11 de novembre de 2020
11.11.2020
Diari de Girona

La pandèmia obligarà a apujar les ajudes anticrisi

El SEPE preveu 718 milions d'euros per a ERTOs l'any 2021 respecte als 17.840 del 2020 L'AIREF assumeix que els expedients temporals del virus duraran fins al mes de juny

10.11.2020 | 23:15
L'oficina de Treball a Barcelona, en una imatge d'arxiu.

La segona onada de la pandèmia agafa el Govern central tramitant un projecte de Pressupostos de l'Estat per al 2021 que, de segur, es veurà obligat a encaixar una acció més gran de recolzament a famílies i empreses. Per al 2021, les mesures discrecionals de despesa amb prou feines suposen 2.461 milions (22 vegades menys que el 2020) i, en particular, per a ERTOs es preveu una partida de 718,5 milions en prestacions (davant els 17.840 milions del 2020), sens dubte insuficient si aquesta mesura es prorroga més enllà del 31 de gener. L'Autoritat Fiscal (Airef) ha incorporat als seus càlculs una pròrroga dels ERTOs fins al juny. De moment, aquestes són les mesures de recolzament a famílies i empreses que encara continuen vigents per afrontar els efectes socioeconòmics del virus en aquesta segona onada:


Ingrés Mínim Vital

La Seguretat Social està en ple procés de desplegament del nou Ingrés Mínim Vital, la primera renda mínima estatal en la història d'Espanya. Aquesta ajuda pensada per a llars amb recursos escassos o bé inexistents i assegura un mínim d'entre 462 i 1.100 euros al mes en funció del nombre de components de la unitat familiar.

La velocitat de tràmit de les primeres sol·licituds contrasta amb l'allau de recepció. Fins ara la tresoreria de la Seguretat Social ha rebut un milió de sol·licituds, de les quals ha tramitat i validat un total de 136.000.


Habitatge

Pròrroga fins al 31 de gener del 2021 de la suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional. A més s'amplien, fins al 31 de gener, els contractes d'arrendament de vivenda que poden acollir-se a la pròrroga extraordinària de sis mesos, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor. També s'estenen fins al 31 de gener els ajuts al lloguer per vulnerabilitat motivada per covid-19.

Moratòria hipotecària

El que sí que va caducar el 30 de setembre va ser la possibilitat de negociar una moratòria hipotecària amb l'entitat financera a l'empara de les regles especials que han regit des de l'esclat de la pandèmia. Des del 2 d'abril i fins al 30 de setembre, l'Autoritat Bancària Europea (EBA) ha permès que una moratòria motivada per la covid-19 no exigeixi provisions addicionals per a les entitats financeres.

ERTOs

Els ERTOs són la pedra angular sobre la qual s'ha sostingut gran part de les rendes i l'ocupació al mercat laboral més afectat per la pandèmia. Els treballadors tenen assegurats uns ingressos via la prestació d'atur. Aquesta és el 70% del sou base, amb un límit d'entre 1.098,09 euros i 1.411,83 euros al mes, en funció del nombre de fills. I a les empreses se'ls exonera d'una part important de les cotitzacions d'aquests empleats, d'entre el 100% i el 50%.

Pla Em cuida

El Pla Em Cuida és un programa habilitat des del Ministeri de Treball i amb el consens de patronal i sindicats perquè els treballadors amb familiars a càrrec puguin reduir-se part o tota la jornada per cuidar-los. Aquest mecanisme implica també una reducció proporcional de sou, és a dir, una persona que decideixi reduir la seva jornada el 100% per cuidar els seus fills o un familiar directe dependent, deixarà de cobrar el 100% del seu salari.

Atur

Subsidi per a aturats sense ingressos: fa uns dies, el Govern va aprovar la seva, de moment, última mesura de l'«escut social» per blindar els aturats que hagin esgotat la seva prestació durant la pandèmia. Aquesta ajuda de 430 euros al mes, durant tres mesos, pretén arribar a 260.000 persones. Aquelles que van esgotar tota prestació o subsidi entre març i juny, per a la qual cosa desemborsarà 330 milions d'euros. Ajuda per a temporals: les dades del mes de març van revelar un dur cop al mercat laboral, ja que gairebé 850.000 persones van perdre la seva feina en les dues primeres setmanes d'estat d'alarma.


Subsidi per a treballadores

de la llar

Les restriccions a la mobilitat imposades en el primer estat d'alarma van significar per a moltes treballadores de la llar el final dels seus ingressos. S'hi va habilitar una ajuda que, de mitjana, va rondar els 380 euros i es va allargar tres mesos, i està actualment fora de vigència. Els retards en els pagaments van ser manifestos, ja que, si bé es va poder començar a sol·licitar des de maig, el SEPE no va començar a abonar-la fins al setembre.


Autònoms

En els moments de major confinament, prop d'1,5 milions d'autònoms (gairebé la meitat de tot el col·lectiu) van arribar a cobrar la prestació especial per cessament d'activitat, que en la majoria de casos era de 661 euros al mes, a més de la bonificació de la quota. Actualment el volum de perceptors ha baixat, fins a poc més de 200.000 persones. I existeixen dues modalitats. Una prestació especial en cas que el negoci estigui obligat a tancar, l'import de la qual serà del 50% de la base reguladora. I una altra per una caiguda de més del 75% dels ingressos, que en l'esmentat cas descomptarà de les cotitzacions que tingui l'autònom, tot i que sempre assegurant la percepció de l'ajuda si s'esgoten.


Baixes per incapacitat temporal

El Govern ha blindat també pel que fa a ingressos aquells treballadors que hagin de guardar quarantena per haver estat en contacte amb un positiu però no estiguin malalts. Per a aquests, la Seguretat Social va equiparar el supòsit a una baixa per incapacitat temporal (IT), que permet al treballador cobrar el 75% del seu salari base des del primer dia i el 100% a partir de tres setmanes de baixa. Per sostenir aquest sistema de protecció, la Seguretat Social ha abonat fins al setembre un total de 1.369 milions d'euros.


Bonus social i talls

de subministrament

A més dels que acreditin uns determinats ingressos familiars baixos l'any anterior (com passava fins ara), podran beneficiar-se d'un descompte del 25% en la factura de la llum aquelles llars amb algun membre a l'atur, ERTO o «pèrdua substancial d'ingressos» i els autònoms que hagin cessat la seva activitat o vist reduïts els seus ingressos en més d'un 75% com a conseqüència de la covid. En aquests supòsits especials per la pandèmia, el benefici s'extingirà quan es deixin de presentar els requisits per ser beneficiaris o fins al 30 de juny del 2021.


Línia d'avals ICO

Després d'haver aprovat una primera línia d'avals de fins a 100.000 milions al març, que es va anar desplegant fins al juny en diferents trams, el Govern va aprovar una nova línia a través de l'ICO per un import de 40.000 milions d'euros dirigida a impulsar i fomentar la realització de nous projectes d'inversió empresarial, especialment en les àrees on es generi més valor afegit, entorn de dos eixos principalment: la sostenibilitat mediambiental i la digitalització. L'aval de l'Estat cobreix el 80% dels nous préstecs d'autònoms i pimes, i el 70% per a la resta d'empreses. I el termini d'amortització s'estén fins als vuit anys. A més, la inversió s'haurà de fer efectiva en el termini de 24 mesos següents a la data de firma de l'operació.


Fons de rescat a empreses estratègiques

El Govern va crear un fons gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) de 10.000 milions d'euros per donar recolzament financer públic a empreses que travessin severes dificultats de caràcter temporal a conseqüència de la pandèmia i que siguin considerades estratègiques per al teixit productiu nacional o regional. La fórmula de l'ajuda serà mitjançant la concessió de préstecs participatius, deute subordinat, subscripció d'accions o altres instruments de capital. La primera empresa a acollir-se a aquest fons ha sigut Air Europa per un total de 475 milions d'euros.


Fallides

Està suspès fins al mes de març del 2021 (un any des que es va declarar l'estat d'alarma) el deure de sol·licitar la liquidació de la societat per impossibilitat de complir els terminis de pagament per a aquells professionals que fins aleshores venien havien anat complint els pagaments previstos en convenis, acords extrajudicials i acords de refinançament homologats. A més, està prohibit sol·licitar el concurs voluntari, així com la causa de dissolució per pèrdues.


Control d'inversions estrangeres

El Govern manté sine die el blindatge a les empreses espanyoles considerades estratègiques. Des del mes de març, si un inversor de fora de la Unió Europea vol prendre el control o comprar més d'un 10% d'una societat espanyola ha d'obtenir el permís del Govern, una espècie d'«acció d'or» per protegir empreses espanyoles del sector energètic, les telecomunicacions o l'aviació. S'eximeix d'aquesta autorització les operacions de menys d'1 milió d'euros.


Ajuts a l'automòbil

Des del 20 d'octubre es poden demanar els ajuts del pla Renove a través d'una aplicació informàtica. Les sol·licituds són vàlides per a compres realitzades a partir del dia 15 de juny. L'executiu ha destinat 250 milions d'euros a promoure la compra de vehicles, principalment aquells de tecnologies «netes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook