El químic gironí que juga amb la màgia

Sorprendre i il·lusionar fent servir mecanismes desconeguts per al públic basats en propietats matemàtiques. Aquesta és la definició que fa el químic gironí Miquel Duran de la matemàgia. Un calendari, cartes, bitllets d’euro o imatges amb formes curioses... Duran no necessita gaire més per aconseguir el seu objectiu, tal com ell admet: «el científic té llicència per no enganyar però en el cas de la màgia sí que es pot fer perquè el públic ho demana; la realitat és una cosa però com la percebem és una altra».

Però aquesta no és l’única finalitat, a través de la màgia Duran també vol entretenir i transmetre coneixements per tal que el públic assoleixi més cultura científica. Però per aconseguir-ho també necessita saber comunicar, una acció «imprescindible» tal com matisa, per tal de fer arribar el missatge adequat, de forma amena i entenedora. De comunicar, Duran hi té la mà trencada, ja que és professor a la Universitat de Girona des de fa molts anys. 

Però abans de la passió per la màgia i la comunicació, Duran deixa clar que ell és científic i per entendre com casen tots aquests elements, cal remuntar-se anys enrere.

Nascut a Maià de Montcal el 1957, ja de ben petit va venir a viure a Girona. «Els meus pares provenien del món de la pagesa i van venir a provar sort a la capital i la veritat és que va anar bé perquè tant la meva germana com jo vam poder estudiar una carrera». Ell concretament va estudiar Química a Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar. Va seguir la investigació postdoctoral a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia i des del 1992 és catedràtic de química a la Universitat de Girona, on ha ocupat diversos càrrecs acadèmics. A més, investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi i membre de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital.

Des de jove es va interessar per l’ús de l’internet en la comunicació científica i la docència però no va ser fins més endavant que se li va despertar la curiositat per la màgia i l’il·lusionisme, que de seguida va saber connectar amb la ciència. 

«Quan el meu fill era petit el vaig acompanyar a un curset a Salt de l’Associació de mags i il·lusionistes de Girona i aquí va començar tot». A partir d’aquí, va anar aprenent cada vegada més trucs i la finalitat, d’entrada, era fer-los servir per a divulgar la ciència. De fet, especifica que va arribar a ser una necessitat el fet d’innovar per a transmetre coneixements. «Fa vint anys, la carrera de Química a la Universitat de Girona patia una gran crisi, ja que no es matriculaven suficients estudiants i va perillar que seguís... tots vam fer un exercici d’autocrítica i vam veure que no s’havia promogut prou i que els estudiants tenien una imatge inadequada de la carrera, és per això que vam començar a especialitzar-nos en comunicació per donar-la a conèixer i fer-la atractiva», recorda. 

Aquesta campanya de difusió en positiu es va dur a terme a través de tallers a instituts, jornades a la universitat obertes a estudiants, campus d’estiu i diverses activitats. «Vaig comprovar que la química té molt potencial per difondre i que la màgia hi juga un paper important, ja que també va servir per donar a conèixer la química a través d’actuacions». Altres docents de la facultat també es van implicar en les campanyes de difusió i, inclús, van començar a formar divulgadors. «És important saber transmetre coneixements, al final som creadors d’experiències».

Jocs a través de la química

Tornant a la matemàgia, Duran va començar a fer tallers en àmbits molt diferents i per a públics de totes edats. «És interessant estimular la gent que no està tan avesada a la ciència, al final és important saber explicar-se bé, ja que en un truc el 80% és un relat o una història i el 20% restant és màgia». A través de la ciència es poden fer molts trucs diferents, com per exemple la taula periòdica, que permet molts jocs lingüístics ja que tots els noms dels elements que en formen part tenen un origen poc conegut, o explicar com es repara l’ADN fent servir una mà de cartes. El químic també té predilecció pel cub de Rubik. Des que va aprendre a resoldre’l tot sol fa molts anys que sempre l’ha acompanyat i el fa servir per a molts jocs, ja que és un objecte que «atrau molt».

«Ajuda a fomentar la cultura científica, al final encara que algú cregui que no hi entén, tothom té una cuina i tothom fa química a casa, fem jocs amb alimentació, colors, imants i les reaccions químiques de per si amb substàncies ja són com màgiques». Duran especifica que és important que les actuacions siguin actives i que permetin que el públic participi. «És la manera de fer els jocs més atractius, els que fem matemàgia ens agrada més fer servir la paraula joc en comptes de truc, fem efectes aparentment impossibles i ens definim més com a il·lusionistes». És per això que també es desmarquen dels mags. «Un mag és un actor que fa el paper de mag, jo soc senzillament un professor de química que fa coses aparentment impossibles per enganyar i entretenir».

Tot i que Duran fa actuacions per a totes les edats, admet que el que li costa més és fer màgia per a nens petits. «Tenen assumit el concepte de la impossibilitat, és més fàcil enganyar i despistar un adult que no pas els nens, ja que tot ho diuen». Per altra banda, també admet que no tenen prou coneixements per entendre segons quins trucs, que cal adaptar molt. 

Mantenir o no el secret

Quan Duran va començar a fer màgia, es considerava un «col·leccionista de secrets». De fet, ja se sap que el gran requisit que tenen en comú tots els trucs és aquest efecte de fer semblar real allò impossible i que no se sàpiga com s’aconsegueix. «El secret és tan o més interessant que el joc», defineix Miquel Duran, que matisa que si l’objectiu és fomentar la cultura científica sí que s’han de desvetllar els secrets, però «si és per pura tafaneria, no s’ha de dir». 

De fet, en una de les actuacions més recents que ha fet, al local de l’associació de veïns de Vista Alegre-Carme de Girona, Duran va desvetllar el perquè de molts dels jocs. D’entrada, per captar l’atenció dels assistents, va endevinar quin dia de la setmana van néixer quan els preguntava la data de naixement. Per sorpresa de tothom, hi havia una explicació aparentment senzilla, tot i que desconeguda. Així com els codis numèrics dels bitllets d’euro, que sempre tenen un sentit per tal que es puguin diferenciar els bons dels falsos i poca gent s’hi fixa.

«Ara que ja sabeu el secret, podeu fer molts d’aquests jocs en àpats familiars i quedareu molt bé», bromejava mentre es dirigia al públic, al qual no parava d’interpel·lar mentre anaven sortint voluntaris per participar o resoldre algun dels misteris proposats pel conductor de l’acte. I és que la principal habilitat de Duran, més que la màgia, és saber captar l’atenció del públic, tant sigui a través de l’engany com la curiositat per aprendre coses noves. «Els científics i els mags no som tan diferents, ens agrada saber i entendre-ho tot, al final ens basem en tres preguntes clau: Per què? Per què no? I si féssim...?». La resposta es troba en les matemàtiques, la ciència... i la màgia.

Subscriu-te per seguir llegint