El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la nova llei d'horaris comercials, un text legislatiu que, segons els grups que hi van votar a favor (CiU, ERC, PSC i ICV), "blinda" el model català de comerç de proximitat davant el que el Govern qualifica d'"atac" competencial de l'executiu espanyol. El canvi més significatiu és l'increment de 8 a 10 dels festius d'obertura anual, seguint la recomanació del Consell de Garanties Estatutàries. Els ajuntaments seran els que decidiran quins dos dies addicionals pot obrir el comerç del seu municipi. La llei serveix per restringir la liberalització que imposa la normativa espanyola. En lloc de les 90 hores setmanals d'obertura, a Catalunya se'n podran obrir 72 i els únics establiments ?exempts seran els dels municipis turístics i els comerços d'alimentació de menys de 150 metres quadrats. Caldrà veure si el govern central recorre aquesta normativa i què passarà amb molts comerços, sobretot de Barcelona, que aprofitaven aquesta contenciós entre Estat i Generalitat, per aplicar la llei estatal.

La llei espanyola fixa un mínim de 10 diumenges i festius anuals en què els comerços podran obrir si així ho decideixen. Tot i que fins ara a Catalunya el límit se situava en 8, el recent dictamen del Consell de Garanties va convèncer CiU i ERC -promotors de la proposició de llei- d'ampliar aquest número fins els 10. Això sí, no serà la Generalitat sinó els ajuntaments els que decidiran com fixen aquests dos dies de més. En total, els consistoris tindran capacitat per decidir com situen 4 d'aquests 10 festius d'obertura anuals.

El PPC va ser el grup que més clarament es va oposar a les restriccions que implica la llei. Per començar, els populars són partidaris d'una liberalització més gran del sector. El portaveu adjunt, Santi Rodríguez, va afirmar que seria "raonable" que els comerciants poguessin decidir si volen obrir més de 10 diumenges i festius. Fins i tot va apuntar els 16-18 com un número adequat. El portaveu popular va fer èmfasi en el canvi d'hàbits comercials dels ciutadans. Amb Internet com a principal pol de venda, "obert 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i 365 dies a l'any", Rodríguez va destacar la necessitat de donar més "llibertat" als comerços. A més, va criticar el doble discurs del Govern que, mentre diu defensar el petit comerç, aprova "un outlet de 75.000 metres quadrats al Baix Llobregat".

La CUP també va votar en contra de la llei, tot i que per motius diferents. Segons la diputada Isabel Vallet en el moment actual ha arribat el moment de posicionar-se "amb el petit comerciant o amb la gran superfície" i la llei es queda curta en la defensa del comerç de proximitat.

C's va ser l'únic grup que ha decidit abstenir-se. La diputada Inés Arrimadas va explicar que el seu grup és partidari d'una desregulació més gran del comerç per aconseguir que el model català sigui veritablement un model d'èxit. Una qüestió en la que creu que els horaris comercials no juguen un paper especialment important.

Tant CiU com ERC van justificar la proposició de llei en la defensa del model de proximitat català. La llei espanyola i la suspensió pel TC del decret aprovat l'any passat pel Govern feien necessari la implementació d'una nova normativa que defensés, segons aquests dos partits, les competències exclusives de la Generalitat en l'àmbit del comerç.

La diputada d'ERC Agnès Russinyol va subratllar la importància del comerç de proximitat com un element que garanteix la "cohesió social". Russinyol ha negat que la liberalització del sector comportés un increment de les vendes, perquè la disminució del consum es deu fonamentalment "a la crisi econòmica i a la pujada de l'IVA" per part del govern espanyol. A més, va assegurar que comportaria greus perjudicis per la conciliació de la vida familiar i laboral perquè, enlloc de contractar noves persones, els empresaris acabarien optant per allargar les jornades de les que ja tenen contractades.

Tant Russinyol com el diputat de CiU Xavier Crespo van mirar cap a la Comunitat de Madrid per rebutjar els efectes suposadament positius de la liberalització del comerç. "L'experiència de la comunitat de Madrid ha estat desastrosa", ha descriura Crespo en referència a la reducció de la quota de mercat del petit i mitjà comerç a la comunitat com al descens general de les vendes. L'any 2013, per exemple, mentre el sector comercial es va reduir un 1,9% a Madrid, es va incrementar un 0,1% a Catalunya. Crespo també va destacar que gràcies a la llei catalana es posarà en mans de les associacions de comerciants dels municipis la fixació de 4 festius d'obertura a l'any.

Pel que fa al PSC i a ICV-EUiA, van donar suport a la proposició de llei perquè consideren que s'ha mantingut un equilibri entre les petites i les grans superfícies, s'ha refermat el compromís de conciliar la vida laboral i familiar i s'ha apostat per millorar l'oferta dels consumidors.