L'artista Carles Fontserè, últim exponent viu del cartellisme republicà, va morir a la matinada en una habitació de l´hospital Josep Trueta, on estava internat des de dissabte passat, van informar fonts del centre hospitalari. Des de diumenge havia entrat en coma, segons va explicar la seva vídua, Terry Broch, que va dir que el cos serà incinerat avui divendres.
Una mala caiguda per una escala patida fa un parell de mesos quan es va aixecar de nit a la seva casa de Porqueres es va saldar amb una cama i un braç trencats. L´artista va ser operat al Trueta i, per comoditat, va passar la convalescència a la clínica Salus Infirmorum, de Banyoles, més a prop de casa. Com que no s´acabava de recuperar, va estar atès en una residència de Banyoles, fins que se li va detectar una infecció general que no ha pogut superar.
Fontserè va ser autor de nombrosos cartells de propaganda del bàndol republicà en la Guerra Civil, en especial dels de la CNT, POUM i UGT, alguns dels quals van acabar a l'Arxiu de Salamanca després que les tropes franquistes els requisessin.
Exiliat a França i a Amèrica, Fontserè va publicar al maig de 2004 el segon volum de les seves memòries, Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial, editades per per Proa en català i Acantilado en castellà.
Amb 88 anys, Fontserè es va mostrar en aquesta ocasió vitalista i sense cap deix d'amargor pels durs anys que va viure entre 1936 i 1945, fins al punt d'assegurar que estava «satisfet d'haver viscut la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial perquè les he viscudes en primera fila».
«Les penúries -va afegir- i les dificultats m'han servit per aprendre de la vida i després poder comparar aquestes vivències amb els 23 anys que vaig viure a Nova York».
Carles Fontserè va rememorar en aquest llibre la crueltat dels camps de concentració en els quals França va tancar els republicans espanyols, la participació dels espanyols en la Segona Guerra Mundial, la vida noctàmbula del París ocupat, el «fals mite» de la Resistència o el «mediocre» paper de les elits republicanes en l'exili.
El primer volum de les seves memòries, Un cartellista català, sobre la Guerra Civil espanyola, es va publicar el 1984 (Proa). També s´havia publicat un tercer llibre, que comprèn de 1945 a 1950: Nova York, la França de De Gaulle i el Mèxic de Cantinflas. Actualment treballava en el quart volum d´aquestes memòries, que havia de comprendre la llarga etapa de Nova York, de 1951 a 1973.
Per evitar qualsevol mena de confusió amb els anys en els quals es van produir els esdeveniments, Fontserè va anar escrivint un dietari al llarg de la seva vida.
Al juny de 2006 un dels seus cartells va acaparar el protagonisme d'un acte organitzat per la plataforma Estatut, jo sí, que es va celebrar a l'Auditori de Barcelona de suport a l'Estatut català.
El cartell de Fontserè va ser editat per aquesta plataforma en format més petit per encartar-lo als diaris pocs dies abans del referèndum del 18 de juny.
Conegut sobretot per la seva condició de cartellista, Fontserè va exposar recentment a Barcelona la seva col·lecció fotogràfica sobre Nova York, una crònica gràfica de la ciutat dels gratacels que recorre la seva història des de 1626 a 1990.
Aquesta exposició significava una posada al dia de la que l'artista va mostrar el 1984 sobre Nova York al Palau de Pedralbes de Barcelona, composta per gravats antics, fotografies arcaiques i contemporànies.
Amb motiu d'aquesta exposició, l'Obra Social Caja Madrid va finançar la restauració de les fotografies, que va anar a càrrec del MNAC, museu en el qual estaven dipositats els originals.
L'arxiu Fontserè compta en l'actualitat amb uns 42.000 negatius, dels quals uns 10.000 corresponen als 23 anys que l'artista va viure a Nova York durant el seu exili.
Durant aquests anys Fontserè va dibuixar còmics, va il·lustrar llibres i portades, va fer publicitat, va dissenyar decorats i vestits i va treballar amb Dalí i Cantinflas en diverses escenografies, a més de practicar la fotografia com a document social.
