Ofereix finançament, un puntal bàsic per tirar endavant qualsevol projecte musical, però sobretot assessorament professional durant tot el procés de creació, des de l’enregistrament d’un disc al trasllat de l’àlbum al directe. Ho fa amb plans específics per a cadascun dels artistes o formacions als quals acompanya, amb una combinació de recursos que ha fet de l’antiga fàbrica de filats de La Marfà, a Girona, un centre de creació musical únic al país.
Més de 28.000 hores d’assaig de grups musicals o uns 14.500 assistents a les prop de 450 activitats formatives relacionades amb la música que ha organitzat en deu anys avalen la transformació de l’antiga factoria tèxtil de Santa Eugènia en un pilar important per a l’escena musical de les comarques gironines. Després d’anys bolcada especialment en la formació i divulgació, però, el 2020 va fer un pas més per convertir-se en un centre de creació especialitzat en música, un equipament de referència a Catalunya que dona suport a artistes professionals o que tenen aspiracions de ser-ho a través del finançament, però també de l’acompanyament i l’assessorament.
Mazoni, Gemma Humet, la Girona Jazz Project Big Band o el duet b1n0 són alguns dels artistes vinculats als Programes de Suport a la Creació de La Marfà d’aquesta temporada, uns ajuts que s’articulen en cinc grans branques que abracen des del suport per als artistes que treballen en l’enregistrament del seu primer disc a les residències internacionals o les coproduccions amb altres actors destacats de la música a Catalunya, com l’Institut Ramon Llull, el Mercat de la Música Viva de Vic o diversos auditoris.
Una de les línies de treball de La Marfà és el Programa d’Acompanyament Artístic, una mentoria per a artistes de les comarques gironines que ja són professionals o estan en vies de ser-ho. El projecte, compartit amb la Casa de la Música del Gironès, escull cada any tres propostes per a les quals es dissenya un pla individualitzat per ajudar-los en la contractació de serveis professionals.
Cada artista surt amb un vestit a mida de la primera trobada, que serveix per fer una diagnosi de l’estat del projecte, els objectius que té i quins recursos i accions necessitarà per seguir el recorregut lògic: el disc, treballar la posada en escena i aconseguir que tota aquesta feina arribi al màxim de gent possible, amb contactes amb equipaments i esdeveniments. A mesura que la feina avança, aquest pla de treball específic es va modulant, amb la voluntat de l’artista i els suggeriments de La Marfà i Cases de la Música, per adaptar-se a les necessitats que van sorgint.
Des dels seus inicis el 2016 ha acompanyat una quinzena d’artistes i formacions com Les Anxovetes o Carmen 113. D’entre la cinquantena de sol·licituds que es van rebre l’any passat, es van escollir les de La Ludwig Band, Doble i la cantant Paula Grande, a qui han estat fent el mentoratge durant aquesta temporada.
«És un tipus d’ajut gens a l’ús, perquè tu no reps mai els diners sinó que s’inverteixen directament en el projecte, i el que n’he valorat més és que, a part del finançament hi ha hagut una part de suport real, algú amb qui compartir dubtes, que aportés idees, que tingués una mirada fresca del que estàvem fent. Sempre he sentit que hi havia un canal obert per respondre’m», explica Paula Grande, que aquest mes de maig ha tret el disc D.O.’s, fruit d’aquest programa d’acompanyament.
I és que el programa inclou una dotació econòmica -6.600 euros per invertir directament en el projecte-, però sobretot recursos intangibles, com ara ajuda per trobar més finançament, la cessió d’espais per a assajar o fer estades o una mirada professional que permet tenir una visió externa de l’evolució de cada treball.
«En el meu cas, l’aportació econòmica va ser determinant per poder tirar endavant el projecte, però hi ha tota aquesta part de suport en espècies que també ha ajudat molt per crear xarxa, posar-nos en contacte amb espais com l’Ateneu de Celrà on vam poder gravar directes i on hem fet l’estrena del disc...», explica la cantant gironina.
Qui té la darrera paraula i, per tant, la responsabilitat plena del resultat final és l’artista, és clar. «Totes les decisions artístiques són sempre del músic. Nosaltres aconsellem i opinem sobre qüestions tècniques i del sector, com ara ajudar-lo a demanar una subvenció o fer-li suport en fires i mercats, però la responsabilitat que tot tiri endavant és totalment seva, assegura el responsable de La Marfà, Daniel Ortiz.
«Al final el responsable total del projecte és l’artista, és el seu projecte i La Marfà el que fa és acompanyar-lo, fer una tasca de facilitador. Som el motoret del projecte, però si el músic no rema no anem enlloc», continua.
A Catalunya hi ha diferents centres i equipaments que s’adrecen a l’escena emergent, com ara la Fundació Cases de la Música, i són diverses les institucions que ofereixen espais per a formar-se o assajar. El suport a l’escena professional, però, fa de La Marfà un equipament amb un perfil poc habitual al sector de la música catalana, tot i que en altres països europeus, com ara França, aquest tipus de centre és més comú i són actors importants en la indústria musical.
«Aquest temps de treball pagat per crear es nota clarament en el resultat final, perquè el suport et permet implicar molts més professionals en els processos de creació i producció del projecte abans de l’exhibició», explica Paula Grande, que reconeix que «els recursos econòmics són un topall claríssim: si tens diners fas música, i si no en tens, no ho pots fer o t’has de limitar molt».
«Si tens ganes de crear i coses a dir, el finançament és una barrera i pateixes perquè no tens els diners per fer el que vols o t’endeutes. Jo encara estic pagant el crèdit del meu segon disc i no sóc l’única. Hi ha gent molt professional, amb equips grans, amb ganes i idees, però o tens recursos o algú els posa per tu, o treballes en altres coses, però fer de la música un ofici sense aquests tipus de suport que en altres països és molt habitual, és realment complicat», assenyala.
