El Govern, per alleujar l’alça en el preu del combustible, a més de 20 cèntims de descompte per litre, va aprovar ajudes directes al transport per carretera. 950 euros per autobús, és suficient? És una ajuda que serveix per pal·liar en part el gran problema que hi ha però, lògicament, és insuficient. Pensem que es requereix una major compensació. A Monbus, per exemple, la pujada del combustible li està costant 500.000 euros d’increment de despesa al mes. I no sabem quants mesos més seran així.
Aquestes ajudes, en principi, són fins al 30 de juny prorrogables... Això tenim entès, sí. Quan una empresa es modernitza i renova la seva flota amb tecnologia elèctrica, híbrida i a gas, com hem fet nosaltres, resulta paradoxal que l’aconsellable sigui parar tota la flota de gas i elèctrica perquè avui és molt més car que el gasoil.
No els surt a compte... El preu del gas s’ha duplicat. Vam fer números i en aquest moment el més econòmic és tenir la flota aturada. Modernitzes els autobusos, que tenen ara una mitjana de 5 o 6 anys, apostes per les energies renovables i et trobes ara aquesta situació. I tenim també el problema de l’electricitat, que aviat es posarà per sobre del gasoil. Si parem perdem diners, però si treballem perdem encara més. És lamentable.
El transport de viatgers va fer acció de manifestar-se. Al final es va desconvocar després de l’acord amb el Govern... És un problema que s’arrossega des de fa molts anys. Hi ha moltes empreses en el transport de viatgers per carretera que no podran tirar endavant. Jo crec que hi ha un 40% del sector amb grans dificultats i no tindrà solució. El sector discrecional, vinculat al turisme, és probablement el més tocat.
Es van recuperant els nivells precovid? Les xifres avui dia no han arribat al nivell precovid. En el transport urbà, per exemple, estarem en un 30% menys de passatge aproximadament. L’interurbà s’ha recuperat una mica més i ja pot estar entre un 20% i un 30% per sota de les xifres anteriors al coronavirus en determinades zones. Però en àrees rurals i en llarga distància, la cosa està encara molt difícil, un 50% menys i amb línies encara gairebé paralitzades. El servei discrecional es va recuperant en paral·lel al sector turístic i està encara en un 40%.
Recuperar el turisme serà fonamental. És clau. Sobretot a Espanya, on depenem molt del turisme.
La patronal Confebus li demana al Govern un fons de 1.100 milions d’euros per compensar les pèrdues que ocasiona la pandèmia des de juliol de l’any passat... Per compensar, no. Per pal·liar una mica les pèrdues. Conec i dono suport aquesta petició de Confebus. Formo part de la seva Executiva i sé que està avalada per estudis rigorosos que demostren que aquest fons de 1.100 milions és el mínim com a expectativa.
La pandèmia ha impactat amb força sobre el sector. El sector del transport de passatgers per carretera ha estat un dels més afectats. I, al mateix temps, ha estat clau en la col·laboració amb les administracions per facilitar la mobilitat, per exemple, del personal sanitari i dels treballadors essencials. Amb molt de sacrifici i prenent mesures complexes, hem aconseguit mantenir-nos. En el cas de Monbus, gràcies també a l’esforç i la implicació de tots els nostres professionals. El meu agraïment és total a la plantilla.
I estan trobant ara el suport de les autonomies? L’administració autonòmica està potenciant, dins de les seves possibilitats, el transport públic perquè connecta, vertebra i es converteix en un valor imprescindible per millorar la mobilitat i la vida dels ciutadans. Ara que estem veient la llum, és necessari posar en marxa campanyes per fomentar l’ús del transport públic i transmetre a la ciutadania els grans avantatges que té. És un mitjà segur, rendible en temps i en economia, i que utilitza a més una tecnologia innovadora i sostenible.
I la crisi ha afectat també els concursos... Els marges s’han quedat en molts casos en la mínima expressió. Hi ha qui, per fer-se amb el concurs, ha preferit fins i tot perdre diners. Nosaltres això no ho hem hagut de fer, però sí que hem sofert una baixada molt important dels marges en tots els concursos. Ara, el que més es valora en qualsevol concurs és preu.
Quin és el model de negoci de la companyia? Ens dediquem al transport regular -internacional, nacional, regional i urbà-, al transport discrecional, al rènting i a la gestió d’estacions intermodals. El transport regular és el que té més pes a Monbus, especialment l’autonòmic i l’urbà.
En quins territoris tenen més implantació? Galícia, Catalunya, Madrid i Andalusia són els grans centres d’activitat de Monbus, encara que en els últims anys la nostra presència a nivell nacional ha anat ampliant-se a altres comunitats. Avui som líders del sector entre totes les empreses de capital íntegrament espanyol.
Els serveis discrecionals tenen menys pes... Ocupen menor percentatge del volum d’activitat, però és una parcel·la en la qual som una empresa forta, amb una oferta de tota mena. I després, cal destacar també la nostra activitat en els últims anys com a gestors d’estacions d’autobusos, que va a més. Comptem amb l’Estació de Barcelona Sants, la Intermodal d’Orense i la Intermodal de Vigo, a més de múltiples baixadors i estacions de tota grandària.
L’empresa ha viscut un creixement important en els últims anys. Avui té una flota de 1.350 autobusos i dona feina a 2.200 professionals, com s’explica aquesta expansió del grup? El nostre creixement s’explica a través dels nombrosos concursos als quals ens hem presentat. Monbus fa estudis en profunditat i es presenta. A vegades sabem que tenim poc a fer, però hi vas per a aprendre, preparar-te, guanyar experiència i tenir més opcions més endavant. Aquesta és la clau en tots els concursos als quals ens hem presentat a Galícia, a Catalunya i en els territoris on tenim presència, com Madrid, Múrcia i la zona de Llevant, entre altres.
Catalunya és un territori capital per a Monbus. Allà, al Baix Llobregat, hi acaben d’aconseguir una concessió important... És una concessió molt important per a nosaltres. És el transport de viatgers de la zona del Baix Llobregat amb la ciutat de Barcelona. És la que coneixem com la línia Sant Boi-Barcelona, que són més de cent autobusos i més de dos-cents empleats. És un concurs que hem guanyat, sí, i que tenim previst inaugurar el pròxim 16 de juliol. Són vuit anys de concessió i tenim expectatives importants de facturació.
I a Catalunya tenen Aerobús, que és clau per a vostès. A Catalunya hem lluitat per concessions que eren, al principi, impensables: Aerobús, que és una de les més importants de Catalunya, la línia d’autobusos entre Horta i Gràcia, la renovació de les línies 88 i PR4, les terminals de l’Aeroport de Barcelona, etc.
I amb AENA acaben de tancar un altre acord important... Sí, amb AENA Madrid perquè AENA Barcelona ja està operativa. Va haver-hi un concurs, que ha finalitzat a mitjan abril, en el qual hem estat adjudicataris. Estem en tràmits i esperem que s’inauguri el servei cap al mes de juliol.
En què consisteix aquest servei? És el trasllat entre les terminals de l’Aeroport de Madrid-Barajas de tots els passatgers que van o venen amb avió, T1, T2, T3 i T4. Són aquests autobusos amb la imatge d’AENA que hi ha també en l’Aeroport de Barcelona.
Al marge de Galícia i Catalunya, parlava abans d’una expansió nacional, quins altres llocs són d’interès per al grup? A Múrcia, per exemple, tenim el transport entre la ciutat i les pedanies, amb més de cent autobusos i més de dos-cents empleats. A Madrid tenim el transport urbà d’Alcalá de Henares. A la Comunitat Valenciana, per exemple, tenim la concessió de València a Utiel. I tenim molt interès per créixer també a Andalusia. Allà hi tenim la línia Sevilla-Jerez-Algesires, que és per a nosaltres una concessió estrella i que ha sofert els efectes de la pandèmia. El port d’Algesires, de fet, ha estat tancat durant més de dos anys, sense enllaços marítims entre Espanya i el Marroc, sense que hi arribessin ciutadans marroquins, i ha estat terrible per als nostres interessos allà. Acaben de reobrir-ho ara, a l’abril.
I a Europa? A Europa vam tenir en el seu moment un gran desenvolupament a través de Deutsche Touring, la companyia alemanya que vam adquirir el 2004 al costat d’altres tres empreses. I ara, de la mà de Eurolines Peninsular, treballem per sumar uns cinc milions de quilòmetres internacionals a l’any. Portugal, on ja tenim adjudicacions per començar a operar en breu, és també un mercat interessant en el nostre model de negoci. Tenim un corredor Galícia-Porto-Lisboa-Sevilla-Algesires que funciona de meravella.
Canviem de tema. Ha conclòs l’operació Còndor. El jutge veu indicis de possibles delictes de falsedat comptable, contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. Vostè defensa la seva innocència. No hi ha res. Hem presentat ja recurs i estem segurs que quedarà en res. Quan tu tens una acta d’inspecció ferma d’Hisenda que demostra que s’han pagat tots els impostos corresponents i que, per tant, no hi ha cap mena de delicte fiscal ni blanqueig, és que no tindrem cap problema. Tenim tranquil·litat total i continuo confiant plenament en la justícia.
Abordada l’actualitat, mirem també cap al futur. Quina importància li concedeix, per exemple, al desenvolupament intermodal? Hem d’avançar en la sincronització de tot tipus de transports -carretera, ferrocarril, aeri i marítim- amb horaris, bitllets combinats, codis compartits, etc. Hem de garantir la capil·laritat territorial i facilitar l’accés al servei entre zones urbanes i rurals i entre diferents mitjans de transport.
Cada vegada hi ha més interès per contractar serveis de mobilitat... El futur està en un bon transport públic i les administracions s’han adonat que cal potenciar-lo. El sector del transport està immers en una gran revolució tecnològica, i a Monbus intentem créixer en paral·lel a aquests avanços. La nostra flota va incorporant múltiples serveis perquè sabem que en aquest nou món de la mobilitat qui no s’adapti quedarà fora.
I la sostenibilitat, clau... Hem de convertir l’autobús en la icona de la mobilitat sostenible. És un dels mitjans de transport menys contaminants i hem d’encaminar-nos a flotes de zero o baixes emissions. A Monbus, ja estem implementant-ho. El millor exemple és el servei d’Aerobús de Barcelona en el qual tota la flota és híbrida o elèctrica.
