Els països del G7 es van conjurar ahir per acabar amb la pandèmia i van prometre donar mil milions de vacunes als països més pobres. El president dels Estats Units, Joe Biden, va prometre 500 milions de dosis i el primer ministre britànic, Boris Johnson, 100 milions, quantitats que molts consideren que són molt poc ambicioses. L’objectiu no és un altre que aconseguir inocular tota la població del planeta abans que acabi el 2022.

Johnson va voler aprofitar el seu discurs d’inauguració de la cimera per llançar una reflexió sobre la COVID-19 i el que s’ha viscut en l’últim any i mig. Va celebrar poder trobar-se cara a cara amb els seus col·legues mundials, una trobada que marca la diferència amb la reunió virtual de l’any passat on van ser només imatges en una pantalla i veus en un altaveu. No obstant això, en el retrobament d’ahir dels presidents del Govern i caps d’Estat, a mesura que anaven arribant i se saludaven i es col·locaven per a la foto oficial, es va apreciar el nou món en què es viu. Hi va haver màscares, mirades i distància social en comptes d’abraçades, encaixades de mans i petons. Aquest és el nou món.

Johnson va dir que han d’aprendre dels errors del passat per no repetir-los. I es va referir a dos moments. El primer va ser la crisi econòmica del 2008, que va exagerar encara més les diferències socials. El segon van ser els primers mesos de la pandèmia en què no es va actuar correctament. I va assegurar que ara tenen l’oportunitat de construir un futur millor, «una societat més justa, més ecològica».

En aquest sentit, les set nacions més riques del món han consensuat la necessitat de continuar impulsant les seves economies amb estímuls fiscals, segons va informar a Reuters una font familiaritzada amb les discussions. Els països del G7 creuen que hi hauria d’haver polítiques a llarg termini per garantir la salut de les finances públiques en el futur, mentre que consideren que el recent increment de la inflació després del confinament és temporal.

En la línia de la imatge d’unitat i d’amistat que van oferir dijous Johnson i Biden en el seu passeig per la platja de Carbis Bay, també ahir es va voler oferir aquesta imatge entre tots els membres, una imatge d’unió per derrotar la pandèmia i per fer front al canvi climàtic. No obstant això, hi ha un assumpte que pot canviar aquest bon ambient: Irlanda de Nord. La cimera podria veure’s dominada per una disputa sobre el procés de pau d’Irlanda del Nord. S’espera que Johnson s’enfronti als líders europeus en la reunió d’avui quan es tracti la política internacional i emergeixi de nou l’anomenada «guerra de les salsitxes», com es coneix les dificultats perquè els ciutadans nord-irlandesos puguin consumir els productes procedents de l’illa de Gran Bretanya i en especial les salsitxes.

Johnson vol que es revisi el Protocol, que és l’annex de l’acord de sortida de la Unió Europea (UE) que garanteix que no hi hagi frontera entre les dues irlandes. El primer ministre considera «excessius» els requisits de la UE de controls de mercaderies que van de Gran Bretanya a Irlanda.