27 de octubre de 2019
27.10.2019
Diari de Girona

Miguel Alba: «En el món empresarial, qui reparteix sempre s'emporta la millor part»

Miquel Alba és autor de l'estudi «Qui fa les parts», d'Intermón Oxfam, on s'aporta per primera vegada una panoràmica de l'impacte de les empreses de l'Ibex 35 en la desigualtat salarial, la bretxa de gènere, els paradisos fiscals i l'alt percentatge que destinen aquestes empreses al pagament de dividends als seus accionistes

26.10.2019 | 23:38
Miguel Alba: «En el món empresarial, qui reparteix sempre s'emporta la millor part»

Segons un estudi d'Intermón Oxfam, les empreses de l'Ibex 35 propicien l'augment de la desigualtat a causa de les enormes diferències salarials, la bretxa salarial de gènere, la insuficient proporció dels seus guanys que paguen d'impostos i l'alt percentatge de beneficis que destinen al pagament de dividends als seus accionistes.

Miguel Alba és llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitsat Autònoma. Ha treballat durant onze anys en el sector financer realitzants funcions d'analista d'inversions. Després de realitzar un màster en microcrèdits a la Universitat Autònoma de Madrid, va començar a treballar a Intermón Oxfam sobre temes de fiscalitat d'empreses. Actualment desenvolupa treballs d'investigació i incidència sobre l'impacte del sector privat en la desigualtat.

L'estudi que ha elaborat es titula «Qui fa les parts». Qui fa aquestes parts i el repartiment?
Tal com diu el mateix títol, qui reparteix sempre s'emporta la millor part i la distribueix entre el seu col·lectiu. El que hem analitzat és com es distribueixen els beneficis a les empreses de l'Ibex 35 i el que hem constatat és que els alts directius sempre s'emporten la millor part. Des de 2015, el resultat d'explotació de les empreses de l'Ibex ha crescut un 65%, mentre que els sous d'aquestes empreses s'han contret un 0,5%.

Segons l'informe, de mitjana, el màxim responsable d'una empresa de l'Ibex 35 cobra 123 vegades més que un treballador mitjà.
En aquest estudi constatem que els sous dels alts directius van pujar el 2018 un 6% i, en canvi, els sous mitjans de la plantilla es contreuen. Pels alts directius, els sous dels treballadors són un cost, una visió errònia, ja que les empreses són projectes col·lectius, no una suma d'individualitats. Una evolució salarial repercutiria a tota l'empresa. Si un treballador es veu recompensat, adquireix un major compromís i motivació i això de retruc beneficia l'empresa de manera global.

Millora de salaris i de condicions laborals?
Sí, tot va de la mà. Qualsevol millora de salari ha d'anar relacionada amb millors condicions laborals: que hi hagi conciliació i hi hagi flexibilitat. Si els treballadors responen davant l'empresa, l'empresa ha de respondre.

Quines són les empreses que més contribueixen a l'augment d'aquesta desigualtat?
Les que més poden contribuir a aquesta desigualtat són Arcelor Mittal, IAG Iberia i Mapfre. En contrast, Acerinox és l'empresa que presenta un balanç més positiu.

I la bretxa salarial?
Les dones sempre s'emporten la pitjor part. Les que treballen a les empreses de l'Ibex guanyen de mitjana un 15% menys que els seus companys. A més, les dones ocupen menys d'un terç en els llocs directius, tot i que més de la meitat de les plantilles estan ocupades per dones. La contractació hauria de garantir que només es miri el talent, no el sexe de la persona. No pot ser que per realitzar la mateixa feina cobrin menys.

Les empreses de l'Ibex mantenen 805 filials a paradisos fiscals, segons el seu estudi. A què és degut?
Això ha d'anar disminuint. És qüestió de responsabilitat i compromís. En aquest terreny hi ha molta manca de transparència. Les empreses ens diuen que estan a aquests països per facilitats jurídiques o legals i insisteixen que no és per evadir impostos. Cap empresa dirà que ho fa amb aquesta intenció, evidentment, són coses que no es diuen.

I això, econòmicament, què suposa?
Segons l'informe, el desviament de beneficis de tot tipus d'empreses cap a paradisos fiscals costa cada any a Espanya 3.250 milions d'euros, l'equivalent al 13% de la recaptació de l'impost sobre societats. Els paradisos fiscals dins de la UE s'emporten el 80% d'aquesta quantitat. Dins de les empreses de l'Ibex, el Banc de Santander, ACS i Repsol són les empreses amb major nombre de filials en paradisos fiscals. Aena, Bankia, ENCE, Colonial i Merlin, pel contrari, no tenen presència en aquests territoris.

De qui és feina? Del Govern? De les empreses?
És feina de tothom. Les empreses s'han de comprometre. Algunes, com BBVA i Repsol, han reduït en els últims anys els paradisos fiscals, però encara queda molta feina per fer. Apel·lem també que les administracions defineixin un llistat de paradisos fiscals, que hauria d'anar acompanyat d'una llista de sancions o penalitzacions, per exemple, a l'hora de rebre subvencions o per contractació pública. Aquesta és una eina essencial.

Com es reparteixen els guanys aquestes empreses?
El repartiment dels guanys segueix suposant un elevat percentatge dels beneficis: en els últims cinc anys, de cada 4 euros que les empreses van guanyar, van destinar-ne 3 a repartir dividends entre els seus accionistes. La palma en aquest últim any se l'emporta Endesa, que el 2018 va destinar el 107% dels seus beneficis a retribuir ENEL, la seva matriu italiana.

Quines recomanacions planteja que s'haurien de seguir?
Nosaltres proposem diverses mesures en diferents camps, per exemple en matèria salarial i de drets laborals, l'increment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros el 2020, el reforç de les inspeccions, la inclusió de la ràtio entre salaris d'una empresa com un indicador d'obligat report o la regulació necessària perquè els subcontractes no es facin servir com una forma de reduir els salaris.

I per lluitar contra la desigualtat de gènere?
Per evitar la bretxa salarial entre dones i homes cal exigir transparència a les empreses i penalitzar els centres on se superi el límit que s'estableixi per llei. S'ha d'incloure, a més, un sistema obligatori de quotes o sistema paritari per a la presència en els òrgans de direcció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook