Una nota de l'ONU, apareguda amb motiu de la Cimera Climàtica, relacionava el canvi climàtic i la dieta al temps que advertia que consumir menys carn ajudarà a frenar l'escalfament global.

En la mateixa nota es llegia «Els esforços per controlar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i els impactes de l'escalfament global es quedaran molt curts sense canvis dràstics en l'ús global de la terra, l'agricultura i la dieta humana», l'afirmació es feia segons l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic IPCC de l'Organització de les Nacions Unides.

El document especial de l'IPCC sobre el canvi climàtic i la terra analitza el paper de les decisions sobre maneig de la terra tant per reduir com per adaptar-se a l'escalfament global. «Seria beneficiós per al clima i la salut humana que la gent de països desenvolupats consumís menys carn», diu Hans-Otto Pörtner, president del grup de treball de l'IPCC. També destaca entre les mesures la necessitat de preservar i restaurar els boscos, ja que absorbeixen el carboni de l'aire, i les torberes, perquè alliberen carboni si es desenterren.

«El bestiar criat en pastures de boscos clars és particularment intensiu en emissions», diu l'informe. Sembla que es vol carregar el pasturatge, potser es tingui en compte el CO2 que es produeix i no l'anomenat «efecte embornal» pel qual sòls i plantes fixen carboni i eviten que circuli per l'atmosfera. L'informe adverteix que la terra ha de seguir sent productiva per alimentar una població mundial en augment. «L'escalfament augmenta el creixement de les plantes en algunes regions, però en altres l'augment de l'estrès hídric sembla reduir la taxa de fotosíntesi».

Per tant, l'ús de cultius per a biocombustibles i la creació de nous boscos -considerats com a mesures amb potencial per mitigar l'escalfament global- s'han de gestionar amb cura per evitar el risc d'escassetat d'aliments i pèrdua de biodiversitat, segons l'informe.

Cal destacar que actualment al voltant d'un terç del menjar es perd o es malbarata. Les causes difereixen entre països desenvolupats i en desenvolupament, però reduir les pèrdues disminuiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la inseguretat alimentària. «Algunes dietes requereixen més aigua i més terra, i causen més emissions de gasos que augmenten l'escalfament global».

«Les dietes equilibrades amb més aliments a força de grans, llegums, fruites i verdures i amb aliments animals produïts de manera sostenible, presenten oportunitats per limitar el canvi climàtic». «No volem dir a la gent què menjar», diu Hans-Otto Pörtner, «però seria realment beneficiós, tant per al clima com per a la salut humana, que la gent de molts països desenvolupats consumís menys carn i que la política creés incentius apropiats a aquest efecte».

Els experts destaquen que el món haurà de fer front a pluges més intenses, inundacions i sequeres com a resultat del canvi climàtic. La degradació de la terra i l'expansió dels deserts amenaça d'afectar la seguretat alimentària, augmentar la pobresa i impulsar la migració, segons l'informe.

En aquest context també hem llegit una afirmació pel catastrofisme: «La Unió Europea (UE) adverteix que el canvi climàtic podria acabar amb la producció agrícola a Europa».

Segons l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), es preveu que la producció agrícola i ramadera disminueixi i fins i tot hagi de ser abandonada en algunes parts de les regions meridionals i mediterrànies d'Europa a causa de l'augment dels impactes negatius del canvi climàtic.

L'estudi d'AEMA diu que l'adaptació al canvi climàtic ha de ser una prioritat absoluta per al sector agrícola de la Unió Europea si es vol millorar la resistència a fenòmens extrems com sequeres, onades de calor i inundacions.

Durant la presentació de l'informe, el director executiu de l'AEMA, Hans Bruyninckx, va dir que els resultats eren alarmants. «S'estan establint nous rècords a tot el món a causa del canvi climàtic, i els efectes adversos d'aquest canvi ja estan afectant la producció agrícola a Europa, especialment al sud».

«Malgrat alguns avenços, cal fer molt més perquè el propi sector, i especialment les explotacions, s'adapti, i les futures polítiques de la UE s'han de dissenyar de manera que facilitin i accelerin la transició en aquest sector».

Segons l'agència, els últims impactes climàtics han conduït a collites més pobres i costos de producció més elevats, cosa que ha afectat el preu, la quantitat i la qualitat dels productes de piscifactoria en algunes parts d'Europa, per exemple.

Si bé es preveu que el canvi climàtic millorarà les condicions per al cultiu en algunes parts de l'Europa septentrional, en el cas de la productivitat dels cultius a l'Europa meridional passa el contrari. Fet que ens afectarà directament.

Segons les projeccions que utilitzen un escenari d'emissions de gamma alta, es preveu que els rendiments dels cultius no regats, com el blat, el blat de moro i la remolatxa sucrera, disminueixin al sud d'Europa fins a un 50% per al 2050. Això podria donar lloc a un descens substancial de la renda agrària d'aquí a 2050, amb grans variacions regionals.

En una situació similar, es preveu que els valors de les terres agrícoles disminueixin en parts del sud d'Europa en més d'un 80% per 2100, la qual cosa podria donar lloc a l'abandonament de terres i augmentaria per tant la despoblació. Els patrons comercials també es veuen afectats, cosa que al seu torn afecta els ingressos agrícoles.

Tot i que la seguretat alimentària no està amenaçada a la UE, l'augment de la demanda d'aliments a tot el món podria exercir pressió sobre els preus dels aliments en les pròximes dècades, segons l'informe.