L'ajust fiscal necessari per complir l'objectiu de dèficit públic l'any que ve -que segons la Comissió Europea fregarà els 7.700 milions d'euros- es materialitzarà amb el "retoc" d'alguns impostos, com el d'hidrocarburs i la reclassificació de l'IVA, segons els experts. A falta d'un pressupost per al 2017, el projecte remès a l'octubre a Brussel·les per l'Executiu -llavors en funcions i, per tant, sense capacitat per adoptar polítiques econòmiques- estimava un dèficit del 3,6% del PIB, per sobre del 3,1% pactat, el que suposaria un desfasament d'uns 5.500 milions.

La Comissió Europea ha engrossit aquesta setmana el desviament pressupostari previst fins al 3,8% del PIB, estimació que obligaria a fer un ajust d'uns 7.700 milions per complir l'objectiu. Els experts consultats descarten que aquest ajust es faci amb reducció de la despesa, tant per l'actual moment polític -"no seria fàcil trobar una majoria" parlamentària, segons el director executiu de Fedea, Àngel de la Fuente- com perquè queda "poc marge", va explicar María Jesús Fernández del departament de Conjuntura i Estadística de Funcas. "Reduir més la despesa suposaria afectar de manera molt seriosa l'Estat del benestar, i políticament no crec que sigui possible", va assegurar.

En aquest mateix sentit es va expressar el professor d'Economia d'Esade Pedro Aznar, que va apuntar que l'eventual reducció de la despesa procediria probablement d'una disminució de la partida de prestacions per desocupació derivada d'un quadre macroeconòmic "optimista". També va assenyalar que "sempre és fàcil tocar la partida d'inversió pública", encara que va reconèixer que després d'anys de crisi queda poc marge per a aquesta via.

Així, l'ajust procedirà previsiblement d'un augment de la càrrega fiscal, fonamentalment "retocs" d'alguns impostos, sense afectar els tipus de l'IRPF i l'IVA, ja que el desviament pressupostari és relativament assumible i "no exigeix coses molt dramàtiques", segons De la Fuente. De fet, Aznar creu que el Govern "atribuirà part de l'ajust a una dada de creixement econòmic bona", que, malgrat tot, "no serà suficient".

En matèria d'IVA, Fernández va advocar per "reclassificar" alguns productes que ara paguen el tipus superreduït o reduït, que passarien al tipus general, quelcom en el que coincideix De la Fuente.

Impostos especials

Un dels focus principals per a María Jesús Fernández són els impostos especials, com els que graven l'alcohol o el tabac, que podrien patir una pujada. En aquest sentit, De la Fuente considera que la caiguda del preu dels carburants en els darrers anys permet un "marge" per apujar la pressió fiscal dels hidrocarburs, que actualment és inferior a la d'altres països de l'entorn.

Una altra opció per a Fernández seria imposar un mínim per a l'Impost de Patrimoni i Successions, cedit a les comunitats autònomes, mentre que Aznar suggereix la possibilitat d'"alguna figura fiscal nova", com un impost de caràcter mediambiental.

Tots descarten una pujada de l'IRPF, encara que podria ajustar-se la base imposable sobre l'estalvi, de la mateixa manera que s'estudia l'opció d'eliminar deduccions de l'Impost de Societats sense variar el tipus que s'aplica.

En qualsevol cas, tots advoquen per una reforma integral del sistema impositiu a mig termini, que millori la seva eficiència i incrementi la recaptació. Addicionalment, Fernández va defensar l'eliminació de les bonificacions en les quotes a la Seguretat Social, que tenen un "cost elevadíssim" amb un impacte en la creació d'ocupació "escassíssim".