Les empreses de l'Ibex-35 propicien l'augment de la desigualtat a causa de les enormes diferències salarials, de la bretxa salarial de gènere, de la insuficient proporció dels seus guanys que paguen d'impostos i l'alt percentatge de beneficis que destinen al pagament de dividends als seus accionistes. És la conclusió principal de l'informe «Qui fa les parts», elaborat per Oxfam Intermón, que ha analitzat el comportament de les 35 empreses que cotitzen en borsa per proporcionar, per primera vegada, una panoràmica de l'empremta que deixen sobre la desigualtat. Segons l'anàlisi d'Oxfam, les empreses que més podrien contribuir a l'augment de la desigualtat són Arcelor Mittal, IAG Iberia i Mapfre. En contrast, Acerinox és l'empresa que presenta un balanç més positiu.

«Les empreses de l'Ibex-35», explica Miguel Alba, economista expert en desigualtat i empreses i autor de l'informe, «són actors clau en l'evolució de la desigualtat, poden promoure més inequitat o, per contra, contribuir a un repartiment més just . La seva responsabilitat és enorme i la conclusió és que la majoria està fallant en la seva resposta, no té un compromís clar amb la seva responsabilitat fiscal i presenta salaris descomunals per als seus màxims responsables».

Des de 2015, el resultat d'explotació de les empreses de l'Ibex-35 ha crescut un 65%, mentre que els sous d'aquestes empreses s'han contret un 0,5%. El 2018, el sou mitjà a les empreses de l'Ibex-35 es va reduir un 1,2%, alhora que el dels alts directius s'incrementava un 6%. De mitjana, el màxim responsable d'una empresa de l'Ibex-35 cobra 123 vegades més que una treballadora o un treballador mitjà. En l'últim any, hi ha empreses de l'Ibex que han triplicat i quadruplicat els salaris dels seus màxims responsables.

Les dones que treballen en aquestes empreses de l'Ibex guanyen de mitjana un 15% menys que els seus companys. El percentatge expressa la diferència que separa el sou mitjà de les dones i dels homes en aquestes companyies. L'empresa on la bretxa és més gran és el Banco Santander, amb un 31%, seguit de Mapfre (28%) i Viscofán (26%). Per contra, hi ha quatre societats on hi ha paritat salarial: Acerinox, Iberdrola, Inditex i Meliá Hoteles.

L'informe destaca que les dades aportades sobre bretxa de gènere salarial per les empreses (i el 17% d'elles no n'ha aportat cap) són d'escassa qualitat, però tot i això, la conclusió és que apunten a una desigualtat salarial de gènere molt alta per a un grup de grans empreses que han de ser referents del sector.

«Les empreses analitzades», segons Alba, «no valoren degudament el seu capital humà en general, i el femení en particular. I haurien de ser aquestes empreses líders les que trenquessin els motlles que encara constrenyen les dones pel que fa a igualtat salarial i en les seves possibilitats d'accedir a llocs de responsabilitat».

El 46% dels empleats, dones

Gairebé la meitat de les persones ocupades a les empreses de l'Ibex-35 són dones (el 46%), però ocupen menys d'un terç dels llocs directius, tot just el 32%.

D'altra banda, el repartiment de guanys segueix suposant un elevat percentatge dels beneficis. En els últims cinc anys, de cada 4 euros que les empreses van guanyar en van destinar 3 a repartir dividends entre els seus accionistes. Endesa (antiga empresa estatal espanyola) va destinar el 2018 el 107% dels seus beneficis a retribuir Enel, la seva matriu italiana (i pública). Per darrere hi ha Mediaset (88%) i Mapfre (84%).

Les empreses de l'Ibex han reduït un 6% les seves filials a paradisos fiscals. Tot i això, mantenen 805 filials en aquests territoris, comptabilitzant només aquelles que no es justifiquen per una activitat operativa en ells.