«Hem hagut d’insistir que els de la música familiar som igual de músics que els altres»

«Hem hagut de batallar molt per demostrar que la música per a infants pot ser de qualitat i pot estar en escenaris grans i en les millors condicions», assegura la cantant Dàmaris Gelabert, pionera de la música familiar, que després de 25 anys de carrera s’acomiada dels escenaris. Una de les darreres ocasions per veure-la en directe serà aquesta tarda a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí.

Gelabert, que també és pedagoga, és una de les artífexs del boom de la música per a famílies a Catalunya, un fenomen que ha passat de l’animació infantil tradicional a omplir grans equipaments i festivals, igual que la música per a adults, però sovint en condicions molt diferents pels que s’hi dediquen. «Han sigut anys de feina de formigueta, havent d’insistir que els de la música familiar som igual de músics que els altres», afirma.

Recorda els inicis, amb una primera gira llogant una dotzena de teatres i auditoris d’arreu de Catalunya. «Vam omplir, vam fer més d’un passi i llavors van començar a venir-nos a buscar», rememora, i remarca que cal més reconeixement pel sector. «Hi ha d’haver ajuts, ja s’entén que les entrades han de ser una mica més econòmiques perquè se’n compren per la família sencera, però els que estem a dalt de l’escenari som igual de professionals», afirma.

«Ha sigut dur, perquè a vegades portaves una banda igual o millor que un grup d’adults i quedaves relegat a l’escenari més petit, tot i congregar més gent, amb equips de so pitjors, sense vestuaris... de mica en mica, això ha anat canviant», recorda la cantant.

La diferència, però, encara es nota als caixets: «a vegades cobrem quatre o cinc vegades menys que el grup que actuarà aquella nit al mateix festival o festa major, movent més públic i tot».

Tot i el «camí complicat», però, es queda amb la part bona, «veure que als concerts no només canten els nens, sinó també els pares i els avis» i que gràcies a la xarxa, ha pogut arribar a tot arreu cantant en català.

I és que, assegura rotunda, la clau en la seva carrera ha estat YouTube, que ha fet arribar a les famílies la seva aposta per cançons de contingut pedagògic i per vídeos «diferents, que no busquen infantilitzar el públic». 

«Hi ha poca oferta igual en altres idiomes», assegura l’artista, que ha assolit xifres de vertigen a la plataforma, com els 400 milions de reproduccions de la cançó Els mosquits o els dos milions de subscriptors del seu canal, gairebé el triple que un grup com Estopa.

Després de 25 anys en actiu, amb una activitat molt intensa en els darrers deu, en què ha arribat a fer girar quatre espectacles alhora, ara afluixa el ritme amb aquesta darrera gira, que va arrencar el maig del 2023 i culminarà a finals d’aquest. Després, oferirà algun concert puntual, però necessita temps per crear noves cançons i dedicar-se més a la seva faceta de productora, amb nous projectes com The Grow Up Singing Band, també del seu segell discogràfic, Tot Sona Records.

Els components són els seus fills, Leia (Laia Martínez) i Adri (Adrià Martínez), junt amb la Glòria (Glòria Maurel) i el Julen (Julen Gerrikabeitia), i al darrere hi ha la mateixa Dàmaris Gelabert i el seu marit, Àlex Martínez, com a productors. Tot i que les cançons van en la mateixa línia que les seves, canten lletres en castellà i anglès, amb una mirada «més internacional».

N’oferiran un tastet a l’Espai Ter, compartint escenari amb un grup de ball. Serà en la quarta edició de la iniciativa solidària Gala Pro Baix Ter que se celebra anualment per recaptar finançament per a projectes d’interès social al Baix Ter. 

Com a la darrera edició, en seran beneficiàries les set associacions de famílies d’alumnes de centres d’educació infantil i primària del Baix Ter: Guillem de Montgrí i Sant Gabriel de Torroella de Montgrí, Portitxol de l’Estartit, Puig Rodó d’Ullà, El Rajaret de Bellcaire d’Empordà, La Branca d’Albons i Francesc Cambó de Verges. 

Concretament, els diners recaptats en les dues gales serviran bàsicament per realitzar millores en els patis o les biblioteques d’aquests centres o per a la compra de material.

Subscriu-te per seguir llegint