El control de l'aranya roja sense l'ús d'acaricides és possible gràcies a les proves pilot que s'estan duent a terme a comarques gironines en el marc de l'anomenada biodiversitat funcional. La clau està en explorar la utilitat d'incrementar la biodiversitat en sistemes concrets i promoure els canvis pertinents per tal de trobar un equilibri entre la preservació del medi i l'economia del procés productiu. «Això ajuda a controlar les plagues i reduir la necessitat de tractaments fitosanitaris», explica Pere Vilardell, investigador de la Fundació Mas Badia-IRTA.
Un cas d'èxit a comarques gironines és el d'aquest tipus d'aràcnid: s'ha aconseguit, en el marc de l'anomenada producció integrada, afavorir les poblacions naturals dels àcars depredadors de l'aranya roja, els anomenats fitoseids. Això ha permès restablir un equilibri ecològic, on la fauna auxiliar, en aquest cas els fitoseids, mantenen en la majoria de casos unes baixes poblacions d'aranyes roges, evitant en gran mesura l'ús de tractaments fitosanitaris pel control d'aquesta plaga.
Aquest tan sols és un dels exemples. Des de fa dos anys, la Fundació Mas Badia-IRTA col·labora amb la IGP Poma de Girona i el Departament d'Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació en l'execució de projectes de recerca i proves pilot per promoure la renaturalització de les plantacions de poma amb la finalitat d'afavorir l'establiment sobretot de fauna útil en el control de plagues emergents, com són els talpons. «Aquesta plaga afecta plantacions de pomeres principalment de l'Alt i el Baix Empordà. Per fer-hi front, es pretén afavorir la presència de rapinyaires i mamífers depredadors, com ara les fures, per tal d'incrementar la biodiversitat i aconseguir un equilibri que permeti controlar les poblacions de talpons de manera natural», explica el també investigador de la fundació, Jordi Cabrefiga. I és que l'acció de l'home, així com l'ús abusiu de fitosanitaris, ha alterat el ritme natural dels ecosistemes, provocant així un desequilibri. Ara, es treballa per recuperar-lo, ja sigui reduint al màxim els tractaments fitosanitaris, dins el marc del projecte FRUIT.NET, com implementant mesures que afavoreixin l'increment de la biodiversitat en les plantacions.
Altres actuacions que s'estan desenvolupant o es pretenen desenvolupar a Girona són la col·locació de nius de ratpenats i d'ocells insectívors, per tal de fomentar el control de plagues, com la carpocapsa; o bé la sembra de bandes florides amb l'objectiu d'augmentar els insectes pol·linitzadors, com poden ser les abelles o molts d'altres, així com insectes auxiliars que poden tenir un paper molt important en el control de plagues, sigui com a depredadors o com a parasitoides (paràsits dels insectes que causen plaga). A més, també s'estan fent tasques per preservar les plantes que creixen de manera natural, com ara alguns tipus d'arbusts, que molts cops actuen com a reserves de fauna.
Tot i que els investigadors de l'IRTA apunten que de moment tan sols són proves pilot, asseguren que si aquestes tècniques funcionen i són compatibles amb la producció, es promouran en l'àmbit dels productors i, en una fase posterior, s'implementaran a una escala més global.
Parcel·les petites i variades
En el marc d'afavorir la biodiversitat dels camps de conreu, un estudi internacional liderat per l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Nacional per la Recerca Francès (CNRS) ha demostrat que els paisatges agrícoles amb parcel·les petites i diferents tipus de conreu, beneficien la varietat de plantes i animals. Aquesta pot ser, per tant una mesura alternativa per fer front a la pèrdua d'espais naturals o semi-naturals entre els conreus.
Per potenciar la biodiversitat d'animals i plantes, els autors proposen fomentar les polítiques agrícoles que afavoreixin disminuir la mida de les parcel·les de cultiu i diversificar els cultius en el paisatge. Un mosaic complex afavoreix la biodiversitat, a la vegada que es manté la superfície en producció i, a més, permet recuperar paisatges productius molt més resilients.
A comarques gironines, les plantacions de fruiters són de monocultiu de pomera i, en canvi, altres espècies, com ara el perer o el presseguer, queden en superfícies molt reduïdes. Així ho indiquen els investigadors de Mas Badia, tot i assenyalar que el paisatge de cultiu és «força divers, com un tapís»: s'intenta alternar cultius i preservar la presència d'arbres de vegetació natural, així com els marges i els boscos propers a les plantacions. La majoria d'explotacions fructícoles tenen entre 5 i 10 hectàrees, i les plantacions estan fragmentades. «Cada cop s'estan fent parcel·les més grans, tot i que a Girona són casos molt concrets. A Lleida, en canvi, hi ha més extensió de cultiu i és més fàcil que hi hagi grans superfícies de monocultiu», assegura Cabrefiga.
Els paisatges catalans que han contribuït a l'estudi, situats als secans de la plana de Lleida, són justament els que responien millor a aquesta premissa: on hi havia camps més petits i variats és on s'hi observava més biodiversitat. Per això, segons l' investigador Gerard Bota, col·laborador de l'estudi, «cal tenir present que simplificar els paisatges agrícoles en aquesta zona de Catalunya tindria un impacte potencial molt més negatiu en ser zones amb una elevada biodiversitat singular i amb un gran nombre d'espècies amenaçades». Bota afegeix que els resultats de l'estudi són extrapolables a Girona, ja que s'ha fet considerant molts paisatgesd'arreu d'Europa.
