«La història no l’escriuen els vencedors, sinó els poderosos»

La història la sol fer gent anònima?

Sovint ens diuen que la història l’escriuen els vencedors, però en realitat no és així. La història no l’escriuen els vencedors, sinó els poderosos. Com explico a «Una sortida honorable», els que van escriure la història no són els vietnamites, i no obstant això, van ser els guanyadors. Però van ser els poderosos, és a dir, els francesos, i després, els americans, els que van ocultar la seva derrota. La història és un joc complicat, sempre hi ha un grup petit que manté el poder, o l’organitza. 

I a més, aquests van sobre segur.

En un altre dels meus llibres, «14 de juliol», explico un moment en què l’efervescència popular és el motor de la història. Però immediatament després, les elits s’ho faran seu. Serà la nit del 4 d’agost, i aboliran els privilegis, obligats pel 14 de juliol. Aquí es pot dir que la relació dialèctica és positiva. Altres vegades, i això és el que estem presenciant avui, és el contrari: les elits prenen decisions i el poble les pateix.

El que estem presenciant avui, és que les elits prenen decisions i el poble les pateix.

Darrere de totes les guerres sol haver-hi interessos econòmics?

 Evidentment, la colonització està motivada abans de res per guanys econòmics. La singularitat de la colonització és que és una empresa total, un fet social total, que oculta el seu veritable objectiu. Es diu que es colonitza per a civilitzar, fins i tot per a emancipar als pobles, per a convertir-los. Els conqueridors espanyols, per exemple -sobre els quals va el meu darrer llibre que està a punt de sortir-, són abans de res persones que representen a empresaris, armadors, etc. Ells pagaven i llavors Cortés anava cap allà.

Hi ha ara un corrent que assegura que els espanyols van ser diferents, nosaltres vam anar a Amèrica a evangelitzar.

No hi ha cap diferència amb altres colonitzadors. Per part dels conqueridors es tractava simplement de convèncer que l’empresa seria rendible. Això és tot. Els grans banquers de l’època van ser inversors molt importants de la conquesta.

La colonització està motivada abans de res per guanys econòmics, la seva singularitat és que és una empresa total, un fet social total, que oculta el seu veritable objectiu

A Espanya el crucificaran, per aquest llibre.

És un país molt catòlic, no? Suposo que una crucifixió ha de ser una mena de premi, com un títol nobiliari (riu).

Es pot ser ric, èticament?

Des del moment en què es contracta algú, per a poder invertir primer, però després per a poder dotar-se d’un salari superior al del seu empleat, i després pagar als inversors, etc., un està obligat a agafar del que treballa una part dels guanys que alliberen el seu treball. A partir d’aquest moment, d’alguna manera la relació amb l’ètica falla.

El mecenatge té els seus límits, és a dir, mentre no es parli d’ells, se’ns convida

Va tenir alguna trucada amenaçant, després de posar nom i cognom als empresaris alemanys que van donar suport al nazisme en «L’ordre del dia»?

No, però a la portada surt Gustav Krupp, a qui es van imputar càrrecs en el judici de Nuremberg. Després de sortir el llibre, un conegut va sol·licitar que em rebessin a la Fundació Krupp, i s’hi van negar. Em van dir que era la primera vegada en la història de la Fundació, que rebutjava a algú. Es pot dir que el mecenatge té els seus límits, és a dir, mentre no es parli d’ells, se’ns convida. Quan llegim a Virgili o Horaci, apareixen els compliments de costum que es fan al mecenes, no se’ns parla molt ni de les seves empreses ni de la seva relació amb les finances. És millor per a Horaci parlar de les pampes, de la vinya i de l’amistat que del mateix mecenes. D’això se’n diu mecenatge.

Qualsevol que sigui la causa de la guerra, fins i tot si no està lligada a interessos econòmics, ja arribaran. Per descomptat, els consorcis econòmics sempre hi són darrere

Ucraïna, Palestina... Encara hi ha interessos econòmics darrere de totes les guerres?

No pot haver-hi guerra sense un aparell militar-industrial extremadament potent. Qualsevol que sigui la causa de la guerra, fins i tot si no està lligada a interessos econòmics, ja arribaran. Per descomptat, els consorcis econòmics sempre hi són darrere. Ells sempre desitgen obtenir algun benefici, no es fa la guerra sense armes, no es fa la guerra sense vestir els homes, etc. Tot això exigeix l’existència d’un complex militar-industrial i que no és aquí precisament per a millorar els drets humans.

Subscriu-te per seguir llegint