El Tribunal Suprem va acordar ahir aplicar amb efecte retroactiu la doctrina imposada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a les clàusules sòl; en aquesta línia, va desestimar un recurs presentat pel BBVA, de manera que els bancs hauran de retornar les quantitats íntegres abonades de més des que van començar a fer efecte. Amb aquesta decisió, la Sala Civil de l´Alt Tribunal modifica l´anterior doctrina de maig de 2013, que establia que les entitats havien de reemborsar les quantitats cobrades de més únicament a partir d´aquella data. En relació amb un altre recurs interposat per la Caja Rural de Teruel, però, el Suprem sí que va desatendre les pretensions dels clients, en entendre que en aquest cas concret la clàusula sòl complia amb els requisits de transparència. A Girona hi podria haver uns 100.000 afectats, segons l´estimació que fa l´Associació per la Defensa dels Drets dels Consumidors (Apdef). Segons els càlculs de l´associació de consumidors Aicec-Adicae, la xifra rondaria els 65.000 casos.

Cas a l'Audiència de Barcelona

Amb la decisió sobre el recurs del BBVA, el tribunal dona per bona una sentència de l´Audiència Provincial de Barcelona de desembre de 2013, que ja declarava nul·la aquesta clàusula; es tracta d´una hipoteca subscrita amb la desapareguda Unnim de maig de 2005; ara, BBVA haurà de reemborsar al client 5.485,77 euros més els interessos. El 9 de maig de 2013, el Suprem va declarar la nul·litat de les clàusules sòl en cas de «vici en el consentiment»; això ocorre quan el client que va ­subscriure una hipoteca d´aquestes característiques no va rebre informació suficient de les peculiaritats i riscos d´aquest producte. Davant d´aquest cas, els afectats van observar en la decisió judicial un èxit parcial, ja que el Suprem només obligava la banca a reparar el dany a partir del dia en el qual es va dictar el veredicte. En aquest context, el BBVA ja va avançar que retornaria els diners de les clàusules sòl només «a la gent que hi tingui dret», encara que al més aviat possible, una vegada el Suprem dictés la seva sentència.

Tranquil·litat a BBVA

Segons xifres fetes públiques pel president del banc, Francisco González, l´impacte total d´aquest desemborsament podria ascendir a 1.200 milions d´euros, si bé l´entitat, aconsellada per un auditor independent, n´ha provisionat 577. Unes xifres que no inquieten l´entitat, que se sent «còmoda» amb la provisió realitzada i que ha tingut un efecte de poc més de 400 milions en els comptes anuals. Pel que fa al recurs de Caja Rural de Teruel, el Suprem ha desestimat la pretensió del client, perquè entén que el contracte complia amb els requisits de transparència.

Les associacions de consumidors celebren que el Tribunal Suprem hagi decidit concedir la retroactivitat total als afectats per clàusules sòl abusives, la qual cosa obligarà els bancs a retornar les quantitats percebudes indegudament des que van començar a fer efecte. La presidenta de l´Associació d´Usuaris Financers (Asufin), Patricia Suárez, declarava així que és «un gran dia en una lluita molt llarga que, a poc a poc, arribarà a la seva fi». Per a Suárez, la decisió judicial aboca tots els consumidors a presentar demandes individuals per recuperar els seus diners i així veure´s rescabalats després d´anys sense poder beneficiar-se de les baixades de l´euríbor -l´índex de referència dels préstecs hipotecaris.

Els càlculs dels grans bancs

La banca espanyola s´ha dotat de més de 3.100 milions d´euros en provisions per fer front a la devolució de clàusules sòl no transparents. D´aquesta quanitat, 2.400 milions corresponen a la gran banca, que equivalen a la meitat del risc que assumeix: CaixaBank ha cobert 625 milions sobre un risc potencial de 1.250 milions; BBVA, ha provisionat 577 milions bruts (404 milions nets) sobre un impacte màxim de fins a 1.200 milions; Banc Popular s´ha dotat de 534 milions davant d´una estimació de risc de més de 600 milions; Bankia ha cobert els seus 214 milions de risc i Liberbank provisiona 155 milions d´un impacte potencial de 214 milions. Banc Sabadell, que defensava la legitimitat de totes les seves clàusules sòl, ha fet una reserva de 410 milions en els resultats presentats fa unes setmanes per fer front als 490 milions de risc que afronta. Santander i Bankiner no van comercialitzar hipoteques amb aquestes clàusules. A aquestes xifres cal sumar-hi els 600 milions provisionats per entitats financeres no cotitzades, segons han informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

CaixaBank ha creat un servei centralitzat que estudia les reclamacions. L´entitat estima que haurà de retornar els diners en un 50% dels casos.