Agustí Cavalleria Deop

Xavier Carmaniu Mainadé

Per més anys que passava no es podia treure del cap aquelles imatges. Quan ho explicava, els més joves l’escoltaven amb incredulitat, com si aquella mena de coses no poguessin passar a Ripoll. Però les guerres i la maldat poden sorgir a qualsevol lloc.

Agustí Cavalleria Deop va néixer el 13 de desembre de 1830 a Ripoll, on la seva família s’havia instal·lat després de passar de la Cerdanya procedent d’Itàlia, segons informacions recopilades per l’associació Palimpsest, que ha investigat la seva biografia.

Quan només tenia vuit anys va sobreviure a d’un dels episodis més cruents de les guerres carlines. El 27 de maig de 1839 les tropes del pretendent Carles, que volia usurpar el tron a Isabel II, van atacar Ripoll. A l’entrar-hi van cometre una massacre de la qual Cavalleria en va ser testimoni, tal i com deixaria escrit molts anys després. Segons la seva descripció, els carrers quedaren plens de cadàvers. Homes i dones assassinats a trets, a cops de destral o de baioneta... l’escenari que van deixar els carlins va ser dantesc i la gent del Ripollès encara ara ho recorda.

Ja de gran, Cavalleria va estudiar la carrera de lleis i va obtenir plaça de notari a la seva vila. Això, sumat al seu matrimoni amb Josepa Budallés, membre d’un important llinatge, va fer que el 1859 fos designat alcalde. Durant el seu mandat es van fer gestions perquè la congregació de les carmelites enviés cinc monges a la localitat per atendre els malalts de l’hospital i donar classes a les nenes de Ripoll.

Com a notari, el 1875 Cavalleria va ser l’encarregat d’aixecar acta de l’exhumació de la tomba de Guifré el Pilós a petició de l’estudiós Josep Maria Pellicer Pagès, membre de la Reial Acadèmia de San Fernando, que va dedicar una monografia al monestir de Santa Maria.

Uns anys abans, el 1867, va començar a escriure unes memòries familiars, on va recopilar les dades dels seus avantpassats i de les propietats que posseïen. A més, hem d’imaginar que era aficionat a la cuina perquè va confeccionar un receptari amb els plats típics de l’època. Gràcies a aquesta documentació, el 2018 l’Arxiu Comarcal del Ripollès, en col·laboració amb Palimpsest i l’Aula d’Hostaleria del Ripollès, van poder preparar un àpat basat en el seu receptari per fer-se una idea de com menjava la burgesia pirinenca de mitjans del segle XIX. Era una gastronomia inspirada en l’estil francès, molt més densa que la nostra, en la qual i havia plats que ara ja no es cuinen com els ous a la grippé, els macarrons amb peix o el flam de taronges.

Agustí Cavalleria Deop va morir el 22 d’agost de 1885, quan només tenia 54 anys, a causa d’un brot de còlera que es va declarar a la comarca.

Subscriu-te per seguir llegint