L'elevada proporció de treballadors a temps parcial involuntari i d'aturats desanimats està exercint una «certa pressió a la baixa» sobre els salaris, segons conclou el Banc d'Espanya en el seu article La moderació salarial a Espanya i a la UEM. La institució que governa Pablo Hernández de Cos analitza en aquesta publicació els factors que expliquen l'evolució dels salaris utilitzant fins a cinc models diferents. El model base, que té en compte la taxa d'atur, la productivitat i les expectatives d'inflació, reflecteix que un augment d'un punt en la taxa d'atur provoca una reducció del creixement salarial propera a tres dècimes i que un increment d'un punt en la productivitat comporta un repunt salarial de set dècimes, mentre que les baixes expectatives d'inflació es tradueixen en un creixement salarial proper a les vuit dècimes.

Ara bé, el Banc d'Espanya considera que hi ha altres factors, com els treballs a temps parcials involuntaris o el col·lectiu de desanimats, que també han tingut un paper rellevant a l'hora d'explicar el «reduït creixement» experimentat pels salaris el 2016 i els primers trimestres de 2017. Segons l'organisme, en els darrers quinze anys, la taxa de treballadors a temps parcial involuntari (que treballen menys de 30 hores per setmana però que estarien disposats a treballar més hores) «ha augmentat ràpidament a Espanya», fins a situar-se al voltant del 8% de la població activa des d'un nivell proper al 2%.

«El marcat creixement que s'observa a partir del 2008 podria indicar que, durant la crisi financera, almenys un nombre important d'empreses es van enfrontar a la caiguda de l'activitat substituint una proporció rellevant de treballadors a temps complet per treballadors a temps parcial amb l'objectiu de limitar els seus costos laborals», afirma el Banc d'Espanya.

Pel que fa als aturats desanimats, entesos com aquells que no busquen activament una feina però que estarien disposats a treballar de manera immediata si tinguessin una oferta de treball, el Banc d'Espanya assenyala que el percentatge va pujar durant la crisi i va començar a alentir-se el 2013.

Després d'analitzar diferents models i factors, el Banc d'Espanya conclou que la taxa d'atur va ser el principal factor que, gradualment, va limitar el creixement dels salaris entre 2008 i 2012. A partir del 2014, en un context de progressiva recuperació econòmica, la taxa d'atur va seguir tenint un efecte negatiu sobre els salaris, però de manera decreixent. Alhora, les «particularment baixes» expectatives d'inflació en els trimestres posteriors en la recuperació expliquen també el baix creixement dels salaris. La productivitat, per contra, va contribuir de manera positiva a l'evolució salarial en els anys de la crisi, compensant en part l'impacte de l'elevada desocupació.

Així mateix, hi ha dues variables addicionals que, segons el Banc d'Espanya, expliquen la moderació dels salaris entre 2000 i 2007 i entre 2010 i 2012. La primera, corresponent al primer període, estaria relacionada amb la forta entrada d'estrangers a Espanya i el seu menor poder de negociació salarial. La segona es refereix a les reformes laborals aprovades entre 2010 i 2012, que, al costat dels acords de negociació col·lectiva signats entre empresaris i sindicats, «haurien afavorit un grau de major moderació salarial».

Pel que fa al període més recent, entre 2016 i els primers trimestres de 2017, el Banc atribueix la moderació dels salaris a les baixes expectatives d'inflació, però també a la parcialitat involuntària i els aturats desanimats.