Els perits designats pel Banc d'Espanya per investigar la caiguda de Popular van concloure que les causes de la resolució de l'entitat van ser tres episodis de fugida de dipòsits durant el segon trimestre de 2017, sent el que s'origina el 31 de maig d'especial gravetat, derivats de la pèrdua de confiança dels dipositants per la mala evolució en Borsa, la incertesa sobre els objectius anunciats en l'ampliació de 2016, els nous requeriments de solvència i notícies i declaracions «no sempre fundades en la situació real del banc».
Així ho indica l'informe que el Banc d'Espanya ha remès al Jutjat d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, en el qual els inspectors Santiago Jesús Ruiz-Clavijo i Pablo Hernández Romeo van analitzar la documentació sobre Popular en el marc de la recerca sobre el seu procés de venda.
Segons expliquen els perits, la crisi de l'entitat, que va acabar amb la seva resolució, va derivar de tres episodis de fugida de dipòsits durant el segon trimestre de 2017 que van sumar 16.347 milions d'euros, dels quals 5.742 milions van sortir els tres primers dies de juny, la qual cosa va provocar que els actius líquids passessin d'11.324 milions a 971 milions d'euros.
L'«especial gravetat» de l'últim episodi, a partir del 31 de maig, deriva de l'elevat del seu import, de perdre l'únic ràting per sobre del grau d'inversió i per afectar els dipòsits a la menuda. «Dit d'una altra forma, les pèrdues dels inversors no es deriven de la insuficiència del patrimoni del banc per absorbir les pèrdues dels seus actius, sinó de la impossibilitat d'atendre les elevades i inesperades sol·licituds de retirada de dipòsits», van concloure els perits.
Pèrdua de confiança
La confiança dels dipositants de Popular «va semblar perdre's per un conjunt de factors», entre els quals el Banc d'Espanya cita la mala evolució en Borsa per no aconseguir els objectius anunciats en l'ampliació de capital de 2016, la incertesa sobre l'estratègia per constituir el capital necessari per complir els requeriments de solvència, les baixades de ràting i notícies i declaracions a la premsa «no sempre fundades en la situació real del banc».
Així, aquesta fugida de dipòsits va resultar en pèrdues als accionistes i bonistes per l'aplicació de la nova normativa de resolució, i la decisió de no donar suport públicament a l'entitat «obligava a optar per la seva venda per evitar la seva liquidació», la qual cosa va condicionar el resultat de la resolució, ja que el comprador havia d'assumir el risc d'estabilitzar el banc, que sofria una fugida de dipòsits, la qual cosa s'unia al temps molt limitat per fer una subhasta competitiva. Això, al seu torn, va impedir disposar d'una valoració fiable dels actius i passius del banc i va disminuir el nombre de participants i el temps disponible per estudiar l'operació.
Els perits també han dictaminat que els comptes dels exercicis 2015 i 2016 publicades per Popular i reflectides en el fullet de l'ampliació «no respectaven determinats aspectes de la normativa comptable», especialment la classificació de les operacions refinançades en dubtós.
En concret, la correcció parcial d'aquests aspectes en els comptes de 2015 va causar les pèrdues a desembre de 2016, una data en la qual el sanejament dels seus actius tòxics no havia finalitzat, per la qual cosa en 2017 les correccions per deteriorament estimades per a aquest exercici pel mateix banc eren de 1.700 milions d'euros.
