Serra diu que van aprovar un salari prudent i avalat pel Banc d'Espanya

L'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra va declarar com a acusat en el judici pels sous presumptament desproporcionats en plena crisi econòmica, i va expressar que el salari que es va fixar per als directors en 2010 era «prudent» i segons la mitjana del sector, inferior a la mitjana, i que es va fer amb el coneixement del Banc d'Espanya.

Així mateix, va defensar en el judici que l'entitat no estava en crisi, malgrat que des de juliol d'aquell any fins a desembre de 2012 el Frob va injectar 12.000 milions d'euros, i va insistir que el Consell d'Administració va actuar amb el coneixement que el Frob i el Banc d'Espanya consideraven Caixa Catalunya com «fonamentalment sòlida». A la seva declaració davant la Secció 8, Serra va sentenciar: «Sabíem tots que havíem de buscar el millor director per resoldre el problema de les caixes, era un xifra relativament prudent, el contracte em sembla ajustat als contractes d'aquest moment per a l'alta adreça».

A respostes del fiscal Anticorrupció Fernando Maldonado, Serra va assegurar que abans de la crisi econòmica de 2008 per la caiguda de Lehman Brothers, en 2006 ell ja va voler canviar el rumb de l'entitat en constatar la seva dependència del sector immobiliari. En aquest sentit, va raonar que des de 2008 els resultats de l'entitat «no eren tan pròspers» perquè l'estaven sanejant les seves empreses més vinculades al sector immobiliari, i va afegir que en 2010, incloent al Frob, tots estaven convençuts que, amb les ajudes, la caixa tiraria endavant i que s'havia acabat la crisi.

I va puntualitzar que quan es van aprovar els salaris d'Adolf Todó per 600.000 de retribució fixa i una altra variable, en 2010, (un augment del 35 al 50% segons el fiscal) no sabien que vindria una crisi econòmica major: «No sabíem que la del 2011 seria més greu que el 2008, no ho va preveure ningú, ni el Banc d'Espanya».

Si escau, va assegurar que el seu salari en l'entitat, d'uns 175.000 euros des de 2008 a 2010, va ser pactat abans d'establir-ho amb la Generalitat, va apuntar que era el mateix que el president de Caixa Girona, una caixa «nou vegades més petita», i va recordar que no és objecte d'acusació en el procediment.

Compromís amb Todó

Va assegurar que no va proposar pujades salarials a Todó, sinó complir amb el compromís contractual que la seva retribució -fixa i variable- se situés en la mitjana del sector a través d'un «acostament per etapes» des de 2008 fins a 2010.

També va considerar que s'havia de complir el contracte davant la possibilitat que Todó «se sentís defraudat» i busqués altres opcions laborals, encara que va assegurar ser crític respecte a les retribucions del sector financer.

A més, va argumentar que si s'hagués seguit amb l'equip directiu anterior no hi hagués hagut aquests salaris però les pèrdues econòmiques de l'entitat haurien estat «molt pitjors».

Serra va indicar que quan es van aprovar aquests sous sota sospita es va fer amb el coneixement del Banc d'Espanya, que no els considerava en fallida sinó sòlids i capaços de superar les dificultats, i que complien la normativa europea «rigorosament» perquè, si no, el Frob no hauria concedit la capitalització. En resposta al seu advocat, Pau Molins, va declarar que cap autoritat pública, incloent el FROB -que exerceix l'acusació representat per l'Advocacia de l'Estat- va fer objeccions a les retribucions i va reiterar que «mai cap alt funcionari del Banc d'Espanya» va fer observacions en matèria de retribucions.

A preguntes de l'acusació popular exercida per la CUP, també va detallar que totes les retribucions «es consultaven abans amb la Generalitat» i que l'Administració catalana no va oposar cap excepció, i va concloure que va haver-hi completa publicitat.

Segons Serra, la crisi de 2011 va ser determinant per a la fallida de l'entitat, i va recordar que en 2010 l'economia espanyola va tenir tres trimestres seguits d'increment del PIB i les expectatives de Caixa Catalunya eren «de tenir un benefici superior als 100 milions d'euros».

L'expresident de Caixa Catalunya també va desvincular els augments salarials de l'ERO que l'entitat va realitzar en 2010 -que va suposar que més de 1.600 treballadors deixessin l'entitat- de les retribucions: «No sé si té cap relació amb el salari». També va defensar que l'ERO de la caixa «va ser només amb prejubilacions» i que no es va obligar ningú a deixar el seu treball.