04 de setembre de 2020
04.09.2020
Diari de Girona

Quan el Bisbat prohibia concerts en esglésies

Resolucions de l'any 1976 del Consell Presbiteral de la diòcesi de Girona prohibien expressament unes actuacions a l'església de Cadaqués i desautoritzaven tots els recitals en temples que fossin de pagament, la qual cosa va obligar a suspendre'n alguns i a traslladar-ne d'altres

04.09.2020 | 14:20
Gonçal Comellas i Salvador Dalí se saluden al Teatre-Museu Dalí de Figueres, el 4 de juliol del 1976, el dia que el músic hi va actuar en el marc del Festival de Música de l'Empordà

El violinista Gonçal Comellas i el pintor Salvador Dalí es van conèixer l'any 1976 perquè el Bisbat de Girona, amb Jaume Camprodon com a Bisbe, havia desautoritzat que un concert de la tercera edició del Festival de Música de l'Empordà, un certamen que havia impulsat Comellas, se celebrés a l'església romànica de Santa Maria de Vilabertran. En realitat, el Bisbat havia dictat unes resolucions que prohibien en concret els recitals que les Joventuts Musicals de Barcelona organitzaven a l'església de Cadaqués, i també tots aquells que se celebressin a l'interior de temples i que fossin de pagament. És el que va passar amb el concert de Comellas a Vilabertran, que es va traslladar al Teatre-Museu Dalí de Figueres, i amb una actuació a la Catedral de Girona organitzada per Joventuts Musicals de Girona, que va haver de ser suspesa, com recorda Lluís Brugués, exdirector del Conservatori, llavors membre de Joventuts Musicals, i autor de la biografia Gonçal Comellas. La integritat musical d'un violinista de referència (Brau, 2020), on s'expliquen les circumstàncies d'aquella primera trobada entre el violinista d'Avinyonet de Puigventós i el pintor de Figueres.

Gonçal Comellas va acabar actuant al Teatre-Museu Dalí de Figueres el 4 de juliol del 1976, el concert de la Catedral no es va celebrar, i tampoc no hi va haver edició del Festival de Cadaqués, com ja avançava el diari gironí Los Sitios el 17 de juny d'aquell any: «El Festival de Música de Cadaqués, en peligro» titulava una informació en la qual s'explicava que «parece ser que el Obispo no está dispuesto a que se siga utilizando la iglesia parroquial para tal fin y que se cobre entrada». Els organitzadors replicaven que es tractava d'un festival que ja tenia alguns anys de tradició i que a Cadaqués no hi havia cap altre lloc on celebrar-lo. Però l'Església es va imposar aquell any.

L'estiu d'aquest 2020, per raons ben diferents, també hi ha hagut festivals musicals que no s'han pogut celebrar, i d'altres que han hagut de canviar de format i d'emplaçament. Les mesures sanitàries derivades de la lluita contra la pandèmia del coronavirus han sacsejat el ric panorama musical estiuenc de les comarques gironines. L'any 1976 aquest panorama musical estiuenc encara era incipient, però ja començava a haver-hi importants actuacions i recitals: les discoteques i sales de festes concentraven les dels artistes més moderns i les esglésies i altres espais nobles eren els recintes adequats per a la música clàssica.

Comellas en plena actuació al Teatre-Museu, ple de públic

De fet, devia haver-hi hagut queixes, comentaris o consultes sobre la matèria a les autoritats eclesiàstiques gironines perquè el Consell Presbiteral de la diòcesi de Girona (l'òrgan que, segons el mateix Bisbat, «representa el conjunt dels capellans de Girona i actua com a òrgan consultiu amb la missió d'ajudar al bisbe en el govern de la diòcesi») en va parlar en la reunió que va celebrar el 12 de desembre del 1975. En el Boletín Oficial Eclesiástico de la Iglesia de Gerona (tot i que mantenia encara la denominació en castellà, ja s'hi publicaven resolucions en català) del 3 de març del 1976, s'hi explica sobre el debat d'aquest afer que «la ponència presenta un esquema molt ben elaborat després de consultar gairebé tots els rectors que es troben en aquest problema. Hi ha dues propostes: oferir un material de reflexió per a les parròquies afectades o bé una resolució episcopal per tota la diòcesi que reculli les normes del Dret, de la Teologia, i de la prudència pastoral, reguli la celebració d'aquests actes i prohibeixi els que són inconvenients per diversos motius. Davant la dificultat de donar una normativa vàlida i clara arreu, el Consell Presbiteral ha convingut que s'elabori una resolució del Bisbat, i que no s'autoritzi d'ara endavant els concerts de Cadaqués organitzats per Joventuts Musicals de Barcelona, car no s'ajusten als criteris de sobrietat i senzillesa necessaris en un esdeveniment que compromet l'església als ulls del poble senzill».

No va ser l'única resolució del Consell Presbiteral sobre aquest afer aquell any 1976. En el butlletí número 6, del juny del 1976 (la seva aparició era mensual, actualment és trimestral), s'hi publicava (a les pàgines 324 i 325) una resolució «Sobre la utilització dels temples per a actes culturals»: «Es dona el cas que en alguns temples del nostre bisbat se celebren concerts o altres actes culturals que a part dels comentaris tècnics o artístics susciten reaccions diverses en l'ànim dels fidels. Uns no els accepten recolzant-se en el caràcter sagrat dels edificis dedicats al culte catòlic; d'altres, recorden èpoques en què s'acollien a les esglésies diferents manifestacions artístiques, voldrien obrir-les a actes semblants per demostrar també ara la bona acollida que l'església dona a les belles arts.

Escoltat el Consell Presbiteral, s'estableixen els següents criteris sobre la utilització dels temples per a actes culturals:

– En la lletra i en l'esperit del Dret actual de l'Església queda clar que els temples no es poden destinar a actes que pel seu fi d'espectacle cultural o de divertiment tenen ja locals apropiats en la nostra societat.

– L'experiència d'algunes parròquies ha mostrat que alguns d'aquests actes tenen també unes característiques que permeten que puguin fer-se en els temples. Ens referim p.e. a aquells que subratllen algun esdeveniment eclesial o completen la celebració d'una festa com Nadal o Pasqua.

– Per a l'acceptació als temples d'aquestes activitats caldrà també que en el seu contingut facin palesa la finalitat pròpia de l'Església, i s'atenguin les peculiaritats de la comunitat local, especialment en allò que es referfeix al sentit del sagrat i a la susceptibilitat del poble cristià en general davant del mercantilisme i excepció de persones.

– En els casos en els quals no sigui clara l'aplicació d'aquests criteris, consulti's a l'Ordinari» (l'Ordinari, amb majúscules, era el Bisbe).
L'aplicació d'aquestes normes i resolucions va provocar els efectes ja comentats de la suspensió d'algunes actuacions i del trasllat d'altres. I no hi ha constància que les resolucions hagin estat derogades amb posterioritat. Del que sí que hi ha constància, per exemple, és que el Festival de Cadaqués ja es tornava a celebrar el 1978, i que es continuen programant concerts, alguns de pagament, en temples catòlics. El que segurament ara no hi ha, perquè els mitjans tècnics han canviat, són taquilles amb diners a la vista a la porta de les esglésies, per a la venda de les entrades, l'element que potser generava més incomoditat en segons quins sectors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit