stem en plena tardor, preparant les sembres dels cereals d'hivern, per això em sembla oportú sinó necessari, parlar del blat. Crec, encara que és molt creure, que tots estem d'acord, que a escala mundial, el blat és un important aliment bàsic. En el nostre temps la sequera afecta el 40 al 60% de les terres agrícoles del món, i s'espera que augmenti la freqüència d'episodis de sequera extrema (Faran et al., 2019).

En general, l'agricultura al segle XXI s'enfronta al repte d'aconseguir un augment de gairebé el 70% en la productivitat dels cultius per al 2050. Entre els diversos factors abiòtics que desafien la producció de cultius a tot el món, l'estrès per la sequera juga un paper cada vegada més important. La sequera és una de les principals causes de pèrdua de rendiment i qualitat en els cultius de cereals de moltes de les zones productores del món. Gairebé la meitat (47%) de la superfície terrestre comprèn les terres seques, que es distribueixen a tot el món. La sequera continua sent un desafiament important per als investigadors agrícoles i els fitomilloradors (Mohammadi, 2018). La Dana que ens acaba de passar demostra aquest fet.

La regió mediterrània sempre ha mostrat una marcada variabilitat interanual en el clima estacional, creant incertesa en els processos de decisió de cultiu. Això és especialment rellevant quan s'avalua l'impacte del canvi climàtic, que modifica la variabilitat atmosfèrica i genera noves condicions d'incertesa i la possibilitat d'adaptació de l'agricultura.

Segons Rojas et al. (2019), només unes poques regions del món estan patint canvis en les precipitacions que poden atribuir-se al canvi climàtic. Saber quan es projecta que aquests canvis sorgeixin fora de la variabilitat natural, el que s'anomena «Temps d'Emergència» (ET), és crític per prendre mesures d'adaptació efectives. El TE és definit com el moment en el qual la magnitud del canvi de precipitació mitjana del conjunt es torna més gran que la incertesa a causa de la variabilitat natural (major que la desviació estàndard total). Tot i que no és l'única variable rellevant, la variabilitat de la precipitació té un paper important en el sector agrícola, en particular en la agricultura de secà.

L'avaluació de l'ET per estacions de creixement ajuda a identificar regions en què s'espera que la producció dels cultius del segle XXI estigui exposada permanentment a canvis de precipitació induïts pel canvi climàtic, fora del rang de variabilitat natural, i que, per tant, puguin beneficiar-se de les adaptacions oportunes. Les tendències negatives de la precipitació, que emergeixen fora de la variabilitat natural, ocorren a la regió mediterrània des de mitjans del segle passat. Estacionalment la disminució de la precipitació hivernal se situa en el nord d'Àfrica i el mar Mediterrani, mentre que el temps sec a l'estiu és més important en el sud d'Europa, inclosa França. La producció agrícola d'alt rendiment a l'hemisferi nord que es pot veure afectada per la reducció de les precipitacions es concentra a la regió mediterrània (Rojas et al., 2019).

Impacte de la sequera en el cultiu del blat. Diversos estudis han informat que l'estrès per sequera limita severament el creixement i la productivitat del blat, depenent de l'etapa de desenvolupament de la planta. La sequera, en ser un factor que limita el rendiment, s'ha convertit en una gran amenaça per a la seguretat alimentària internacional. És un procés complex, i la resposta a la tolerància a la sequera es porta a terme per via genètica i enzimàtica, i també influeixen factors com ara proteïnes, hormones i metabòlits (Mohammadi, 2018).

La disminució del subministrament d'aigua s'ha convertit en el principal factor abiòtic que limita el rendiment del blat en moltes regions. La precipitació estacional per al cultiu de blat d'hivern només satisfà un terç de l'evaporació potencial per al rendiment màxim de gra. Com a resultat, el rendiment de blat i l'eficiència d'ús de l'aigua (WUE) en moltes zones estan limitats principalment pels dèficits hídrics del sòl, especialment des de finals d'hivern a primavera. La disponibilitat d'aigua ja s'ha convertit en el principal factor abiòtic que limita el rendiment dels cultius a tot el món. Tot i estar relativament adaptat a l'estrès hídric, el creixement i el desenvolupament de les plantes de blat es veuen greument afectats per la reducció del subministrament d'aigua en gairebé qualsevol etapa de creixement (Thapa et al., 2019).

La solució definitiva per augmentar la productivitat és una combinació de pràctiques agronòmiques eficients en l'ús de l'aigua i la utilització de varietats eficients en l'ús de l'aigua millor adaptades a aquestes pràctiques (Trethowan, 2014).

La millora de la tolerància genètica dels cultius a l'estrès per sequera es considera una estratègia essencial per abordar els dèficits d'humitat. La sequera amb freqüència, com ja s'ha esmentat, limita el creixement i la productivitat de les principals espècies de cultius, com el blat. Tot i que els augments genètics en el potencial de rendiment s'expressen millor en ambients òptims, també s'associen amb rendiments millorats sota sequera (Slafer i Araus, 2007).

L'estrès per sequera és un dels principals factors limitants entre els estressos abiòtics que dificulten la producció de cultius. Tot i que s'han aconseguit avenços significatius en l'aclariment dels mecanismes genètics subjacents a la tolerància a la sequera, persisteixen desafiaments considerables.

A tot el món, el cultiu del blat va ser molt reeixit durant la segona meitat del segle XX, el que va contribuir substancialment a mantenir la producció per davant del creixement de la població. Però l'adaptació dels cultius al canvi climàtic requereix una ràpida introducció de varietats al costat de recomanacions que ajudin els agricultors a coordinar la millor varietat amb el seu entorn de camp. Per aquí van algunes línies d'investigació.