«Vam assajar la cançó de la pluja i dissabte no va parar de ploure»

Artistes convidats del Bòlit Centre d’Art contemporani, Roc Domingo i Marta R. Chust han treballat, amb els alumnes de segon de primària de l’escola gironina Carme Auguet, la creació d’una cançó que invoqui la pluja. La presentaran al mateix col·legi divendres vinent (16h), acompanyats de la gent del barri de Pont Major, que hi està tota convidada

Amb la cançó pretenen invocar a algun déu de la pluja?

Fèiem als alumnes un projecte educatiu sobre l’aigua i el riu, i vam proposar-los d’intentar fer ploure. Algú de la classe va dir que aquests dies de sequera, a casa seva havien fet una dansa per fer ploure. Mig de broma, mig seriosament, ho vam anar estirant. Invoquem a la mateixa pluja, a cap déu.

No hi ha cap deïtat que els pugui donar un cop de mà?

No ho sabem (riuen). Per això invoquem a la pluja directament. Així cadascú es pot dirigir a la seva creença. A més, diuen que cantar malament, fa ploure.

Algú de la classe va dir que aquests dies de sequera, a casa seva havien fet una dansa per fer ploure. Mig de broma, mig seriosament, ho vam anar estirant

Cert, sembla que hàgim oblidat solucions tan simples.

De fet, ha acabat essent una cançó sobretot percutiva, de sons, intentant simular el soroll del riu. Si als humans el soroll de l’aigua ens fa venir pixera, potser la nostra cançó li farà venir al cel.

Els noto molt optimistes, donen per fet que ho aconseguiran.

Ja ho estem aconseguint! Divendres passat vam tenir assaig general, i dissabte no va parar de ploure.

Si als humans el soroll de l’aigua ens fa venir pixera, potser la nostra cançó li farà venir al cel

Es repetirà en l’estrena oficial, divendres vinent?

Gairebé és una qüestió de fe, creure que aconseguirem fer ploure. Però si més no, és un detonant.

Hi podran participar tots els veïns del barri, encara que tinguin dubtes. 

Hi poden participar creient i no-creients. Ho volem obrir a tot el barri, no només a tota l’escola i els familiars. Com més siguem, potser més efecte assolirem.

Haurà sigut una excusa per estar treballant amb els escolars sobre com funciona l’aigua al nostre entorn, què passa quan no n’hi ha, què podem fer cuidar-la quan n’hi ha...

Procurin no passar-se de la ratlla, que aquest barri ja va quedar destrossat durant el temporal Glòria.

Ui, és veritat! Però no cal patir, el màxim que hem aconseguit és que plogués tot un dia sencer. No crec que ens passem de la ratlla. Encreuarem els dits (riuen).

És més efectiva una cançó que una dansa, com feien els indis americans?

Per nosaltres sí, perquè ens interessava el so. Per això vam anar amb els nens a escoltar l’aigua i gravar el soroll del riu. Per compondre la cançó, vam intentar imitar aquests sons.

Ja no funciona, treure un sant en processó?

Quan vam preguntar a classe, cap alumne va parlar de sants. Nosaltres tenim la cançó, però si algú, a més, vol treure un sant, millor. Tot suma.

S’han fet altres cançons de la pluja. A finals dels seixanta Gigliola Cinquetti cantava «La pluja» i deia que, si estem enamorats, la pluja no existeix.

La tristesa s’associa a la pluja, és cert. Segurament això ara canviarà, perquè és el que necessitem.

La tristesa s’associa a la pluja, és cert. Segurament això ara canviarà, perquè és el que necessitem

Pluja (o no) a banda, amb el projecte intenten conscienciar sobre l’aigua?

Per aquí va la història. I també aproximar-nos a la relació que tenim amb el riu. Aquests nens aviat aprendran el cicle de l’aigua. Tenim el Ter aquí, hem pogut observar amb ells quan a penes portava aigua, un altre dia el vam anar a netejar... Aprofitem la proposta artística perquè facin aprenentatge.

Si no fan ploure, serà un fracàs?

No, perquè haurà sigut una excusa per estar treballant amb els escolars sobre com funciona l’aigua al nostre entorn, què passa quan no n’hi ha, què podem fer cuidar-la quan n’hi ha... I després, artísticament, pensar les implicacions poètiques de l’aigua, etc. Encara que no plogui, tot això ja ho tindran.

Perquè després algú digui que l’art no serveix de res.

A banda d’inútil, l’art és útil per a moltes coses, algunes de pràctiques i altres de més metafòriques.

A banda d’inútil, l’art és útil per a moltes coses

L’administració en podria aprendre alguna cosa? 

Hem d’assumir que tenim unes responsabilitats individuals, però les col·lectives tenen més pes. Nosaltres podem reduir el consum d’aigua i reciclar, però després hi ha empreses a qui se’ls concedeix barra lliure per fer-ne ús menys sostenible. L’administració ha de regular això, perquè la càrrega no sigui només individual. Està molt bé posar brides a les aixetes de l’escola, però mirem l’aigua que gasta una empresa o un càmping.