El dia 8 de març s'ha convertit des de fa anys en una de les dates més assenyalades del calendari polític i social a tot el món. Una data que recorda la necessitat de seguir treballant per construir societats més equilibrades i justes, on imperi la igualtat de gènere en tots els terrenys, fonamentalment en el laboral i salarial.

Però també és una data que ha de portar a reflexionar sobre els èxits aconseguits, que són molt nombrosos i s'han succeït amb molta rapidesa. És cert que encara falta per avançar i que persisteixen en determinats nivells de la nostra societat múltiples espais on hi ha barreres que dificulten la igualtat d'oportunitats. Però també és veritat que hem evolucionat en una o dues generacions molt més que en totes les precedents, i que avui les noves generacions de dones no veuen com un obstacle qüestions que a les seves mares els van semblar complicades i a les seves àvies gairebé insalvables.

L'educació és, sens dubte, l'àmbit en el qual s'haurien de concentrar les principals mesures a favor d'aconseguir una societat més igualitària. Una educació que ofereixi les mateixes oportunitats de desenvolupament per a tothom i que treballi per eliminar qualsevol prejudici sobre les capacitats o el potencial d'una persona en funció del seu sexe.

Si som capaços d'aconseguir des de la infància una educació en igualtat tindrem el camí aplanat perquè, de forma natural i sense imposicions, aquest equilibri acabi transcendint a tots els nivells, especialment en el món laboral i en la vida pública.

D'aquí la importància que dono tant a l'educació en edats primerenques com al compliment, dins d'una empresa, de la màxima de donar les mateixes oportunitats per a tothom.

I és que estic convençuda que el millor que podem fer des de l'àmbit de l'empresa privada és precisament això: vetllar per la igualtat d'oportunitats, incentivar les mateixes ambicions i vigilar perquè qualsevol persona, independentment del seu sexe, pugui tenir a priori les mateixes esperances d'assolir els seus objectius.

Crec que les dones hem donat prou exemple en aquests anys que podem aconseguir la mateixa posició i optar als mateixos llocs que els homes; i les dones joves són conscients d'aquesta circumstància. El que ens toca als que tenim responsabilitats empresarials és posar de manifest que aquesta absència de discriminació és, a més, un bon negoci, ja que una empresa equilibrada i diversa és sempre més flexible, té una perspectiva més àmplia i, en conseqüència, més capacitat per captar les necessitats socials i els canvis que es produeixen en el seu entorn.

A Bankinter som perfectament conscients del valor de la igualtat. És per això que en un sector tradicionalment masculí, com el financer, sempre hem mantingut una plantilla equilibrada, on les dones ocupen avui el 50% dels càrrecs directius i el 33% dels llocs del consell; en tots els casos, per les seves capacitats i no per imposició. Això és precisament el que jo considero important, que aquest tipus de situacions siguin el resultat d'un procés natural i que, com a tal, siguin «naturalment» percebudes i acceptades per tothom.

Són aquest tipus de percepcions les que ens assenyalen que som en el bon camí.