Quan falten només set dies pel referèndum que ha de decidir si el Regne Unit continua a la Unió Europea o bé es decanta per sortir-ne i aposta, per tant, pel Brexit (paraula que neix de la combinació dels termes anglesos "Britain" i "exit") les autoritats monetàries europea i britància, el Banc Central Europeu (BCE) i el Banc d'Anglaterra, avancen, en un intent de tranquil·litzar els cada cop més nerviosos mercats, que reaccionaran amb rapidesa. L'objectiu: garantir la liquiditat i, en la mesura possible, l'estabilitat del sistema financer.

Amb les enquestes favorables als partidaris de la sortida del Regne Unit de la Unió, el Banc d'Anglaterra donarà detalls del seu pla de contingència en cas de Brexit després que s'hagi celebrat el referèndum, va indicar ahir una font de la institució la qual, tanmateix, considera que revelar a priori les mesures previstes "seria contraproduent" i, per tant, planeja fer-ho després del plebiscit. Va fer ja amb motiu del referèndum sobre la independència d'Escòcia del 18 de setembre de 2014, quan es va esperar a l'octubre d'aquell any per precisar les iniciatives previstes en cas d'escissió. No obstant això, per tranquil·litzar als mercats, el Banc d'Anglaterra ja va subratllar el maig passat que des de 2013 té línies de bescanvi de liquiditat en lliures i en euros amb el Banc Central Europeu (BCE), que servirien per garantir el finançament del sistema bancari i financer en cas de Brexit.

La font britànica va refusar confirmar si existeix algun pla conjunt amb el BCE per dur a terme una acció coordinada el 24 de juny, immediatament després del referèndum, si els britànics voten per abandonar la UE. Va precisar també que serà el sotsgovernador del Banc d'Anglaterra Jon Cunliffe -en lloc del governador, Mark Carney?- qui assisteixi a la reunió de governadors de bancs centrals prevista pel 23 de juny a Frankfurt. Aquesta reunió, prevista al marge del plebiscit, permetrà intercanviar opinions sobre la millor resposta als resultats de la consulta, que es coneixeran en la matinada del 24 de juny. La font del Banc d'Anglaterra di que, encara que aplicable al Brexit, "la línia de bescanvi (amb el BCE) no és nova" i existeix també amb la Reserva Federal nord-americana, el Banc de Japó, el Banc de Canadà i el Banc Nacional de Suïssa. En cas de sortida de la UE, aquesta línia directa de bescanvi amb Frankfurt permetria intercanviar euros i lliures entre tots dos bancs centrals per assegurar que, davant una eventual retirada de fons en una de les dues monedes, els bancs comercials poden aconseguir liquiditat. Segons l'acord internacional, les línies de bescanvi permeten al banc central interessat accedir a les divises d'un altre banc central estranger amb el tipus de canvi vigent però amb interessos una mica més alts que en condicions normals de mercat -a fi d'assegurar que aquesta opció s'utilitza com a últim recurs-.

El BCE intenta des de fa diversos dies tranquil·litzar als mercats davant la possibilitat que el Regne Unit marxi de la UE. El banc vol tranquil·litzar als mercats i ha deixat clar que reaccionarà amb rapidesa. S'espera, així, que el BCE comuniqui el 24 de juny, l'endemà del referèndum, com actuarà per garantir liquiditat al mercat en cas que els britànics votin a favor de sortir de la UE. "Les enquestes s'han mogut cap a un vot a favor d'abandonar però esperem que el Regne Unit romandrà en la UE i que el creixement pujarà lleugerament en la segona meitat de l'any", diu l'economista en cap per al Regne Unit de UniCredit Research, Daniel Vernazza. "El BCE ha enviat un senyal per tranquil·litzar els mercats, era alguna cosa esperable" indica l'analista de Commerzbank Michael Schubert. Els analistes preveuen que, en cas que el Regne Unit voti a favor del Brexit, la reacció serà més notable en els tipus de canvi, el deute sobirà i els diferencials amb el deute alemany a deu anys, que serveix de referència.