120 anys de Salvador Dalí: el geni immortal, el pensador avançat, el reclam sense fi

«No crec en la meva pròpia mort. No és que no cregui en la mort en general, però en la de Salvador Dalí absolutament no», va arribar a dir el geni, de qui aquest dissabte es commemora el 120è aniversari del seu naixement a Figueres, sota l’ombra allargada d’un altre Salvador, el seu germà gran, finat nou mesos abans i de qui va heretar el nom. Trenta-cinc anys després de la seva mort -2024 és l’any dels aniversaris rodons, també fa mig segle la seva obra magna, el Teatre-Museu- és evident que Dalí va guanyar la partida a la parca. Ja sigui per la seva capacitat sorprenent per anticipar-se a temes tan actuals com la genètica o els gèneres líquids; per una obra única o per la seva figura magnètica, la veritat és que el geni continua, a la seva manera, viu i atreu visitants any rere any als escenaris que ajuden a comprendre’l una mica més.

El Triangle Dalinià, que el 2022 va rebre 817.000 visitants, va sumar a finals de l’any passat un vèrtex més, la Casa Natal per redescobrir els seus primers anys, i el Teatre-Museu de Figueres encara el futur amb una ampliació «significativa» a l’horitzó després de l’anunci de la compra, al març, de la casa Giralt Ventolà, que tanca l’illa d’edificis que l’envolten.

La Fundació Dalí amplia l’illa del Museu de Figueres comprant la casa Giralt Ventolà

Idees actuals

«Dalí era un contemporani avant la lettre». Així explica la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, perquè l’univers dalinià és encara ara tan atractiu.

Si el 2004, l’Any Dalí pel centenari de l’artista, va servir per redescobrir algunes de les facetes menys evidents de l’empordanès, com el Dalí escriptor i el pensador -«el pensament és el seu gran llegat», afirma Aguer-, les dues dècades següents han permès aportar llum a tota la seva producció, amb els Catàlegs Raonats de la seva pintura i escultura, als quals la previsió és afegir l’any vinent el d’obra gràfica; treure a Gala l’etiqueta de mera musa per situar-la al lloc que li pertoca, com a cocreadora; i projectar encara més el món dalinià a l’exterior, amb grans retrospectives a Rússia o l’Àsia, i també amb mostres immersives arreu d’Europa.

La feina pels anys que venen, diu Aguer, és rellegir Dalí per veure «la mirada contemporània» que ja tenia. «Reinterpretar-lo des de l’ara ens permet entendre’l millor. Ara veiem que el personatge no era només una màscara, sinó una manera de presentar-se al món i que al darrere hi ha tota la seva obra i una gran profunditat. Dalí es definia com una màquina de pensar, i no era perquè sí», continua la responsable dels Museus Dalí.

«La seva capacitat d’anticipació amb relació a la ciència, però també a la moda, la publicitat, a la creació d’una marca i al poder dels mitjans, desdibuixant la línia entre l’alta cultura i la cultura de masses, només s’entenen si ens adonem que Dalí té un profund coneixement de la tradició per després trencar-ho tot», indica, i assenyala que allò que el fa interessant per al públic actual és «la curiositat i la facilitat per saltar-se els límits».

El vincle amb la ciència i la tecnologia, per arribar allà on la fe no pot, amb interès per qüestions tan vigents com l’estructura de l’ADN; l’acostament a la màgia i el misteri que lliga amb els temps incerts que ens toquen viure i fins i tot l'obsessió per l’androgínia i l’ambigüitat de gènere són alguns dels temes que fan de Dalí un avançat al seu temps, amb idees que «amb ulls nous», diu Aguer, s’han de continuar estudiant.

El museu reclama espai

Totes les capes de l’obra daliniana, però, no s’entendrien sense el seu context. «Has de visitar tot el seu entorn per comprendre’l com a artista, perquè per Dalí el paisatge era una manera de ser, no només d’estar», confirma Aguer.

En aquest ecosistema que abraça des del cap de Creus i Portlligat fins a Púbol, amb el cor a Figueres, sobresurt el Teatre-Museu en un lloc d’honor. El gran objecte surrealista, la darrera obra magna del mestre, té a l’agenda  l’ampliació, després que la Fundació Gala-Salvador Dalí anunciés al març l’adquisició de la casa Giralt Ventolà, l’edifici adjacent, que consta de planta baixa, dos pisos i altell amb 943 m² construïts i 268 m² de patis.

«L’objectiu d’aquesta operació és ampliar de manera significativa els espais destinats a les funcions pròpies de la Fundació i el museu», va dir llavors la institució, sense concretar si es destinaria a serveis interns o a espais expositius o si amb la compra del bloc, un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local construït al voltant de 1891, obra de Josep Cordomí i Francesc Puig Saguer, tanca la porta a l’obertura d’un quart museu, una possibilitat que el president de la Fundació, Jordi Mercader, va posar sobre la taula ara fa un any, perquè fa temps que l’obra de Dalí demana espai.

La Fundació Dalí no descarta obrir un quart museu a Catalunya

«Tenim molta obra que no ens cap al museu de Figueres i no la tenim per amagar-la», admetia en una trobada amb la premsa en què assenyalava que la institució estava estudiant obrir una quarta seu museística que s'afegís a les tres que ja té, però sense concretar quan ni on, més enllà del fet que seria a Catalunya.

A l’octubre, en una altra reunió amb periodistes, va reconèixer que aquest «era un tema important» i que «s’hi estava treballant», perquè la Fundació era «molt conscient» que necessitava «més espai». «Ens sentim pressionats, però no perquè sí, perquè ho volem fer bé», va dir.

Montse Aguer va en la mateixa línia. Remarca que «tot just s’ha començat a treballar» en la casa Giralt Ventolà i que el projecte està molt a les beceroles, perquè «s’hi dedicarà el temps que calgui per planificar-ho bé», però no és forassenyat pensar que pot acollir nous espais expositius del museu, al qual l’edifici està connectat no només amb la façana principal, sinó també amb la terrassa interior que comunica directament amb el pati de la Torre Galatea.

Des de l’Ajuntament de Figueres celebren «l’aposta segura» de la Fundació, perquè l’ampliació del museu consolida la ciutat com a epicentre del món dalinià i «dona encara més sentit» al projecte de la Casa Natal.

I és que el que ja és una realitat, després d’anys d’entrebancs, és la conversió en espai visitable de la casa on va néixer l’artista, al carrer Monturiol, un 11 de maig de 1904, que ofereix una passejada pel seu recorregut vital, l’entorn social i natural on va créixer i els temes que li van interessar.

La Casa Natal, que suma 23.000 visites des de la seva obertura a l’octubre, és «un pròleg imprescindible per entrar al Triangle Dalinià», perquè «evidencia que Dalí no surt del no-res, sinó que és fruit d’un paisatge i dels cercles intel·lectuals de la Figueres del segle XX», assegura la regidora de Cultura de Figueres i historiadora de l’art, Mariona Seguranyes, satisfeta per la bona rebuda del nou equipament.

Les celebracions

A falta que la Fundació anunciï aviat nous actes commemoratius, la celebració de les tres efemèrides dalinianes s’ha concretat per ara en Reformulant Dalí, un cicle de conferències coorganitzat per la institució i l’Institut d’Humanitats de Barcelona al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que explorava la seva relació amb la ciència, i amb el retorn a casa d’El Crist després de set dècades per a la mostra temporal més important de la història del museu figuerenc.

Durant sis mesos, des de finals d’octubre i fins al 5 de maig, el crist abocat al paisatge de Portlligat, un oli únic propietat del museu Kelvingrove de Glasgow, ha meravellat tothom qui l’ha vist de prop, emmarcat en un cortinatge de vellut granat que evoca la proposta expositiva que n’havia fet el pintor als anys 50.

«El Crist» de Dalí torna a l’Empordà més de 70 anys després

La mostra ha servit per reivindicar El Crist com una obra mestra, incidint en el seu procés creatiu i establint un diàleg amb una altra pintura imprescindible, La cistella del pa. Malgrat que no se’n tenen dades concretes perquè l’accés a aquesta exhibició estava inclòs dins l’entrada general del museu, Aguer reconeix que saben de visitants que han anat expressament a Figueres per contemplar El Crist de Sant Joan de la Creu i que «ha generat situacions molt emotives, sempre amb un silenci absolut a la sala i l’actitud de recolliment» que genera aquesta reinterpretació de la crucifixió amb la seva «bellesa mística».

Els cinquanta anys de l’obertura del Teatre-Museu es compleixen el 28 de setembre i Figueres «aposta fort» per festejar-ho, afirma Seguranyes, que avança que l’Ajuntament està treballant en un llibre i una exposició per realçar els personatges de la ciutat que van ser còmplices necessaris per complir la voluntat de Salvador Dalí: fer de l’antic teatre figuerenc la meca espiritual i artística d’Europa, «un laberint» del qual la gent sortís «amb la sensació d’haver tingut un somni teatral», un gran escenari per transcendir cap a la immortalitat.

Subscriu-te per seguir llegint