L'article 2 sobre el sector elèctric, que és el que ens ocupa, conté la descripció dels set costos ocults del preu de la llum. Confio que serà útil per tal que tothom pugui constatar que en la factura que pretesament explica la conformació de preu ens van voler enganyar, només ens van explicar menys de la meitat de la missa, potser menys d´una quarta part.
Retribució desmesurada de dues tecnologies de generació.
El mercat continu de generació funciona en base a ofertes a cost marginal per períodes horaris i retribueix tota l´energia de cada període al preu més car, el de la darrera oferta entrada. És un sistema correcte i propi aquest tipus de mercat. Però si alguna tecnologia de generació amb les instal·lacions super amortitzades i amb costos variables baixíssims (cas de la hidroelèctrica i la nuclear) produeix a cost extremadament inferior que la resta de tecnologies, caldria remunerar aquesta energia de forma diferenciada. Si no es fa així, se sobreremunera enormement l´energia que vessen al sistema. Ho sap tothom. Ho reconeix la pròpia UE en un document de 2012. Experts i acadèmics ho expliquen molt bé en solvents estudis. És segurament el factor de sobrecost impropi més continu i important. I fàcil d'evitar... si es volgués.
Tractament de les centrals de gas natural amb Cicle Combinat.
Són les centrals que més fàcilment i ràpida es connecten al sistema i, per tant, útils per garantir el subministrament en puntes de demanda o situacions d´emergència. Com que en un mercat de generació que fos perfectament competitiu el preu percebut i el volum d'energia vessat a la xarxa no cobriria els seus costos mitjans, és lògic que rebin el que s´anomena «pagaments per capacitat» per remunerar aquesta funció de cobertura inherent al sistema. El problema és que per fer aquesta funció en cal un nombre determinat i correctament ubicat. I prou. Abans de la crisi, a causa d´unes desmesurades expectatives de creixement de la demanda i per d´altres raons que seria llarg d´explicar, tots els grups del sector, per decisió empresarial lliure, van construir moltes d'aquestes centrals fins arribar a uns 30.000 MW de potència instal·lada creant així una bombolla notable. Ara sobra molta capacitat de producció i aquestes centrals -totes, no nomes les necessàries- cobren per aquest concepte malgrat vessar poca energia al sistema (un 9,6% del total el 2013). La part del cost no justificat s´estima entre els 900 i 1400 milions d´euros per any. Països amb un problema d'aquest tipus, tot i que menys agut ja han hibernat sine die plantes d´aquest tipus.
El tractament del carbó extret a Espanya.
Usar carbó nacional és una constant sagnia econòmica. La profunditat a la qual s´extreu l´encareix. És de mala qualitat (poc poder calorífic) i molt contaminant. Mentre era l´únic recurs no importat de generació, usar-lo tenia sentit. Ara les renovables han disminuït la dependència exterior. Algun polític hauria d´haver dit als minaires, fa anys, que els drets adquirits serien respectats íntegrament, però que els seus fills ja no podrien ser minaries. Cap no ho ha fet. I així estem. No és un cost menor.
El tractament de les principals fonts renovables d´energia.
Greus errors dels governs: a) Eòlica. Els primers molins de vent tenien un rendiment determinat en funció del qual es van fixar les primes-incentiu. En pocs anys l´evolució tecnològica (danesa i espanyola principalment) va multiplicar per 5 o 6 els rendiments però les primes es van mantenir i no s´han abaixat en proporció als nous rendiments fins el 2013. Un sobrecost impropi durant 10 o 12 anys i una de les causes del Dèficit Tarifari (DT); b) Fotovoltaica. En aquest àmbit, la productivitat també ha crescut però no tant pels rendiments de les plaques solars com per l´evolució del preu (a Corea de Sud les exporten cada dia més barates). Els estímuls públics a la solar van ser prematurs (volíem ser els líders mundials) i amb primes molt altes, també abaixades el 2013 però -increïblement- amb efectes retroactius cosa que portarà probablement a perdre nombrosos litigis ja en marxa (ja hi ha una sentència en aquest sentit), cosa que comportarà nous costos addicionals. A part del conflicte actual derivat de que els productors no puguin fer autoconsum. Veieu un document recentíssim i molt interessant de l´ACCO sobre aquest tema (fet públic, com un altre document de l´ACCO que recomano en aquest article, ambposterioritat a la meva etapa)
La remuneració de Red Eléctrica de España (REE)
REE fa el transport en alta per la xarxa. Era una empresa pública que es va privatitzar i ara els seus principals accionistes són els grans grups elèctrics. Cotitza en borsa i forma part de l´Ibex-35. El preu que percep pels peatges, que lògicament és repercutit al preu final, és fixat i publicat al BOE. Molts experts el consideren excessiu tot i que discrepen en la quantificació. El fet que la cotització en borsa i els dividends de les seves accions estiguin permanentment entre els més elevats sembla confirmar aquest excés de retribució. No sembla que una empresa els ingressos de la qual depenen sobretot del BOE, hagi de tenir resultats tan apreciats pels inversors de renda variable.
Regal directe núm. 1 als grups empresarials
Quan el 1996 es va liberalitzar (en teoria, és clar) el sector, es van fixar uns Costos de Transició a la Competència (CTC) per compensar els «costos enfonsats» de les inversions planificades pel Govern que havien fet les companyies elèctriques. Com que l´import fixat fou molt discutit, es va canviar per un sistema de compte corrent de costos variables reals que s´aplicarien ex post al preu de l´electricitat. Quan es van liquidar definitivament els CTC (la llei fixava el límit temporal) el saldo era favorable als consumidors. Lògicament, calia compensar-los, per exemple minorant el DT. Doncs no, no es va fer. Hi ha un litigi en marxa: Noticia EFE abril 2015: «La Audiencia Nacional ha admitido a trámite una querella contra los exministros Miguel Sebastián y Elena Salgado, así como contra Endesa, por los 3.400 millones de euros cobrados de más por las eléctricas en concepto de costes de transición a la competencia (CTC).De acuerdo al auto al que ha tenido acceso Efe, la Audiencia ha decidido incoar diligencias previas y remitir las actuaciones a la Fiscalía».
El regal directe núm. 2 (però potser provisional) als grups empresarials
En el seu moment, les empreses van internalitzar els costos previstos per la compra de drets d´emissió de CO2 per complir amb les normes europees. El 2006, però, una Directiva Europea establia uns drets gratuïts d´emissió que va portar, entre d´altres causes, a un mercat de drets amb molta més oferta que demanda, és a dir, a preu molt baix). Avançat el 2007 el Govern va dictar un Reial Decret (RD 2007), que detreia del DT la diferència entre cost previst i incorporat al preu i cost real de drets d´emissió necessaris, una diferència que s´estima entre 4000 i 6000 milions d´€. El 2008 un nou ministre del ram va impulsar un nou (RD 2008) que derogava l´anterior. Unesa havia recorregut (primer davant l´Audiència Nacional (AN) i després davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el RD2007. Malgrat la derogació, tant l´Audiència Nacional com el TJUE van seguir amb el procediment i han sentenciat desestimant el recurs d´Unesa i donant validesa al RD2007. Fins ara la sentència del TJUE no s´ha executat.
