La malaltia, feliçment superada, li plau, a Ekaizer: se’l veu amb ganes de guerra, de no guardar-se res. O potser, com diu ell, és l’efecte dels corticoides. Per si aquests fallen, demana un te, que també és excitant.

Això que la fiscalia vol arxivar les causes contra el rei emèrit acaba de saber-se, llàstima que no ho ha pogut incloure al llibre.

El paripé ha acabat com era previsible. Els fiscals exoneren Joan Carles I. Conclusió: en el nostre Codi Penal, per a cometre un furt cal sostreure alguna cosa amb un valor de 400 euros. En canvi, per a cometre un delicte fiscal, 120.000 euros en un únic període impositiu i encara es pot regularitzar. I si així i tot es descobreix, doncs es negocia perquè pagant quedi en no res (Messi, Ronaldo…). Si ets Borbó, ni això. La fiscalia t’ho afina...

Ha rebut amenaces o, com a mínim, «avisos», telefònics, per escriure un llibre com aquest?

No, cap, l’únic que m’ha sorprès és que a La Corunya, on normalment les presentacions les faig en un saló enorme vinculat a les caixes, per aquest llibre ens van dir que millor en un altre lloc.

I a l’hora de documentar-se, li van posar bastons a les rodes?

El vaig escriure durant la convalescència de la Covid, que va ser llarga i encara vaig haver de reingressar quatre vegades. La investigació l’havia fet abans. Probablement sense l’estímul dels corticoides, que tenen efecte eufòric no l’hauria pogut escriure (riu).

Vaja, que el va escriure dopat com en Jack Kerouac A la carretera.

Exactament. En paraules del meu metge, el corticoide és com un bomber: apaga l’incendi, però destrossa la casa. I és ben cert, jo tinc la casa destrossada.

Fa poc llegia que tot un govern socialista donava diners a la Casa del Rei, en metàl·lic per a no deixar rastre.

He vist la notícia igual que vostè, però no tinc fonaments per a pensar que és així. Tampoc li puc dir res de la notícia que ha sortit a alguns mitjans sobre un document de 2007 que no té firma, d’un trust, segons el qual Corinna pensava donar a Joan Carles un percentatge d’una societat saudita. A mi la Corinna em va dir que això era fals. I haig de dir que la crec, que és un muntatge.

Ha parlat gaire, amb Corinna?

Moltes vegades. A vostè li agradaria.

Segur que sí. I a vostè?

He, he, ho dic perquè és una persona que no defuig la conversa i que no té pèls a la llengua.

Ah, em pensava que es referia a físicament.

Físicament és guapa, està clar. Però sobretot és una dona molt estructurada: sap el que vol i les seves paraules tenen sempre un contingut.

Se’n refia de Corinna?

Crec que bona part de les coses que diu, són certes. Ho he comprovat. Per exemple, tota la història dels comptes a Suïssa, que va treure ella a la llum el 2015. És més: si no hagués sigut per ella mateixa, ella no estaria imputada. Va parlar en una cinta dels comptes a Suïssa, de l’advocat del rei Joan Carles, del seu gestor... Arran d’això, el fiscal es va incautar de la documentació de les dues fundacions, una de Joan Carles, Lucum, i l’altra, Zagatka, formalment del seu cosí Álvaro de Orleans, però de la qual Joan Carles és el tercer beneficiari, i el quart, Felip de Borbó, i cinquena i sisena les dues infantes. Per tant, el que va dir Corinna, va a missa.

La relació de Corinna i el rei era només econòmica o hi havia amor? O era sexe?

Era un coup de foudre. I després, és clar, les afinitats econòmiques hi són. Ella és consellera de Lukoil, la multinacional petroliera russa i li presenta al multimilionari mexicà Allen Sanginés-Krause, responsable de Lukoil pel banc Goldman Sachs, i es van fer molt amics. A final de 2008 Lukoil fa una oferta per a quedar-se Repsol, i Joan Carles fa tot un lobby mai vist, a cara descoberta, enfront del govern de Zapatero, perquè donin suport al control de Repsol per part dels russos. És impressionant la tabarra que li arriba a donar el rei a Zapatero. Provoca una minicrisi al govern, ja que el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, es planta i diu «això és Europa, Lukoil no pot entrar». I no entra. Però Joan Carles va fer lobby a favor de l’empresa de la qual la seva amant era assessora i de la qual el seu amic mexicà n’era responsable a Goldman Sachs. I de fet, és el primer dirigent d’Europa que rep Medvedev, president rus.

Té motius Corinna per témer per la seva vida, com ha dit?

Ha demandat Joan Carles per difamació i per assetjament davant la High Court de Londres, en ser seguida il·legalment pels serveis espanyols d’intel·ligència, la qual cosa allà és un delicte penal. Joan Carles haurà de respondre i ja ha contractat el bufet Clifford Chance, la minuta serà astronòmica. És kafkià, cada cop ha de posar més diners: per regularitzar els comptes, per pagar aquest caríssim bufet... d’on treu els diners? Diu que els hi presten. O sigui, cada cop s’enfonsa més. 

Vist com està el pati, a qui li deixaria abans diners perquè els hi guardés: a Corinna o a Joan Carles?

A cap dels dos.

El frau és el rei o la monarquia en general?

Jo he escrit un llibre sobre el rei, no sobre la monarquia. L’únic que faig és investigar l’origen de 100 milions de dòlars, seguint el seu itinerari. És clar, seguint l’itinerari, et trobes moltes coses. Per a mi, Joan Carles no ha fet honor al seu lloc de cap d’estat. En aquest sentit, és un frau.

La monarquia sobreviurà a tot això?

Crec que sí, però amb dificultats. Perquè Joan Carles va fer una abdicació d’emergència arran del cas Noos, el 2014. I jo em pregunto: ni ell ni Álvaro de Orleans li van dir a Felip res de les dues fundacions a Suïssa, d’una de les quals n’és beneficiari el mateix Felip? Felip VI va dir que no en sabia res, i el 2019, després d’una reunió amb el seu pare, va a un notari i renuncia als diners que pugui haver-hi a les fundacions. I després, durant un any no explica res, fins justament l’endemà que es decreta l’estat d’alarma per la Covid, quan ens diu que li ha tret a Joan Carles l’assignació. Més que coronavirus, semblava corinnavirus. Ah, i renuncia a l’herència, que renunciar a l’herència d’algú que no ha mort, podrà tenir valor simbòlic, però no en té cap de jurídic. Pel que fa a Joan Carles, fa més d’un any que és a Abu Dhabi. Ja veurem com acaba. Anar-se’n és molt fàcil, tornar és més difícil.

No creu per tant que Felip ho ignorés?

No, no ho crec. És elemental que, si algú t’ha de succeir com a rei, li expliquis que l’has posat de segon beneficiari a la fundació Lucum, que ha rebut 100 milions de dòlars del rei Abdullha d’Aràbia Saudita.

Alguns mitjans diuen que hi ha un complot contra la monarquia, complot del qual ara en deu formar part vostè.

El que hi ha hagut és un poble espanyol que ha assistit amb una calma notable a l’elevació de Joan Carles a cap d’estat, per imposició de Francisco Franco. Hi va assistir amb sentit comú, malgrat que no es consultés amb referèndum. I ara assisteix a la corrupció que representa Joan Carles I amb molta naturalitat, no veig cap convulsió.

Això és Espanya, estem molt acostumats a corrupcions.

El meu primer llibre a Espanya va ser sobre Ruiz Mateos i Rumasa, el segon, sobre Mario Conde, després vaig escriure sobre De la Rosa -tots tres relacionats amb el rei-, després sobre Bárcenas i el PP, i ara aquest sobre Joan Carles I. És una nissaga.

El principal enemic de la monarquia és la monarquia?

Joan Carles és una amenaça per a la institució monàrquica, en fomenta el descrèdit. És com Pablo Llarena, la incompetència del qual va enfortint Puigdemont i l’independentisme.

Ens van vendre un rei de conte?

Ens van vendre un rei totalment de conte, amb llit rodó dels mitjans de comunicació amb el joancarlisme.

Li agraden més els diners o les dones?

Això ha de venir plegat, si no, no li serveix.

Tot es redueix a als cent milions del llibre?

Hi ha molt més. Un tema interessantíssim és el regal del sultà de Bahrein: 1,95 milions de dòlars en bitllets, un a sobre l’altre, en una maleta, el 2010. El rei va a Suïssa i li dóna la pasta a Arturo Fasana, el seu gestor allà, i ell ho ingressa en un banc.

Haig de suposar que aquesta maleta amb els diners no passa controls de duana.

Ningú la mira, el rei viatja en el seu jet de les Forces Aèries.

Jo mai he trobat ningú que em faci regals així. Per què ell sí?

Ell ha festejat sempre la monarquia alauita, i ha volgut vendre aquí, a Espanya, que a Aràbia Saudita hi ha un procés de transició cap a la modernitat. D’alguna manera n’ha sigut el propagandista. Si un veu les relacions que va teixint amb els països del Golf, diu «quina premonició tenia aquest home», perquè durant molts anys atorga distincions a alts dirigents d’aquells països, i miri on ha acabat: a Abu Dabhi (riu).

Si per ser rei calguessin oposicions, Joan Carles les hauria aprovat?

No.

Com quedarà per a la història?

Depèn de diversos factors. Des del gener té 83 anys, bé ha de fer un testament. Què dirà? A qui deixarà la seva fortuna?

A mi no em miri.

Ell assegura, amargament, que Felip no el va felicitar quan va fer 83 anys, veurem quant els deixa al fill i a les filles. Això per una banda. Per altra: quan tornarà? Morirà als Emirats Àrabs? Serà difícil que el seu funeral sigui d’estat.

El considera un exiliat?

Està autodesterrat. Almenys el seu avi Alfons XIII va triar llocs menys exòtics, Montecarlo i França. 

És cert que cobrava un percentatge per cada barril de petroli que Espanya comprava a Aràbia?

Es deia que cobrava a través del seu amic Colón de Carvajal. No ho puc afirmar, és una de tantes històries que corren. El que és cert és que quan Manuel de la Rosa era representant a Espanya de Kuwait Investment Office (KIO), li va girar cent milions de dòlars. Que curiós que siguin sempre cent milions de dòlars.

Serà que per menys d’això, no aixeca el cul de la butaca.

Cent milions que van anar a parar a una banca suïssa i que ara han reaparegut. En la investigació de la fiscalia ha aparegut un trust a Jersey amb 20 d’aquells cent milions, a nom d’un testaferro -Joaquín Romero Maura- a qui no es pot interrogar perquè té alzheimer.

S’ha envoltat sempre de pilotes incapaços de dir-li «això no es fa»?

N’hi havia un que no, un que li deia que el que feia estava malament: el general Sabino Fernández Campo era capaç de dir-li les coses a la cara. I al rei no li agradava que l’hi digués, no vol que li portin la contrària. Per això va ser rellevat com a cap de la Casa Reial.

Què li diria si el tingués al davant, al meu lloc?

Li diria que és un frau.

Vigili, que hem quedat que no li agrada que li diguin segons què.

És un gran relacions públiques i té una extraordinària capacitat d’empatia. Per tant, té una capa de tefló i li rellisca tot el que li diguin.