. Finalment, el director li va fer veure que sense Solitud no hi hauria hagut Adversidad.

Els actors que van protagonitzar el film no eren grans figures del cinema. Es tractava de Leonor Fábregas, en el paper de Mónica, una actriu nascuda a l’Argentina i que, posteriorment, va desenvolupar una carrera dins del doblatge. Qui sí que era més conegut era José Maria Ladó, un secundari que va aparèixer a moltes pel·lícules espanyoles. Completaren l’elenc Miguel Alonso i Arturo Cámara.  

Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, on es conserva el fons del director Miquel Iglesias, reconeix que Adversidad «era una rara avis tan solitària com contraposada a les tendències d’aquella primera postguerra». Ho fa en un text que s’ha inclòs en aquest Fulls d’Història Local. També confirma que el mateix director, entrevistat per Josep Torrella durant el rodatge, va confessar que l’únic que ell pretenia fer «era un film discret».

Així va ser, tal com constata Eulàlia Badia, ja que la pel·lícula va tenir ben poc recorregut perquè «el públic va preferir l’original». Tot i això, Badia li reconeix «la valentia de l’adaptació».

Després d’aquella preestrena a Sabadell, vuit mesos més tard, Adversidad es va estrenar als cinemes Capitol i Metropol de Barcelona i també a Còrdova, entre altres. Malgrat tot, i com va succeir amb altres pel·lícules rodades aquells anys, no han arribat ni el negatiu ni les còpies.

Per «ajudar a explicar com es va preparar la pel·lícula», l’equip del museu escalenc ha gestat una exposició amb el material disponible i una quarantena de fotografies que il·lustren diferents moments del rodatge, els actors que hi van participar i les localitzacions on es va fer. La comissària, a més, té previst fer-ne una visita comentada el 3 de març, al matí, dins els actes de la Vila del Llibre.

Subscriu-te per seguir llegint