Aquest mes de juny s'ha presentat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona, i amb el suport de la seva filial, la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), el Mapa de les reserves de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya. Aquest mapa «ens permetrà veure els canvis en la capacitat dels sòls per acumular carboni, si els nostres sòls agrícoles tindran un paper rellevant de mitigació del canvi climàtic, i quines hauran de ser les tècniques de conreu més adients», comenta Jordi Vayreda, investigador del CREAF. De mitjana, els sòls agrícoles catalans „parlem sempre dels primers 30 cm superficials„ contenen uns 4,9 kg C/m2 (kg de carboni orgànic per metre quadrat).
Això suposa que en tot Catalunya hi hagi un estoc de gairebé 48 milions de tones, repartides entre els 9.830 km2 de conreus del nostre territori. Un valor que equival a tot el diòxid de carboni (CO2) que s'emet en quatre anys a Catalunya, segons l'inventari d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Catalunya de 2015. "No es una xifra gens insignificant, ja que correspon al 33% de la superfície del país i contribueix al paper mitigador que les COP 21 i 22 van assignar a l'agricultura", afegeix Robert Savé, investigador de l'IRTA.
Les terres arables, sobretot dedicades a conreus de secà com els cereals, són les més extenses i les que acumulen per tant més carboni orgànic total (un 53,9%). En canvi, els arrossars „els quals ocupen només 200 km2 concentrats al delta de l'Ebre i l'Empordà„ i les pastures en ús pels ramats „amb una extensió de 340 km2 a tot Catalunya„ són els que més carboni orgànic retenen per m2. Aquest treball complementa un estudi liderat pel CREAF que estimava els estocs de carboni orgànic en el sòls forestals d'Espanya „i on el valor mitjà per a Catalunya era de 8,8 kg C/m2 fins a 1 m de profunditat.
Lleida, on hi ha més terreny
La major part de terreny agrícola català es concentra a la plana de Lleida, que presenta uns estocs moderats (entre 4 i 5,5 kg C/m2). Al nord, on hi ha pastures, i al Delta amb els arrossars, és on els estocs de carboni són més elevats, i se situen per sobre dels 6 kg C/m2. En canvi, la part prelitoral central té els estocs més baixos (per sota de 4 kg C/m2), ja que és on es concentra bona part de la vinya i l'olivera. "Els valors baixos de les vinyes i els oliverars es deuen a les propietats del sòl (pedregositat, components o textura), el tipus de cultiu i les tècniques que es poden utilitzar, i a l'ús històric que s'ha donat al sòl des de fa segles", comenta Josep Maria Alcañiz, catedràtic d'edafologia i química agrícola de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CREAF.
El 54,3% dels camps de conreu correspon a terra arable, especialment de cereals, la qual cosa fa que siguin aquests sòls els que, en conjunt, més quantitat de carboni orgànic acumulin, amb uns 25,8 milions de tones (un 53,9% del total). En segon lloc, els sòls de camps d'arbres fruiters acumulen 7 milions de tones, un 14,7% de tot el carboni orgànic; i en tercer lloc trobem els sòls de camps d'oliveres amb 5,8 milions de tones, un 15,1% del total.
