15 de setembre de 2019
15.09.2019

Els experts avisen sobre la recessió: «Els bancs centrals han gastat la munició»

Economistes i sindicats descarten per ara que l'alentiment econòmic desemboqui en una crisi com la de fa 10 anys i vinculen la inestabilitat actual al Brexit i a la guerra comercial EUA-Xina

15.09.2019 | 00:48
El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va anunciar una baixada de tipus dijous.

Economistes i sindicats descarten per ara que l'alentiment econòmic que mostren els indicadors en els darrers mesos desemboqui en una crisi com la de fa 10 anys i ho vinculen a la inestabilitat internacional, marcada per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina i una eventual sortida del Brexit sense acord.

Tant el catedràtic de la UPF i investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional Jordi Galí com el director d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, assenyalen que l'economia catalana és «oberta i exportadora» i eviten parlar de «senyals d'alarma». Amb tot, Galí avisa que els bancs centrals «han esgotat la munició» i ja no tenen gaire marge de maniobra davant de nous sotracs.

Després de creixements superiors al 3% entre 2015 i 2017, la pujada del PIB a Catalunya l'any passat es va situar en el 2,6% i les previsions apunten que aquest any es tancarà al voltant del 2,2%, i el que ve podria situar-se fins i tot per sota, fins l'1,9%, segons les previsions del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda. A Espanya la tendència és similar, mentre que els índexs més preocupants arriben d'Europa, on Alemanya mostra signes de desacceleració.

Els experts assenyalen que ara s'experimenta una «disminució del creixement» però aquest, insisteixen, continua sent positiu. Per la seva banda, els sindicats reclamen que les empreses no aprofitin aquest clima d'incertesa o desacceleració per aplicar nous EROs amb l'objectiu d'optimitzar els seus beneficis.


Recessió «tècnica»

L'economista Jordi Galí destaca que actualment no hi ha cap element per creure que hi haurà una «crisi econòmica seriosa», sinó una desacceleració que pot portar a una «recessió tècnica».

Segons precisa, es tracta d'un comportament associat a una situació «d'incertesa» internacional, especialment tenint en compte que l'economia catalana està molt exposada a l'exterior. A més, recorda el catedràtic de la UPF, els béns que s'exporten són «duradors», i això fa que els inversors i empreses puguin ajornar les seves compres i la demanda «quedi reduïda de forma significativa».

En la mateixa línia, el director d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, opina que estem davant una «desacceleració suau» en la producció industrial, les exportacions i les afiliacions però que els indicadors «no són particularment preocupants».

Per exemple, continua, les xifres de creació d'ocupació són positives, al voltant d'un 2% interanual, tot i que «és cert que han anat minvant». «El fet que s'estiguin suavitzant o desaccelerant entraria fins i tot dins del rang del que es consideraria normal, d'un cicle que madura», raona.

Galí assenyala, a més, que si bé al començament de la recuperació hi havia un gran percentatge de població desocupada i a les empreses els era fàcil trobar els perfils més demandats, ara les taxes d'atur són més baixes i ja no hi ha marge de creixement extensiu perquè la reserva s'està exhaurint».

Aquesta setmana el secretari general adjunt de Foment del Treball i director del Departament d'Economia, Salvador Guillermo, també assegurava que no veia «les orelles al llop» i que «només estem en una situació de desacceleració i moderació del creixement». «El que sí que passa és que un dels elements que en teoria hauria de servir per ajudar a la recuperació econòmica és el que està llastrant el creixement: els riscos polítics», va lamentar el secretari general adjunt de Foment del Treball, en referència a la crisi del Brexit i el conflicte aranzelari entre la Xina i els Estats Units.


Marge de maniobra «limitat»

En cas que malgrat tot aterri una nova crisi, Galí considera que la circumstància en aquest entorn «més desfavorable» és la capacitat de resposta dels governs i bancs centrals, ja que el marge és «més limitat» que abans.

Precisament, dijous el Banc Central Europeu va rebaixar una dècima els tipus d'interès de la facilitat de dipòsit fins al -0,5% i va anunciar que reactivava els plans mensuals de compra de deute, amb 20.000 milions d'euros mensuals a partir del mes de novembre. Les compres s'allargaran «tant com faci falta» i s'acabaran així que el BCE comenci a augmentar els tipus d'interès de nou. Pel que fa a la resta de tipus, es mantenen intactes al mínim històric del 0% pel tipus general i al 0,25% pel de facilitat de crèdit.

Una decisió que, segons el professor de la UOC, Josep Lladós, era «previsible» i «necessària» però «insuficient» per impulsar l'economia i actuar davant del risc que una de les economies més importants d'Europa, l'alemanya, entri en recessió. Segons Lladós, Frankfurt ha fet de «tallafocs» però no ha apagat l'incendi al qual s'enfronten els països de l'Eurozona.

«A vegades generes un tallafocs allunyat de l'incendi per limitar-ne el perímetre però això no l'evita, i no fa més que confirmar els temors de recessió econòmica», va afegir abans de puntualitzar que les polítiques monetàries no tenen un efecte tant a «curt termini» i «directe» com la política fiscal. En aquest sentit, els experts tenen opinions diferents sobre com cal reactivar el consum i crear llocs de treball però coincideixen a afirmar que el BCE no té marge de maniobra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit